Laura Borràs, Anna Caula, Eva Granados, Ferran Pedret, Jaume Alonso-Cuevillas, Pau Juvillà i Rubén Wagensberg. Aquesta era la Mesa del Parlament que es constituïa el 12 de març de l'any 2021, a l'inici de la XIII Legislatura. Però aquella imatge ja no té res a veure amb la que es veurà demà: en menys d'un any el màxim òrgan de decisió de la Cambra catalana haurà viscut fins a quatre canvis, un fet anormal comparat amb anteriors legislatures.
Demà mateix arrenca per la tarda el ple ordinari del Parlament i el primer punt de l'ordre del dia és l'elecció del secretari tercer, un canvi que es va anunciar ja fa unes setmanes quan el llavors diputat de la CUP Pau Juvillà va anunciar que patia càncer i que s'hauria d'absentar de les seves responsabilitats a la Mesa. Va ser llavors quan la formació anticapitalista va proposar com alternativa el diputat de la CUP Carles Riera. Poc després Juvillà va ser inhabilitat definitivament i ara demà al ple li toca escollir, tal com estableix el Reglament, al nou secretari per mitjà de paperetes en què els diputats han d'escriure un sol nom i que han de dipositar en una urna: el diputat que obtingui més vots serà l'elegit i tot indica que, si no hi ha cap canvi d'última hora, Riera accedirà a aquesta posició amb el suport dels partits independentistes.
Aquest serà doncs el quart canvi de membres de la Mesa del Parlament des de la seva constitució el 12 de març de l'any passat. Aquests canvis són inhabituals en la dinàmica habitual de la Cambra i és que en les últimes 6 legislatures -sense comptar la darrera-, havia hagut com a màxim un canvi. L'excepció va ser la passada legislatura, on es van produir quatre canvis, però quatre canvis que es van desenvolupar en gairebé tres anys i no en 11 mesos, com és el cas actual.
Polèmiques, canvi de càrrecs, inhabilitacions...
Els canvis produïts aquesta legislatura han estat per motius diversos. El primer de tots va ser Jaume Alonso-Cuevillas, que va durar menys d'un mes a la Mesa del Parlament com a secretari segon. El motiu? Va ser Junts qui va forçar-lo a abandonar el seu càrrec després d'unes polèmiques declaracions en una entrevista on va demanar que la Mesa no tramiti propostes de resolució sobre el Rei o sobre l'autodeterminació, per no ser "una confrontació intel·ligent", i va argumentar que la "immolació" s'ha de fer si té eficàcia. Arran del malestar a les files del partit de Carles Puigdemont el mateix Cuevillas va posar el seu càrrec a disposició, que va acabar assumint la diputada Aurora Madaula.
L'altre canvi va ser dins d'ERC per una qüestió de moviments de càrrecs. La diputada Anna Caula, que era la vicepresidenta primera, va ser nomenada secretària general de l'Esport pel nou Govern, i és per aquest motiu que, sense cap polèmica va decidir deixar el càrrec. En el seu lloc s'hi situa, des del 16 de juny, Alba Vergés, que tornava llavors a la Mesa del Parlament, ja que anteriorment va formar-ne part com a secretària quarta durant els primers mesos de l'anterior legislatura, fins que va ser nomenada consellera de Salut, un càrrec que va exercir en plena pandèmia.
La tercera substitució va arribar després de les vacances d'estiu entre les files socialistes, també per un canvi de càrrecs. Llavors el Parlament va escollir la socialista Assumpta Escarp com a vicepresidenta segona en substitució d'Eva Granados. Aquest canvi va arribar després que Granados marxés al Senat substituint Manel de la Vega, i va deixar de ser així la cara visible del PSC al Parlament per passar a ser la imatge del PSOE al Senat.
Però si un canvi ha estat mediàtic ha estat el del diputat de la CUP Pau Juvillà. Quan es va presentar a les eleccions la CUP ja sabia que planava sobre ell una amenaça de sentència que el podia inhabilitar per no haver retirat uns llaços grocs del seu despatx de la Paeria de Lleida. Posar-lo a la Mesa va ser una decisió per visibilitzar les conseqüències de la repressió de l'Estat. A mitjans de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnava Juvillà per desobediència a sis mesos d'inhabilitació i s'obria un embat per preservar la sobirania del Parlament i el seu escó que va acabar sense èxit a principis de febrer, després que la Junta Electoral Central tirés pel dret i retirés el seu escó, en un episodi que ha fet trontollar l'independentisme per les diferents formes d'entendre l'estratègia contra la repressió de l'Estat. Malgrat això, va ser abans d'aquesta inhabilitació que la CUP va anunciar que volia substituir Pau Juvillà per Carles Riera per problemes de salut: Juvillà està lluitant contra un càncer i això li impedia assistir en el dia a dia de la Cambra catalana.