El diari Libération, el gran rotatiu de l'esquerra francesa famós per les seves portades, ha punxat el globus d'eufòria a favor del diàleg que hi havia a la Moncloa amb els indults als presos polítics, i ha advertit que després ha aparegut una "dutxa d'aigua freda" pels 5,4 milions d'euros que els reclama el Tribunal de Comptes. "Després de les mesures de gràcia, els independentistes obligats a passar per caixa", titula el diari avisant que hi ha lletra petita.
Segons Libération, la distensió que representen els indults ha quedat contradita per la demanda del Tribunal de Comptes. "Després d'una mica d'alleugeriment, ha estat una dutxa freda per a l'independentisme català. L'alleugeriment es va produir la setmana passada quan el president Pedro Sánchez va concedir l'indult a 9 dirigents independentistes -que tenien penes de presó de fins a 13 anys- per haver organitzat el referèndum d'autodeterminació que es va celebrar l'octubre del 2017", assenyala. "La dutxa freda és la sanció que ha anunciat el Tribunal de Comptes espanyol contra diversos excàrrecs independentistes: només tenen quinze dies per pagar la colossal suma de 5,4 milions d'euros. El motiu: "La responsabilitat civil per ús fraudulent de fons públics"", indica.
"Catalunya: després de les mesures de gràcia, els independentistes obligats a passar per la caixa", titula Libération
Els diners que reclama el Tribunal de Comptes són motiu de polèmica des de fa dies en mitjans francesos i alemanys, especialment pel possible embargament al prestigiós economista Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia.
La denúncia d'una catedràtica gallega
En paral·lel, la catedràtica de la Universitat de Santiago de Compostel·la Alba Nogueira ha desmuntat les acusacions del Tribunal de Comptes contra el Diplocat, aportant el cas d'unes jornades acadèmiques que va organitzar el seu centre universitari en col·laboració amb l'organisme català, i que es va centrar estrictament en les competències de la Generalitat i en l'interès general. Nogueira s'acaba preguntant obertament si és competència del Tribunal de Comptes "fixar els límits de la llibertat d'expressió i el pluralisme polític".
"El 2014 la direcció del Diplocat em va demanar coordinar a la Universitat de Santiago de Compostel·la unes jornades acadèmiques dins d'un cicle que estaven organitzant per diverses universitats, aquí i a l'exterior, sobre el marc legal per consultes ciutadanes", explica. Una part dels ponents eren catalans i els altres, gallecs.
Nogueira insisteix que el col·loqui va ser totalment plural. "Mitjançant la denominada diplomàcia pública es buscava donar a conèixer la percepció de la qüestió catalana a l'exterior, contrastant-la amb opinions divergents, per establir un diàleg que abonés la comprensió mútua", explica.
Segons la catedràtica, la intenció era fer un debat obert i amb diferents parers "en un entorn acadèmic" i amb tirada social per atreure el públic. "Em van donar plena llibertat per seleccionar la part gallega i fins i tot per suplir forats en la catalana", argumenta.
"M'imagino que aquest és un dels actes que serveix al Tribunal de Comptes per dir que es van gastar diners en qüestions que no són d'interès general i que no formaven part de les competències catalanes. Forma part del control comptable decidir l'oportunitat de les polítiques de les comunitats autònomes? Decidir si els actes entren en l'àmbit competencial autonòmic? Si una comunitat organitza un debat sobre l'acord de París o el canvi climàtic podria incórrer en irregularitat comptable?", es pregunta arribant a l'absurd.