La designació del nou arquebisbe de Barcelona ha preocupat i molt el Govern de la Generalitat, que ha fet gestions durant mesos davant el Vaticà per defensar que el candidat fos una persona pròxima a la realitat catalana. Aquests moviments van provocar malestar al Govern espanyol i al mateix cardenal Lluís Martínez Sistach.

De fet, l’arquebisbat no ha comunicat oficialment al Govern la notícia del relleu de Sistach pel fins ara bisbe de Calahorra-La Calzada i Logroño, Juan José Omella, del qual l’executiu català se n’ha assabentat com la resta dels ciutadans.

Abans d'abandonar el Govern, la vicepresidenta Joana Ortega va viatjar al Vaticà com a mínim en quatre ocasions per mantenir converses amb assessors del Papa i persones del seu entorn, així com amb comunitats catalanes a Roma.

La voluntat era aconseguir que el nou arquebisbe fos una persona amb coneixements de la realitat de Catalunya i del moment polític que viu el país, i alhora amb un perfil social proper al del Papa Francesc.

Política vaticana

Aquests contactes amb la Santa Seu no agradaven al govern espanyol, fins al punt que quan la vicepresidenta viatjava al Vaticà, i atès que havia d’informar l’ambaixada, sovint camuflava les entrevistes amb altres actes que incorporava a l’agenda i als quals finalment no acudia.

Tampoc queien gens bé a l’arquebisbat de Barcelona. I així ho va fer notar al Govern el mateix Martínez Sistach. El cardenal, que té contactes importants a Roma, hauria preferit ser ell qui s’encarregués de mantenir i “capitalitzar” les relacions de Catalunya amb la Santa Seu, opinen persones pròximes a aquests moviments. L'arquebisbe, subratllen, ha mostrat habitualment un tarannà molt personalista en la seva manera d’actuar.

Sistach, que als 78 anys ha aconseguit allargar la presència a l’arquebisbat tres anys més de l’edat reglamentaria de jubilació, coneixia les preferències del Govern a l'hora de plantejar candidats, entre els quals destacava el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull, però també el bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives.

Tensió amb Sistach

Les relacions entre el Govern i Sistach van anar evolucionant de la fredor a una oberta mala maror. L’episodi més tens entre les dues bandes es va produir arran de la cerimònia a la Sagrada Família en record a les víctimes de l’accident aeri als Alps de l'avió de Germanwings.

El govern defensava que fos un acte obert a totes les confessions i als no-creients, i en català. Però, el cardenal s’hi va negar. Al Palau de la Generalitat encara es recorda la tensió en una reunió prèvia que van celebrar Sistach amb el president Artur Mas i l’aleshores vicepresidenta Joana Ortega. Tots tres van coincidir arran de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Fins i tot li van mostrar cartes de familiars en què demanaven una cerimònia interconfessional. Però el bisbe no va cedir i la irritació va ser tal que el Govern va deixar veure públicament la seva contrarietat.

Optimisme del govern

Ara la voluntat del Govern és contemplar el nomenament del nou arquebisbe Omella amb optimisme. Això sí, després d’encaixar un bisbe no català, a l'Executiu es pregunten: "què passa a l’Església catalana que no li nomenen bisbes?".

No obstant això, tampoc s'escapa el fet que el Vaticà juga en el marc de la política dels Estats i que des del Govern espanyol i la Conferència Episcopal s’havia apostat per perfils durs com l’actual arquebisbe de València, Antonio Cañizares, per ocupar el palau episcopal barceloní.

En aquest sentit, l'executiu no amaga la satisfacció pel tarannà d'Omella, obert i més progressista, en clara sintonia i bona relació amb el Papa Francesc. A més, tot i no ser català, és de la Franja i catalanoparlant.

A les darreres hores se li ha retret que va fer costat a algun posicionament de la Conferència Episcopal espanyola que criticava el procés independentista, però des del govern se subratlla igualment que no se li han trobat declaracions públiques ni posicionaments personals d’hostilitat amb el debat que es viu a Catalunya.