Lituània es manté ferma en la seva postura contrària a l'oficialitat del català a la Unió Europea. Així ho ha afirmat el president del país, Gitanas Nauseda, en una entrevista aquest dijous a El Mundo, on ha justificat que en algun lloc cal parar perquè la UE no sigui ingovernable amb un centenar de llengües oficials obligatòries en les institucions comunitàries. Nauseda, comprensiu amb la importància d'aquest fet per a Espanya i Catalunya, ha defensat que acceptar incloure el català "podria desencadenar una onada de peticions similars per incloure més i més llengües a la llista oficial d'idiomes". En aquest sentit, ha comparat el català —una llengua que parla 10 milions de persones— amb el samogitia, una llengua pròpia de Samogitia, que la parlen mig milió de persones. A més, cal tenir en compte que el lituà —llengua que sí que és oficial a la UE— no el parlen ni 4 milions de persones.
Tanmateix, Nauseda no tanca la porta totalment a incloure el català entre les llengües oficials de la UE "algun dia seria possible", ha afirmat, malgrat que ha apuntat que "és molt difícil imaginar que tinguem 100 llengües al Consell Europeu, amb els caps d'Estat buscant un botó entre tantes opcions. Seria tècnicament molt exigent".
Ajornada l'oficialitat del català
L'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la Unió Europea no es debatrà durant el pròxim Consell d'Afers Generals, previst per al 29 de gener, i es tractarà només tècnicament. Segons indiquen veus del Consell de la Unió Europea, la presidència belga —que ha pres el relleu d'Espanya— està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui "compatible amb els tractats". En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta "encara trigarà temps a publicar-se".
Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer —Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos—, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final. Tot i no tancar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera durant el segon semestre de 2023, Espanya va remarcar en l'últim Consell d'Afers Generals —celebrat a Brussel·les el passat 12 de desembre— la "voluntat" de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una roda de premsa, el secretari d'Estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que els treballs avançarien "ràpidament" per trobar una solució "jurídicament acceptable" i que arribés "com més aviat millor".
Perquè l'oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l'elaboració de dos informes, els dos encara en procés d'elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d'avaluar si la modificació que es proposa s'ajusta al dret de la UE. L'altra fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament.