Pablo Llarena es reafirma en el delicte de malversació. En una interlocutòria on rebutja els recursos de tots els acusats contra la interlocutòria de processament, diu que les dades d'Hisenda coincideixen amb els indicis de delicte de malversació recollits en la seva investigació.

Per primera vegada, el magistrat obre la porta a rebaixar el delicte de rebel·lió. En l'escrit diu que si no es pot demostrar la violència, el cas no quedaria arxivat sinó que es podria fer el judici per sedició o per conspiració per a la rebel·lió. I remarca que el processament és encara provisional.

El jutge rebutja els recursos de Carles Puigdemont i altres 22 investigats contra el seu processament. Tots menys Toni Comín i Meritxell Serret, que no estan personats en la causa. 

Reafirma que concorre el requisit de violència en el delicte de rebel·lió i que les dades d'Hisenda coincideixen amb els indicis de delicte de malversació recollits en la seva investigació. I rebutja que els membres de la Mesa del Parlament processats per desobediència tinguessin inviolabilitat parlamentària, ja que van ser "mer instrument d'una actuació delictiva".

Llarena ha respost només als recursos, desestimant-los, i encara ha de fer la interlocutòria definitiva de processament on llavors sí que definirà ja els delictes pels quals se'ls jutjarà a tots.

Però les defenses encara tenen un últim tràmit: recórrer a la sala d'apel·lacions. Fins que això no passi, ni es pot suspendre cap dels presos polítics per exercir les seves funcions ni es pot parlar de delictes definitius ni possibles penes. Tot està molt obert encara.

Sobre la malversació

Llarena insisteix amb la malversació.

L'instructor reafirma en la nova interlocutòria que en els fets concorre el requisit de la violència del delicte de rebel·lió, així com que les dades remeses per Hisenda no només no contradiuen sinó que coincideixen, en apreciar alguns indicis de frau, amb la seva investigació sobre el delicte de malversació de cabals públics. En aquest sentit, la interlocutòria destaca que els investigats han silenciat part de les manifestacions del ministre Cristóbal Montoro sobre les despeses de l'1-O, ja que aquestes eren més matisades del que ells van defensar, i de fet, van apuntar a "la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada".

Sobre Montoro

Els processats van al·legar que les declaracions públiques del ministre d'Economia i Hisenda en què suposadament negava l'ús de diners públics per a l'1-O fan insostenible el processament per aquest delicte de malversació. Llarena, després d'examinar el contingut complet de les declaracions de Cristóbal Montoro, conclou que de la seva simple lectura es dedueix que les mateixes "van ser acompanyades d'una sèrie de matisacions que, en exercici del dret de defensa que correspon als investigats, aquests silencien en el seu intent d'aportar contundència a la seva exculpació". Afirma que, tot i proclamar un principi de confiança respecte dels funcionaris de l'administració autonòmica, el ministre recull "la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada".

El jutge diu que la informació remesa pel Ministeri d'Economia i Hisenda evidencia la incorrecció de l'al·legat dels recurrents, ja que "no només no acredita que la investigació d'aquest procés es mostri errònia, sinó que la pròpia fiscalització dels comptes de la Generalitat que s'ha portat a terme pel Ministeri d'Hisenda va detectar (i molt abans que es desencadenés la polèmica que la defensa esgrimeix), determinats marcadors que suggerien el que la interlocutòria de processament sosté, impulsant per això el Ministeri d'Hisenda que es realitzés la indagació judicial que en aquest procediment es desenvolupa".

En el seu escrit, recull que la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) ha dictat 4 acords, d'acord amb les previsions de la Llei orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, per al control pressupostari de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquests —indica el jutge— estableixen mecanismes de control que descansen en el subministrament d'informació d'abast estrictament pressupostari i comptable, a partir d'un sistema de certificats i de declaracions responsables, de manera que el control primer no suposa necessàriament que la realitat fàctica o material sigui coincident amb la documentació pressupostària i comptable amb què s'explica.

El magistrat detalla que, a més dels controls administratius, el Ministeri ha reclamat informació de control a través de diversos requeriments realitzats a la Intervenció de la Comunitat Autònoma, així com les denúncies que des del mes de setembre del 2017 Hisenda ha estat formulant davant la Fiscalia General de l'Estat perquè investigui possibles responsabilitats penals d'autoritats o funcionaris de la Generalitat de Catalunya en relació amb les campanyes promocionals del referèndum, a més del finançament a través del Diplocat de les despeses generades pels experts internacionals contractats per al seguiment del referèndum.

El jutge subratlla que "l'al·legació de les defenses que el processament per aquest delicte és injustificat, utilitzant per a això una menció incompleta de les manifestacions fetes pel ministre d'Hisenda en una entrevista, no desbarata els indicis que la investigació recull. Ans al contrari, s'aprecia que alguns dels indicis de frau sorgits amb ocasió del control pressupostari i denunciats en el seu dia davant la Fiscalia General de l'Estat són coincidents amb la investigació de la realitat fàctica que sosté aquesta instrucció".

En la interlocutòria, aglutina els indicis del presumpte delicte de malversació investigat, tant els que existien quan es va dictar l'ordre de processament com els reunits en la peça secreta que es va aixecar després d'aquesta data. Així, enumera les proves reunides pel que fa als costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació públics (una campanya l'abril del 2017 amb l'eslògan "sí o no" sobre el mapa de Catalunya i una altra campanya el 4 de setembre del 2017 per fomentar participació en la votació de l'1-O), la distribució de documentació electoral, els sobres per remissió de cartes certificades, les despeses de fullets de propaganda i cartells, així com les despeses derivades de la intervenció d'una pluralitat d'observadors internacionals (pagaments a l'estranger a la societat neerlandesa "The Hague Centre for Strategic Studies" i despeses de Diplocat).

Sobre la rebel·lió

El jutge explica que els delictes pels quals ha processat de moment els acusats puguin estar subjectes a alguna divergència i que això no impedeix que l'acusació definitiva pugui ser diferent sempre que la seva base fàctica es trobi en l'acte.

Llarena es cura en salut per una possible rebaixa dels delictes que comporti en el judici una rebaixa també de les penes.

En aquest sentit, indica que, en el cas hipotètic que no s'acredités que la violència no tenia capacitat funcional per aconseguir el propòsit independentista, el cas no s'arxivaria sinó que fa que "les acusacions puguin sustentar una acusació per sedició de l'article 544 i concordants del Codi Penal".

De la mateixa manera, el jutge explica que, tot i que el procés no s'hagués orientat a una declaració unilateral d'independència sinó a forçar l'Estat a modificar la realitat constitucional, tampoc exclouria una acusació per delicte de conspiració per a la rebel·lió.

Sobre la violència i la fugida d'empreses

Llarena rebutja que no hi hagi hagut violència. L'atribueix a l'actuació desplegada pels processats el dia 20 de setembre. Diu que "satisfà inicialment la consideració de força violenta". I també els fets de l'1-O: "Aquesta es va expressar amb el resultat lesiu de nombrosos agents, el que palesa la seva concurrència en els fets que s'enjudicien en un comportament que va més enllà de la legítima reivindicació d'un posicionament polític-ideològic".

En aquesta mateixa línia, considera que les actuacions violentes no es mostren com un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats, sinó que va ser "conscientment assumida i buscada per a l'execució d'aquests fets, de manera que el dol eventual que apunten els recursos, només es mostra com la inferència subordinada a la concurrència d'un dol directe".

De la mateixa manera, nega que "la violència exercida manqués d'idoneïtat, rellevància i suficiència per aconseguir la consecució de la fi secessionista que integra el delicte de rebel·lió. És cert que la funcionalitat de la violència, si bé no exigeix ​​que resulti irresistible o invencible per a qui la suporta, sí que ha de presentar una suficiència i eficàcia que objectivament l'habiliti per a la consecució del resultat".

El magistrat destaca que la insurrecció a la qual es va inserir aquesta mobilització amb expressions de violència va ser de tal envergadura que dos dies després de la votació i que s'impulsessin noves mobilitzacions amb talls de carreteres, la seva Majestat el Rei, com a cap de l'Estat, va dirigir un missatge a la nació i va reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que respectés l'ordre constitucional democràtic, i va apel·lar a tots els funcionaris de l'Estat i de les comunitats autònomes que complissin amb les seves obligacions constitucionals.

El jutge recorda que prop de 3.000 empreses (amb un volum de facturació de 44.000 milions d'euros), van canviar el seu domicili a llocs fora de Catalunya, i que el govern espanyol va haver de sortir al pas d'una delicada retirada massiva de fons de les entitats financeres domiciliades a Catalunya.

Sobre la inviolabilitat parlamentària

Llarena no dona peixet a ningú. Tampoc a la Mesa del Parlament.

Respecte a la "inviolabilitat parlamentària" esgrimida pels membres de la Mesa del Parlament contra el seu processament per delicte de desobediència, el magistrat contesta que la mateixa no protegeix a qui converteix la seu de representació ciutadana "en un mer instrument per facilitar l'execució d'una actuació delictiva" ideada des de fora de l'activitat parlamentària.

Sobre els exiliats

Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig van sol·licitar la nul·litat de totes les actuacions per entendre que se'ls havia causat indefensió en no haver-se'ls permès la seva personació en el procés fins que es van dictar les ordres europees de detenció el passat 23 de març. A aquesta pretensió, el jutge respon que aquesta mesura era proporcionada en el moment en què es va adoptar, en resultar evident que amb la seva fugida a l'estranger i retirades les inicials ordres internacionals i europees de detenció, "l'únic element amb el qual es comptava per incentivar la compareixença processal dels encausats era la restricció defensiva que s'impugna".