Independència judicial? Politització de la justícia? Compliment de la llei? Nou capítol sobre la polèmica pel color groc, aquesta vegada perquè Raimon Montoliu, un advocat de Vic, lluïa a la seva camisa —que no a la toga— un llaç groc. Abans de començar el judici —celebrat el passat 5 d'abril—, i en anar a entrar a la sala, la jutgessa ja li fa un gest al lletrat de disconformitat amb el símbol que portava.
En el vídeo, al qual ha tingut accés El Nacional, s'escolta com la jutgessa, en castellà, li diu a l'advocat: "És el meu deure requerir amb el màxim respecte a l'advocat de la part demandada que es tregui el llaç groc que notòriament tots sabem què significa".
La magistrada, que s'empara en els articles 187 i 190 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i en el 39 de l'Estatut General de l'Advocacia, fa saber a Montoliu que "els advocats tenen el deure de vestir la toga amb la dignitat i el prestigi que la porta i tenint el màxim respecte a la justícia" i l'adverteix que "no estem davant d'un fòrum de debat polític". Assegurant, a més, que té "el màxim respecte a la llibertat d'expressió", l'emplaça a treure-se'l.
S'hi nega
I no només això. La jutgessa mostra el seu respecte per la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de mantenir empresonats els Jordis, els consellers i Forcadell, alguns ja per més de mig any. Però la veritat és que ho va explicar de forma poc entenedora: "Davant d'una sala de justícia tenint en compte, a més, el que significa el llaç groc, i que la seva admissió i el fet de no requerir-li implicaria per part meva admetre que els meus companys portin a terme fets respecte als quals es proclama a través del llaç groc, és el meu deure requerir-li al respecte i vostè faci el que cregui convenient".
Ara bé. Deixant clar que respecta el requeriment de la magistrada, Montoliu s'hi nega: "No em trauré el llaç ni la placa entenent que cap dels articles que ha mencionat obliga a cap de les parts, ni a cap lletrat, ni a cap procurador, ni a cap intervenint en una sala de justícia a limitar-li la llibertat d'expressió que un té i que la té a tot arreu i cap dels articles que menciona, amb els deguts respectes, possibilita limitar aquesta llibertat d'expressió i que entenem que ha de ser absolutament respectada per tothom i, fins i tot, i especialment, pels tribunals d'aquest país, per tant, no em trauré ni el llaç, ni la placa".
Davant d'això, la jutgessa insisteix i li ho requereix, llavors, basant-se en l'article 552 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que els advocats i els procuradors "podran ser corregits quan incompleixin les obligacions que els imposa la llei". "Moltes gràcies i em reitero en les manifestacions realitzades. Li requereixo, novament, en base a l'article 552 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, una vegada més li dono l'oportunitat que es tregui el símbol i si no vol fer-ho, així constarà en les presents actuacions", li etziba, mentre es ratifica en la idea que "és el meu deure requerir amb el màxim respecte a l'advocat de la part demandada que es tregui el llaç groc que notòriament tots sabem què significa".
Però Montoliu, que considera que la magistrada no té potestat per demanar-li això, reitera que "entenem que aquest lletrat no compleix cap tipus d'obligació que imposi la llei i la llei processal i continuem mantenint que no hi ha obligació de retirar aquest llaç i aquesta placa senyoria".
I és que el lletrat s'ha lamentat en declaracions a El Nacional que aquest "és un objecte de discussió no jurídic", sinó polític, i ha volgut posar de relleu que els jutges "estan al nostre servei" i, per tant, ha subratllat que "no estan al servei de ningú" perquè "no manen" més que en el camp que els toca. Precisament en aquest sentit, també ha volgut deixar ben clar que no és el mateix neutralitat que imparcialitat i, a parer seu, la jutgessa no és "neutral".
Els articles de la jutgessa
La magistrada s'empara en els articles 187 i 190 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i en el 39 de l'Estatut General de l'Advocacia. Ara bé. En els dos primers articles no es menciona, en cap cas, el fet que no es puguin portar símbols del caràcter que siguin. De fet, el 187 estableix que "en audiència pública, reunions del tribunal i actes solemnes, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris, advocats i procuradors utilitzaran toga i, en el seu cas, placa i medalla d'acord amb el seu rang". El segon punt de l'article, només diu que "tots ells [...] seuran a la mateixa alçada".
De la seva banda, l'article 190 sosté que "correspon al president del tribunal o al jutge mantenir l'ordre a la sala". Tampoc no diu res sobre els símbols.
Mentrestant, l'article 37 de l'Estatut General de l'Advocacia decreta que "els advocats compareixeran davant dels tribunals vestint toga i potestativament birret, sense distintiu de cap classe tret del col·legial i adequaran la seva indumentària a la dignitat i prestigi de la toga que vesteixen i al respecte de la justícia". Segurament aquest article sí que pot desembocar en interpretacions totalment diferents.
L'últim article que cita per acabar de provar de convèncer l'advocat que es tregui el llaç groc, el 552 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, estableix que tant els advocats com els procuradors que intervenen en el judici "podran ser corregits quan incompleixin les obligacions que els imposa aquesta llei o les lleis processals".
Convençut de la seva actitud, Montoliu s'ha preguntat que "on és la línia vermella?", al mateix temps que ha augurat que, potser, i segons com interpretin el reglament, podrien obrir-li un "expedient per falta de respecte".