La majoria dels líders independentistes catalans condemnats, finalment, esperaran que el Tribunal Suprem revisi la seva condemna per l'1-O, amb l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal aquest dijous, en la que desapareix el delicte de sedició i es rebaixen les penes de la malversació. Els líders socials i polítics sempre han defensat que no van cometre cap delicte la tardor del 2017. Els advocats dels polítics de Junts ultimaven els escrits, però finalment fonts del partit han afirmat aquest dimecres que els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, no presentaran cap petició. Els advocats d'ERC -dirigits pel penalista Andreu van den Eynde- s'han mostrat prudents sobre quina acció realitzar, ja que consideren que gairebé és el mateix demanar la revisió o que la faci d'ofici el tribunal. Certament, el procediment de revisió d’una condemna està pautat. En aquest cas, la sala presidida pel magistrat Manuel Marchena, en haver-hi aquest canvi de llei, ha d’obrir un expedient de revisió -que serà imminent-, en el qual ha de sol·licitar a les acusacions -en aquest cas a la Fiscalia i a Vox- i a les defenses quina revisió proposen, i finalment dictar una sentència, en la qual no es pot modificar els fets provats recollits en la sentència del 2019. 

Inicialment, s’havia confirmat que l’advocat Jordi Pina ultimava la petició de revisió de la condemna dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, que a darrera hora va decidir que no ho faria. Fonts de Junts, però, han aclarit aquest dimecres al migdia que cap càrrec del partit ho farà. La petició de revisió es volia presentar un cop el Suprem els requerís, i la resposta de Pina era simple i clara: apliqui la llei. Ara, l'advocat i els polítics han de resoldre si no interactuen amb el tribunal i no el contesten, com ja van fer en els recursos contra els seus indults, que els partits unionistes van presentar a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem. Esquerra, impulsora de la reforma del Codi Penal, sí que té clar que quan el Suprem li pregunti reclamarà que apliqui la llei.

Tampoc demanarà la revisió Jordi Cuixart, segons ha afirmat Òmnium Cultural, en una piulada aquest dimecres en què afirma: “Contra la vulneració de llibertats fonamentals per la unitat d’Espanya, defensarem els drets humans al Tribunal d’Estrasburg i l’amnistia per a tots els represaliats!” Es demani o no la revisió, el tribunal està obligat a fer-ho d’ofici.  Els Jordis no volen que la seva petició pugui diluir la seva demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), malgrat que els prop de 4 anys en presó que han estat no es pot esborrar, segons els juristes.  

La interpretació de la malversació

Actualment, els 9 líders polítics i socials catalans mantenen la pena d’inhabilitació, d’entre 9 a 13 anys (com la pena de presó) perquè el govern espanyol els va indultar, l’estiu del 2021, de la pena de presó però no la d’inhabilitació a càrrec públic. Quan entri en vigor la reforma del Codi Penal, desapareixerà el delicte de sedició, fet amb el qual s’espera que els condemnats només per aquest delicte obtinguin una sentència absolutòria. Són: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó; els Jordis (Cuixart i Sànchez), castigats a 9 anys de presó; i els exconsellers Quim Forn i Josep Rull, condemnat a 10 anys i 6 mesos, cada un.

Desordres per sedició?

Cap advocat espera que el tribunal els pugui condemnar pel nou delicte agreujat de desordres públics perquè el Suprem ja va sentenciar que l'1-O no va haver-hi la violència necessària que exigeix aquest tipus. Amb tot, la darrera paraula la té l'alt tribunal espanyol, el qual pot considerar que el substitut de la sedició és aquest nou delicte.

Serà clau la interpretació que farà la Fiscalia i el Suprem de la reforma del delicte de malversació, que redueix les penes per als acusats d’administració deslleial sense enriquiment personal.  En aquest cas, les defenses consideren que el nou delicte no encaixa amb les despeses fetes l’1-O i, per tant, també se’ls ha d’absoldre; o que si ja no existeix la sedició també ha de decaure la malversació perquè va ser una acció condemnada en concurs dels dos delictes.

 La Fiscalia General de l’Estat ja va anunciar dimarts que “amb celeritat, calma i consens” ha d’interpretar la nova malversació i ha de donar una directriu per aplicar de forma unitària en tots els casos. En conseqüència, el seu posicionament no serà immediat. Pel delicte de malversació, conjuntament amb la sedició, estan: el líder d’ERC Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó i d’inhabilitació; i els exconsellers Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, castigats a 12 anys de presó.

Paral·lelament, el jutge Pablo Llarena haurà de decidir si pot reactivar les euroordres per detenir contra el president Carles Puigdemont i els exconsellers a l'exili, i si li ho permet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va anunciar la resolució el pròxim 31 de gener.