La Hisenda espanyola està darrere de les possibles activitats il·legals del rei emèrit Joan Carles I, d'aquesta manera han acabat picant a la porta de l'Agència Tributària de Liechtenstein per esclarir si l'anterior rei espanyol era l'autèntic beneficiari de la Fundació Zagatka, constituïda al Principat pel seu cosí, Álvaro d'Orleans-Borbó. Les autoritats de Liechtenstein ha estat taxatives: Joan Carles I "no és beneficiari" de Zagatka. 

Segons informa El Espanyol, l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) va remetre el passat 14 de juliol una sol·licitud d'informació a l'Agència Tributària de Liechtenstein a l'empara de la Convenció sobre assistència mútua en matèria fiscal. Les autoritats del principat han respost ràpidament a la sol·licitud espanyola i van reclamar la documentació necessària per esclarir la relació que tenia Joan Carles I amb la fundació del seu cosí. 

Després de repassar la documentació aportada per la mateixa Fundació Zagatka, les autoritats de Liechtenstein han conclòs que l'emèrit no s'ha beneficiat de l'entitat: "Després de l'examen dels documents, el representant legal de la Fundació Zagatka confirma que Joan Carles de Borbó no és ni fundador ni beneficiari de la Zagatka i que no ha tingut ni té cap reclamació legal o poders d'instrucció en relació amb ella", segons ha recollit el digital. 

Sospites amb la Fundació

La possible vinculació del monarca amb la Fundació del seu cosí fa temps que plana sobre el seu cap. Un dels principals punts calents respecte a la relació de l'emèrit amb l'ens del seu cosí és el fet que durant molt de temps va ser el tercer beneficiari. Cosa que implica que en el cas que morissin els dos primers beneficiaris de forma simultània, Joan Carles hagués passat a ser el beneficiari de la Zagatka. 

Aquesta situació del rei dins de la fundació va canviar l'any 2020, quan va deixar d'ocupar aquest càrrec, ja que el seu cosí va modificar el reglament. Aquest canvi ha estat un punt d'inflexió per l'Agència Tributària de Liechtenstein, la qual ha respost a les autoritats espanyoles: "La referència als beneficiaris de la Fundació Zagatka (beneficiaris primaris i secundaris) és significativa en el procediment relatiu a Joan Carles de Borbó i Borbó i mostra que aquest no és un beneficiari de la fundació, sinó que només es converteix en un darrere la mort dels beneficiaris primaris i secundaris".

Altres possibles beneficis

Joan Carles I ha quedat lluny de ser reconegut com a beneficiari directe de la fundació sobre el paper, però la mateixa Zagatka ha aportat informació als investigadors en la que reconeix haver pagat les despeses per trasllats de l’emèrit en vols privats entre 2014 i 2018 per un import de 8.009.150 euros. L'any que més desplaçaments va pagar la fundació va ser 2017, amb 3,1 milions d'euros. El que menys, 2018, amb 558.046 euros, segons informa el digital. 

Per altra banda la fundació del cosí del monarca nega haver pagat l'allotjament i la manutenció del rei en aquests viatges. De la mateixa manera Álvaro d'Orleans-Borbó nega haver pagat en metàl·lic al rei amb diners procedents de la fundació.

En altres paraules, es reconeixen uns pagaments al rei, però uns altres no. La línia divisòria entre uns i altres a vegades és borrosa, però el fet de pagar a la monarquia espanyola es justifica des de la fundació com una "tradició" familiar. 

Regularització en paper mullat

Si bé aquesta notícia pot ser un alleujament per l'emèrit arriba poc de 24 hores després que El País avancés que la Fiscalia va notificar al Borbó que l'estava investigant abans que, "sense requeriment previ", saldés alguns dels seus deutes amb les arques públiques. En aquest cas l'ordre dels factors altera el producte, i molt. El Codi Penal només exonera dels delictes fiscals aquells que salden els seus deutes amb Hisenda abans de saber que estan al punt de mira d'una investigació. És a dir, que penedir-se quan ja saps que t'investiguen no es contempla com un acte de redempció, sinó com una tàctica desesperada, i aquest està sent el cas del monarca. 

 

Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I en un viatge a Suïssa per les seves investigacions / Europa Press