La vigília del quart aniversari de l'1-O i una setmana després de la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer, el jutge Pablo Llarena ha mogut fitxa. Tot i que la setmana passada ja es va adreçar al tribunal de Sardenya, avui ha enviat un ofici al tribunal italià on exposa que l'euroordre contra Carles Puigdemont continua vigent i que no ha estat suspesa pel plantejament de la qüestió prejudicial. Llarena ha enviat tota la informació complementària a Eurojust per aclarir l'estat de la causa i reclamar el lliurament de l'expresident de la Generalitat a la justícia espanyola.
Llarena defensa que l'euroordre és vigent, que mai la va revocar i que va ser l'Advocacia de l'Estat qui va provocar la confusió, responsabilitza així l'òrgan judicial que representa el govern espanyol en la causa.
El magistrat de la sala II del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha remès un ofici al representant d'Espanya a Eurojust perquè traslladi al tribunal d'apel·lació de Sàsser (Itàlia) l'escrit en el qual va acordar la presó provisional de l'expresident de la Generalitat i amb el qual va sustentar l'euroordre emesa el 14 d'octubre de 2019 contra ell. En el document, el jutge instructor de la causa del procés amplia la informació relativa a l'expedient de sol·licitud de lliurament de Puigdemont, subratllant que Puigdemont no té actualment immunitat parlamentària, a més que l'euroordre segueix vigent i que no ha quedat suspesa pel plantejament de la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'escrit conclou sol·licitant a l'autoritat judicial italiana el lliurament immediat de Puigdemont a la jurisdicció espanyola, a fi de poder continuar la tramitació del procediment.
A més, en el cas que Puigdemont tornés a reclamar davant el TJUE la recuperació cautelar de la seva immunitat, i suposant que li fos concedida, el jutge sol·licita a l'autoritat judicial italiana que suspengui la tramitació del procés de lliurament ara iniciat, però "adoptant les mesures precises per garantir que se segueixin donant les condicions materials necessàries per a un lliurament efectiu quan Carles Puigdemont hagi deixat de gaudir del privilegi o immunitat (art. 20 de la Decisió Marc)".
En el cas que es mantingui la retirada de la immunitat i només per al cas que el tribunal italià entengués que la resposta a la qüestió prejudicial pot condicionar la seva decisió, Llarena assenyala la possibilitat que l'autoritat judicial italiana paralitzi el procediment d'execució fins que el TJUE es pronunciï, subratllant que aquesta és la posició que ha seguit Bèlgica. Les peticions se sustenten a partir d'un ofici en el qual relata tots els passos que s'han produït des de l'emissió de l'euroordre contra Puigdemont el dia 14 d'octubre del 2019.
La qüestió prejudicial no suspèn l'euroordre, segons Llarena
Pablo Llarena s'esforça a explicar per què la qüestió prejudicial no suspèn l'euroordre ni l'ordre de presó. En primer lloc, el jutge convé que les recomanacions del TJUE als òrgans jurisdiccionals nacionals, relatives al plantejament de qüestions prejudicials estableixen en el seu punt 25 que la presentació d'una qüestió prejudicial comporta la suspensió de procediment nacional fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï. Però subratlla que aquesta mateixa recomanació afegeix que "l'adopció de mesures cautelars no està sotmesa al règim de suspensió obligatòria. Per decisions cautelars, el punt 25 indica que es limitarà al que decideixi l'òrgan jurisdiccional nacional".
Exposa, també, que l'ordre de presó de Puigdemont, que es va adoptar en aquest procediment el 14 d'octubre del 2019, així com la consegüent ordre de detenció europea, "tenen una indiscutible naturalesa cautelar. Són decisions que serveixen perquè l'evadit quedi a disposició de la justícia i pugui abordar-se un enjudiciament que ―fins ara― ha estat impedit per la fuga". I per aquesta finalitat d'assegurament del procés, fa constar que després de la presentació de la qüestió prejudicial "no ha emès cap decisió que modifiqui o suspengui la mesura cautelar".
La immunitat de Puigdemont
L'escrit indica que Puigdemont va ser acreditat com a membre del Parlament Europeu el 6 de gener de 2020, adquirint la immunitat i resta de privilegis que estableix l'article 9 del Protocol de la Unió. El 10 de gener, el jutge Llarena, com a instructor de la causa del procés, va sol·licitar al Parlament Europeu que suspengués la immunitat del president.
Durant la tramitació parlamentària d'aquesta petició, atès que Puigdemont ostentava la immunitat, es va comunicar a l'autoritat judicial belga la situació de privilegi de la qual gaudia, i es va suspendre el procediment d'execució de l'euroordre en els termes imposats per l'art. 20 de la Decisió Marc. El 8 de març de 2021, el Parlament Europeu va suspendre la immunitat a Puigdemont i, un cop comunicada la decisió al jutge Llarena, aquest va informar l'autoritat d'execució belga de la retirada de la immunitat, per tal de reprendre un procediment de lliurament suspès per aquesta causa (art. 20 de la DM).
La qüestió prejudicial
El jutge no escatima detalls en els procediments seguits a Bèlgica pel que fa a les ordres de detenció europees emeses contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, el 9 de març de 2021, quan va plantejar la qüestió prejudicial. En aquest sentit, exposa que "no afecta la validesa de la mesura cautelar de presó o de la crida i cerca. Es refereix a la interpretació del dret de la Unió sobre determinats aspectes pels quals la col·laboració judicial pot ser denegada entre estats membres".
Llarena recorda que l'autoritat judicial d'execució belga va acordar paralitzar i suspendre els procediments de lliurament que estaven en marxa en aquest país i fer-ho fins que el TJUE fixi la interpretació del dret de la Unió sobre aquestes qüestions.
La intervenció del TJUE
Contra la decisió del Parlament Europeu de retirar el privilegi de la immunitat a Pugidemont, el president va presentar demanda davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Llarena recorda que en aquest procediment són demandants Carles Puigdemont, a més de Toni Comín i Clara Ponsatí. En aquest procediment, el 30 de juliol de 2021, el vicepresident del TJUE va dictar una ordre en la qual va desestimar la petició de Puigdemont que se suspengués cautelarment la decisió de Parlament Europeu de retirar-li la immunitat, és a dir, ordenava mantenir la retirada de la immunitat fins que s'adoptés una decisió de fons. Amb això, sintetitza el jutge, Puigdemont segueix sense tenir immunitat, llevat que torni a demanar al TGUE la concessió cautelar i se li concedeixi; una possibilitat que el TJUE admet com processalment viable.
Mai es va suspendre l’euroordre
L'ofici de Llarena afegeix que "en el procediment davant el TJUE, segons sembla recollir-se en la resolució, l'Advocacia de l'Estat del Regne d'Espanya va informar el tribunal que estaven suspeses les OED emeses per aquest instructor. Com s'ha dit, això no és així. La decisió de suspendre una mesura cautelar que era executiva des de l'any 2019, és una decisió d'aquest instructor (Recomanació 25) i mai ha estat adoptada".
Afegeix que "aquesta situació no seria desconeguda per l'Advocacia de l'Estat, ja que és part en el procediment penal que se segueix davant el Tribunal Suprem d'Espanya. Com s'ha dit en el punt 5, mai li ha estat notificada a l'Advocacia de l'Estat una possible decisió de suspendre les OED, com tampoc l'Advocacia de l'Estat ha promogut que aquesta decisió es produeixi".
Segons Pablo Llarena, en el procediment davant el TJUE el Tribunal Suprem no hi té cap tipus d'intervenció, al contrari que l'Advocacia de l'Estat, ja que "el Regne d'Espanya és coadjuvant amb el Parlament Europeu en aquest procés". El jutge cita la informació facilitada per l'Advocacia de l'Estat i explica a l'autoritat judicial italiana que "aquest desajust d'informació podria explicar la incorrecció que sobre la vigència de les OED apareix en una part de la resolució del TJUE del passat 30 de juliol, perquè no s'ha pogut aportar per a la resolució la informació provinent de l'autoritat judicial a la qual correspon decidir sobre la subsistència de les mesures cautelars".