Les eleccions del 20D podrien provocar un fet insòlit: despatxar els candidats de les dues llistes més votades. Per una banda, els barons del PSOE imposen a Pedro Sánchez un 'no' a la investidura de Rajoy (de moment) i dures condicions per negociar amb Podemos, cosa que abocaria a unes noves eleccions, en les quals els barons socialistes volen que hi concorri un candidat diferent, triat al congrés ordinari de la formació que ha de tenir lloc al febrer, perquè els resultats de Sánchez a les generals han estat els pitjors de la història del partit.
D'altra banda, Rajoy ha comparegut ell mateix a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres –fet poc habitual– per reclamar un govern "amb ampli suport parlamentari", uns 200 escons –cosa que requeriria el suport del PSOE, perquè PP n'ha obtingut 123–, per "generar certesa", "confiança" i "estabilitat", tant "dins com fora d'Espanya", però renunciant a explicar per què ha de ser ell qui l'encapçali i no qualsevol altre.
Això ha motivat la pregunta obligada: si renunciaria a la presidència a favor d'un altre candidat per facilitar un acord. Resposta: aquesta opció "ni tan sols està plantejada".
Cap oferta concreta
Tot i haver reconegut que es va trobar un 'no' d'entrada a la reunió amb Pedro Sánchez, Rajoy no ofereix res a canvi del seu 'sí': espera que canviï d'opinió tot sol, tot afirmant que un govern alternatiu "seria bo per alguns, però dolent per als interessos generals dels espanyols", tècnica que ha fet servir amb altres qüestions com la catalana, amb un èxit descriptible per l'actualitat. Sembla tenir coll avall que no serà reelegit, i de fet ha dit que si calgués tornar a repetir les eleccions "voldria tornar a ser candidat". Voldria, en condicional.No ha posat sobre la taula un candidat alternatiu, ni una presidència del Congrés que no veu "raonable" perquè, diu, històricament sempre ha anat al partit més votat. Els mateixos fets de cedir la vicepresidència del Govern o algun ministeri els ha considerat "un detall" a discutir després de donar llum verda a la seva candidatura. Fins i tot ha vist un avantatge en què els pressupostos del 2016 ja estiguin aprovats, si bé ho va fer el PP en solitari dos mesos abans de les eleccions malgrat les crítiques de la oposició, que el va acusar de lligar de peus i mans el següent govern.
ERC i DiL, descartats
Parlar amb els partits independentistes –Esquerra i Democràcia i Llibertat– per arribar a cap acord, ni s'ho planteja. Considera "lògicament molt complicat" entendre's per formar govern amb qui "el que vol és la ruptura d'Espanya". De fet, s'ha referit a un eventual pacte de la llista d'Artur Mas amb la CUP com "un desastre". En canvi, sí que ha reconegut haver parlat amb el candidat del Partit Nacionalista Basc, Íñigo Urkullu.De la seva banda, la formació encapçalada per Albert Rivera descarta fer d'interlocutor entre socialistes i populars per aconseguir la formació d'un govern del qual ells descarten formar part. "No podem fer altra cosa que esperar", ha dit la líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas.