El ple del Parlament ha evidenciat un canvi del clima polític. Alguns diputats ho atribueixen al reflux de tensió que ha generat la posada en marxa de la legislatura després de la irritació acumulada des de l’endemà mateix del 27S. D'altres, assenyalen el tarannà del nou president, Carles Puigdemont. La majoria ho atribueixen a una barreja de tot plegat.

Cites amb l'oposició

El cert és que el Parlament s’ha posat finalment en marxa amb el nou president i el nou Govern asseguts a la primera fila. La convocatòria s'ha vist precedida per una trucada la passada setmana de Puigdemont a cadascun dels presidents dels grups de l'oposició. Una conversa breu per citar-los a una entrevista que es programarà per a la setmana vinent al Palau de la Generalitat.

Les trucades telefòniques s’estan convertint darrerament en un curiós termòmetre. I Puigdemont va voler quedar bé. De fet, li ha donat bon resultat si es tenen en compte les felicitacions al nou Govern que es van escoltar ahir des d’escons tan poc receptius com els de Ciutadans, o el PSC.

Coses bàrbares

El president, a més, ha volgut demostrar un tarannà propi i dibuixar un perfil diferent al del seu predecessor, Artur Mas. L’ha ajudat l'estil planer i la desimboltura en les seves rèpliques parlamentàries, en què no evita intervencions molt directes.

“Aquests dies, jo, sobre mi i la meva dona, he llegit coses molt bàrbares. Fins i tot que tinc el cabell llarg perquè em tapo una cicatriu que no tinc... Però, què vol? Que li desmenteixi cada barbaritat que es diu de la meva persona? No dono a l’abast! Per tant, li demanaria, si us plau, per respecte personal, que si vol saber alguna cosa que afecti la meva vida, m’ho demani”, va retreure Puigdemont a l'oposició.

Procés constituent

De fet, les rèpliques a les crítiques sobre el currículum i la carrera del president van concentrar alguns dels escassos moments de tensió a l’hemicicle. Precisament en un ple que va haver d’aprovar les noves comissions parlamentàries, inclosa la del procés constituent, que va rebre els vots a favor de Catalunya Sí que es Pot, a banda dels de JxSí i la CUP.

La condició del grup que encapçala Lluís Rabell per donar suport a aquesta comissió va ser que fos d’estudi i no legislativa, i que no portés el nom de "Transició Nacional" ni es remetés a la resolució de trencament aprovat el 9 de novembre.

A partir d'aquí, CSQP pensa donar molt relleu a la comissió del procés constituent, tanta que hi enviarà els seus màxims responsables, el president del grup, Lluís Rabell, i el portaveu, Joan Coscubiela. Tampoc el PSC descarta sumar-s'hi un cop es concretin les línies de treball.

Millo, president

Pel que fa al PP, no només enviarà a aquesta comissió el portaveu Enric Millo i, possiblement, la diputada Andrea Levy, sinó que el mateix portaveu popular assegurava amb sornegueria als passadissos que es planteja reclamar-ne la presidència.

Avui hi haurà una reunió informal dels portaveus dels grups per decidir com es reparteixen les meses de les 22 comissions que es van crear ahir al Parlament.

Negociacions in extremis

L’altre centre d’atenció de la jornada van ser les converses entre els responsables de JxSí i els seus interlocutors cupaires per intentar evitar el cubell d’aigua freda que hauria representat per al grup del Govern quedar en minoria en el primer ple després de l'acord d'estabilitat.

L'objecte de preocupació era la iniciativa impulsada per l'oposició en bloc per recuperar la paga extra dels funcionaris corresponent al 2012. Finalment, a mig matí i després de les negociacions amb els sindicats, es va aconseguir transaccionar un acord amb tots els grups per repartir en tres anys aquest retorn.

L'acord, això no obstant, es deixarà sentir en altres capítols de l'atrotinat pressupost, segons es lamentava més d'un conseller.

Rovira (ERC) amb els cupaires Salellas i Serra / SERGI ALCÀZAR

Junqueras apama la feina

A banda del ple, els nous consellers i secretaris generals van concentrar bona part de l’atenció als passadissos de la Cambra. Un dels qui va atraure els focus va ser el vicepresident Oriol Junqueras.

El líder republicà, que pensa desplegar la seva activitat entre la Conselleria d’Economia a la Rambla de Catalunya i les dependències de vicepresidència a la plaça Sant Jaume, s’ha submergit ja de ple en les seves noves responsabilitats a l’Executiu.

Consell tècnic

Junqueras s’ha estrenat aquesta setmana en la reunió del consell tècnic –el cervell on es debat i decideix tot el que ha de passar per Govern–, però també ha començat a posar en marxa de les competències en l’àrea d’Economia que encapçala.

En aquest sentit ha celebrat ja reunions d’aquesta àrea en l'àmbit dels secretaris generals per abordar temes concrets, com el nou ramal de la línia 9 del metro de Barcelona o bé sobre el canal Segarra-Garrigues. Fins i tot hi ha convocat departaments que no formen part de la seva àrea.

Reforma horària

Tot plegat, mentre el Govern encara no ha tancat tot l'organigrama i els consellers sol·liciten comparèixer davant del Parlament per explicar els eixos de treball dels seus departaments. Això sí, amb horari europeu, perquè una de les novetats al parc de la Ciutadella amb la incorporació del diputat Fabián Mohedano ha estat adoptar la reforma horària i convocar la sessió de la tarda a un quart de quatre.

(FOTO: Junqueras i Puigdemont al ple del Parlament / SERGI ALCÀZAR)