Tal com ha manifestat en diverses ocasions, Lluís Llach aposta clarament per la via unilateral per assolir la independència. Avui, el cantautor ha decidit aclarir a l'exconseller republicà Josep Huguet la seva visió del que seran els 2 anys de diàleg amb el govern espanyol i, per fer-ho, ha fet referència a una nova acusació de la Fiscalia.
L'exconseller ha formulat una pregunta al seu perfil personal de Twitter: "Però això què és?" A la qual Llach ha respost "És el que és i forma part del que seran aquests dos anys".
De què estan parlant? De la notícia publicada a El Nacional.cat sobre la demanda per part de la Fiscalia -la qual, segons va indicar el mateix president Pedro Sánchez, depèn del govern espanyol- de set anys de presó per a quatre joves del Bages que van participar en una cassolada de protesta davant la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa.
Aquest fet fa que Llach qüestioni, de nou, la viabilitat de la taula de diàleg entre el govern de Pere Aragonès i el de Sánchez. Per ell, la concessió dels indults només beneficiarà als 9 presos polítics, però no evitarà que continuï la repressió.
Set anys per protestar davant la Guàrdia Civil
Els fets van tenir lloc el 16 d'octubre de 2019 i s'emmarquen les Marxes per la Llibertat que es van organitzar com a resposta a la sentència del procés.
Els quatre joves són acusats d'un delicte de desordres públics, atemptat contra l'autoritat, i danys i lesions a 12 agents dels Mossos d'Esquadra. La fiscalia també demana multes i indemnitzacions i al·lega que els joves van actuar premeditadament i de manera "violenta i agressiva".
Per la seva banda, els joves neguen la seva participació en els fets que se'ls acusa. La defensa dels acusats subratlla que no hi ha cap imatge que els identifiqui, només el testimoni d'alguns agents.
També hi ha un cinquè acusat pels mateixos fets que és menor d'edat. En el seu cas la Fiscalia demana les mateixes indemnitzacions per als agents, i 100 hores de servei a la comunitat que, si no s'accepten, se substituirien per 18 mesos de llibertat vigilada.
Acusació de la Generalitat
En aquest cas, la Generalitat també exerceix de part acusadora, però demana penes de presó inferiors les que demana el Fiscal, de dos anys i tres mesos. La participació de la Generalitat en aquesta acusació reviu les recents protestes del cas de Marcel Vivet. La polèmica sobre l'acusació en el cas de Vivet va venir perquè la Generalitat va decidir mantenir els seus càrrecs malgrat que al novembre el llavors conseller d'Interior, Miquel Sàmper, havia anunciat que ultimava un acord perquè l'administració catalana deixés d'exercir l'acusació per delictes d'atemptat contra l'autoritat contra els detinguts en manifestacions violentes, un compromís que encara no s'ha concretat.
Imatge principal, Lluís Llach / ACN