El president de Convergència, Artur Mas, va reclamar aquest dilluns davant l’executiva del partit cares noves que permetin visualitzar la refundació de Convergència. Va apostar per una transició tranquil·la en el lideratge d’aquest espai polític, que doni pas a dirigents joves. Davant d'aquest procés, va assegurar, es mantindrà “neutral” –un compromís que alguns van interpretar com un missatge cap a aquells noms del partit que han anunciat la seva voluntat d’optar al lideratge—.

Alguns dels dirigents en els quals pensa l'expresident de la Generalitat per assumir les regnes de la nova formació estaven escoltant-lo dilluns al matí en la sala de la setena planta de la seu del carrer Còrsega on se celebren les executives.

Tots ells, malgrat ser joves i poc coneguts, acumulen ja anys d’experiència en l’activitat política. La majoria van començar a les joventuts del partit, la JNC, avui ronden els quaranta anys i formen part d’una generació que fa temps que espera el seu torn a la primera línia de Convergència. S'hauran d'afegir a altres dirigents joves ja consolidats que han encarnat la voluntat de renovació del partit els darrers anys. Els enginyers de la refundació comencen tenir en compte els noms d'aquestes cares noves.

No tothom, però, respon a un perfil de llarg recorregut a CDC. Sense anar més lluny un dels noms que està adquirint més relleu en l'entorn convergent, Joan Vidal de Ciurana (Barcelona, 1971), va entrar a militar al partit l'any 2007 i no forma part de la direcció convergent. No obstant això, en les dues legislatures del Govern d’Artur Mas s'ha acabat convertint en un dels més estrets col·laboradors del president. En l'actualitat, i com a secretari del Govern, té un notable pes polític i és un dels col·laboradors més pròxims del president Carles Puigdemont. Tot i no formar part de l’executiva, es va integrar en el famós comitè de campanya de JxSí en les darreres eleccions catalanes.

També ha adquirit ja una notable projecció Marta Pascal (Vic, 1983). És una de les més joves del grup però també la qui té més responsabilitats orgàniques a CDC, on va assumir el paper de portaveu el passat mes de juliol. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UPF i en Història per la UB, és diputada des del 2012. Escollida fa unes setmanes vicepresidenta del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ALDE), ha ocupat en el nou Parlament la presidència de la comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

En el currículum de Pascal figura un capítol de formació en lideratge polític, igual que en el de Maria Senserrich (Igualada, 1980) que va ser regidora d’Igualada durant una legislatura abans de fer el salt al Parlament, l’any 2010. Amb experiència en el sector financer, és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i té un postgrau de direcció de campanyes electorals. És membre del Comitè Executiu Nacional de CDC.

Planter municipal

Molts dels perfils que estan adquirint projecció per assumir un paper en la refundació del partit s'han format en la política municipal. Aquesta ha estat una aposta clara a Convergència des dels comicis del 2007, quan es va començar a impulsar una important renovació de caps de llista que ha convertit els ajuntaments en un autèntic planter de dirigents.

Entre els noms sorgits del món municipal hi destaca Miquel Buch (Premià de Mar, 1975). Amb poc més de 30 anys va assumir l’alcaldia de Premià el 2007. És també membre de la direcció nacional convergent. Però el moment de més rellevància pública li va arribar en assumir la presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Llavors va passar a convertir-se en una de les cares visibles de l’impuls del sobiranisme des del món local. Buch és un valor que no pot esperar i fins i tot hi ha qui especula que podria ser un bon secretari d’organització de la nova direcció.

Un altre dirigent a tenir en compte és Albert Batalla (la Seu d’Urgell, 1977). Tenia 30 anys quan va arribar a l’alcaldia de la Seu d’Urgell, el 2008. Feia cinc que era regidor del consistori i diputat al Parlament. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per la URL i és un dels pocs d'aquests dirigents joves que forma part del secretariat del partit. A les files convergents se li atribueix perfil de conseller.

Model PNB

Precisament, entre els temes que Convergència vol abordar en la refundació hi ha la conveniència o no d'assumir un règim intern d'incompatibilitats a l'hora de compaginar la cúpula del partit amb les màximes responsabilitats del govern. Un esquema similar al que històricament ha tingut el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb papers separats entre el lehendakari o candidat a la presidència i el màxim responsable del partit.

D’Igualada prové un altre dels noms amb més impuls de les travesses convergents, Marc Castells i Berzosa (Igualada, 1972). És alcalde d’aquesta ciutat des del 2011 quan amb un pacte amb ERC va prendre al socialista Jordi Aymamí la plaça que havia mantingut durant tres legislatures.

La llista de nous dirigents sorgits del món municipal és llarga. Joan Ramon Casals (Molins de Rei, 1974), es va presentar el 2007 per primer cop com a cap de llista a Molins de Rei i des del 2013 n'és alcalde. L'alcalde de Valls, Albert Batet (Tarragona, 1979) tampoc tenia 30 anys quan el 2008 va arribar a l'alcaldia. El 2012 va ser cap de llista al Parlament per Tarragona. David Saldoni de Tena (Sallent 1976), després d’estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la UB, va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Sallent l’any 1999 i va assumir-ne l’alcaldia amb 25 anys.

La mateixa edat que tenia David Bonvehí (Camps -Fonollosa-, 1979), quan va arribar a l’alcaldia de Fonollosa. Bonvehí, però, va haver d’abandonar aquesta responsabilitat, arran d'un accident de cotxe que li ha afectat la mobilitat i l’obliga a utilitzar la cadira de rodes. Ha estat el primer cas que es dóna a la Cambra catalana —la qual cosa va obligar a adaptar el Parlament— i el seu nom figura també a les travesses de la nova cúpula del partit.

Des de l'Ajuntament de Barcelona ha pres impuls el nom de Mercè Homs (Vic, 1975), llicenciada en Pedagogia per la UB, que el darrer mandat de Xavier Trias va assumir la presidència del districte de Ciutat Vella. És germana de l’exconseller de Presidència i dirigent del partit Francesc Homs.

Entre la Generalitat i l'Ajuntament, tot i no ser regidor, ha fet el seu recorregut polític Carles Agustí i Hernández (Barcelona, 1970), llicenciat en Ciències Polítiques, actual director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica del Govern.

Tampoc ha estat regidor i també està al Govern, Ricard Font i Hereu (la Seu d’Urgell, 1971), secretari d’infraestructures. És llicenciat en Ciències Jurídiques per la UdG i ha anat alternant l’activitat en el sector públic i el privat.

Aquests són alguns dels noms que circulen pel partit. Els de la carpeta dels quarantins que esperen el salt a la primera línia. Els pròxims mesos, a banda d'estudiar l'abast de la participació de la militància en el procés de refundació, o la possibilitat de fer primàries, o les propostes sobre el canvi de nom de la formació, també se’n parlarà molt d'ells. Hauran de ser els nous rostres que se sumin a l'eix vertebrador del nou partit.