El magistrat Pablo Llarena persisteix en la seva carrera judicial per fer seure els exiliats al banc dels acusats i manté oberta la via de la extradició via Itàlia. Avui, igual que va fer la setmana passada amb Carles Puigdemont, ha enviat un ofici al Tribunal de Sassari on explica que l'ordre de detenció de Toni Comín i Clara Ponsatí continua vigent. Ponsatí i Comín van aterrar ahir a l'Alguer juntament amb Puigdemont, i contràriament al que va passar la setmana passada amb l'expresident de la Generalitat, ningú esperava els dos exconsellers a l'aeroport per detenir-los. I és que Puigdemont declara avui després de quedar en llibertat la setmana passada.

Pablo Llarena, l'instructor de la causa del Procés, "en consideració a les notícies periodístiques que recollien que Clara Ponsatí i Obiols i Antoni Comín i Oliveres havien viatjat a Sardenya en ocasió d'un acte judicial per al qual estava citat Carles Puigdemont i Casamajó", ha comunicat aquesta possibilitat al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Itàlia) i li ha comunicat que la situació de les OED relativa a aquests encausats és la mateixa que la comunicada el 30 de setembre del 2021 respecte de Carles Puigdemont.

La comunicació s'ha fet atenent l'art. 9.1 de la Decisió marc 2002/584 / JAI, relatiu a l'ordre de detenció europea i als procediments de lliurament entre estats membres i recull que "quan es conegui el parador de la persona buscada, l'autoritat judicial emissora podrà comunicar directament a l'autoritat judicial d'execució l'ordre de detenció europea", però té present que la notícia no ha pogut ser confirmada per l'autoritat judicial espanyola.

 

 

Fins a dues vegades va ratificar Llarena que l'ordre de detenció estava vigent i que cal l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya. Avui, amb la ratificació de l'ordre de detenció de Toni Comín i Clara Ponsatí, ja en són tres els intents del magistrat de fer-se sentir i imposar la seva autoritat davant la justícia italiana.

Després de ser comunicada la detenció de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont a Itàlia, a través del Sirene, l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va enviar un ofici al representant d'Espanya a l'Eurojust perquè remetés al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser (Itàlia) l'ordre europea de detenció i lliurament lliurada el 14 d'octubre de 2019 contra ell, així com la qüestió prejudicial plantejada al seu dia davant el TJUE. El destinatari era el jutge José de la Mata, el representant espanyol a l'Eurojust. 

Llarena concreta en aquest primer ofici que Puigdemont està en crida i cerca i declarat en rebel·lia des del 2017 i que el cas contra ell encara està obert: "Per la seva comunicació al mateix tribunal, li participo que el procediment judicial de què deriva l'euroordre està actiu i pendent de la captura dels processats en situació de rebel·lia". "I amb la mateixa finalitat, acompanyo la qüestió prejudicial plantejada en el seu dia davant el TJUE, la tramitació no modifica la situació en què es troba actualment el procediment", s'afanya a aclarir Pablo Llarena davant una possible retenció il·legal per estar pausada l'ordre de detenció europea mentre no es resol aquest tràmit segons "la interpretació que del dret europeu, i sobre les estrictes qüestions  suscitades, realitzi el TJUE". Segons el jutge instructor aquest tràmit no atura res.

El 30 de setembre, la vigília del quart aniversari de l'1-O i una setmana després de la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer, el jutge Pablo Llarena va moure fitxa. Tot i que una setmana abans ja es va adreçar al tribunal de Sardenya, enviava un ofici al tribunal italià on exposava que l'euroordre contra Carles Puigdemont continua vigent i que no ha estat suspesa pel plantejament de la qüestió prejudicial. Llarena enviava tota la informació complementària a Eurojust per aclarir l'estat de la causa i reclamar el lliurament de l'expresident de la Generalitat a la justícia espanyola.

Llarena defensa que l'euroordre és vigent, que mai la va revocar i que va ser l'Advocacia de l'Estat qui va provocar la confusió, i responsabilitza així l'òrgan judicial que representa el govern espanyol en la causa.