El cantautor i activista Lluís Llach ha afirmat que l'Estat espanyol va usar l'atemptat de la Rambla per instaurar el cinquè grau d'alarma terrorista per prendre el carrer amb l'exèrcit i, així, impedir la celebració del referèndum. El cantautor, a propòsit de la declaració de l'excomissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo que ha dit que el CNI va deixar fer a l'imam de ripoll per donar un "ensurt" a Catalunya, ha argumentat que l'Estat el que volia era aturar i impedir el referèndum d'independència.
"Volien treure l'exèrcit al carrer amb el cinquè grau d'alarma. Així impedien l'1 d'octubre", ha publicat a les xarxes el cantautor Lluís Llach.
Borràs
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, també ha apuntat en aquest sentit i ha acusat al govern espanyol "d'ocultar informació" sobre l'atemptat a la Rambla, el 17 d'agost de 2017, "sota la premissa del secret oficial". Borràs, a propòsit de les declaracions de l'excomissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo que relaciona el CNI amb l'atemptat a Barcelona, ha assegurat que és "absolutament imprescindible" saber la veritat.
Borràs ha recordat que ja el 2010 va demanar al govern transparència sobre el que va passar sota el lema: Volem saber la veritat. Ara, a la llum de les greus informacions de Villarejo, ha argumentat que és urgent que no s'oculti més informació sota la premissa del secret oficial, ja que no aporta "credibilitat, al contrari, desacredita".
Les declaracions
L'excomissari jubilat de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha declarat davant l'Audiència Nacional que els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils van ser fruit d'un "error de càlcul" del CNI, el servei d'intel·ligència espanyol: "El CNI va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya". Una definició per uns actes terroristes que van costar la mort de 16 persones i 140 ferits.
Silenciat fins ara
Les declaracions les hem de contextualitzar en el judici pel cas Tàndem i, d'aquesta manera, Villarejo assenyala directament Félix Sanz Roldán, que va ser el comandant del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol l'any 2017. Si situem el context dels atemptats, era l'estiu previ a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i en ple auge de la societat civil cap al procés d'independència de Catalunya.
Precisament el president del tribunal que va jutjar els atemptats del 17-A, Alfonso Guevara, va dictaminar que l'excomissari Villarejo no tingués cap mena de possibilitat de declarar en aquest judici, tal com reclamaven algunes de les parts. Avui, Villarejo s'ha pogut "treure l'espina". Així doncs, en la seva declaració relaciona directament l'imam de Ripoll a qui acusa de treballar en connivència amb el CNI, i que aquest hauria consentit que l'imam "fes el que trobés oportú".