Defensar la llibertat d'expressió fins a les últimes conseqüències, va dir Quim Torra fa només unes hores. I el cert és que la guerra per la llibertat d'expressió no ha fet més que començar. De moment, després de deu dies d'incerteses, discussions, ultimàtums, al·legacions, desafiaments i canvis de guió i de color, el resultat és que els llaços ―grocs i blancs― desapareixen de les dependències de la Generalitat i que el president ja té oberta una causa per desobediència.
Nou mesos després d'haver arribat a la presidència, Quim Torra sap que haurà de passar pels tribunals, com els seus predecessors Artur Mas i Carles Puigdemont, per seguir batallant en el pols que manté contra la Junta Electoral Central. Una pugna que té origen en una denúncia de Ciutadans. El president ha incomplert els dos terminis fixats per treure la simbologia a favor dels presos i exiliats. Dimarts, la portaveu del Govern Elsa Artadi va anunciar la intenció de Torra de desafiar la primera ordre de la JEC mantenint la pancarta amb el llaç groc a Palau a l'espera del veredicte final del síndic de greuges. Rafael Ribó ja havia avançat a Presidència que calia fer cas de l'autoritat electoral, és a dir, que s'havien de treure els símbols dels edificis públics en període electoral.
De la llibertat pels presos i exiliats, a la llibertat d'expressió
Molts consellers i membres de l'executiu desaproven des del principi l'actitud bel·ligerant de Torra en aquesta guerra, perquè consideren que és una causa menor, que si s'han de jugar la inhabilitació del president hauria de ser per alguna raó més sòlida, menys estèril. Conscient d'això, Torra va intentar rebaixar la confrontació amb la JEC però sense claudicar i va canviar el llaç groc per un de blanc ratllat de vermell. De la llibertat pels presos i exiliats, a la llibertat d'expressió. La finta no només no va convèncer a Madrid, sinó que els va enervar. En la reunió on havien de decidir quines mesures emprendre contra el president, els magistrats de la Junta Electoral Central van optar pel pack complet: multa, denúncia a fiscalia i ordre als Mossos d'Esquadra perquè retiressin els cartells reivindicatius.
Aquest divendres al matí, el desenllaç del primer capítol. El Govern ha preferit blindar la Policia de Catalunya i evitar la imatge de mossos requisant pancartes. Per això s'ha procedit a la retirada de les pancartes a Palau i a les seus de les conselleries sense que els agents hagin hagut d'intervenir públicament. En paral·lel, Quim Torra ha anunciat que es querella contra la Junta Electoral Central per prevaricació. Instants després, la fiscalia ha fet públic que es querella contra el president per desobediència a la Junta Electoral Central. Per rematar-ho, a primera hora de la tarda dos dels homes de confiança del president han sortit al balcó per penjar una nova pancarta que diu "Llibertat d'expressió i d'opinió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans". De moment, encara hi oneja.
Primer capítol doncs, d'un nou serial judicial. Mentrestant, al Govern, aquest nou front no ha fet més que aprofundir en les incomoditats. A ERC asseguren que tot això és cosa del president i que no han estat informats en cap moment de la decisió de tornar a penjar una lona a la façana de Palau. Ells, diuen, donen per acabada la batalla.