El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha tornat a defensar la seva negativa d’aplicar la llei d’amnistia al president a l’exili, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, emparant-se en el fet que, segons el seu criteri, la llei exclou els delictes de malversació. Llarena ha argumentat que són els jutjats ordinaris i, en darrera instància, el Tribunal Suprem, els que han de decidir qui pot beneficiar-se de la llei d’amnistia, i no el Tribunal Constitucional, malgrat les qüestions de constitucionalitat plantejades en aquesta norma. Així ho ha assegurat en el transcurs de la seva intervenció, titulada "Anàlisi jurídica de la llei d'amnistia", en el marc del Programa de Doctorat en Dret de la Universitat de Valladolid, dins dels seus Seminaris Diàleg amb la Pràctica. En aquest context, el magistrat ha afirmat que aquells que diuen que el Tribunal Suprem no té la potestat per decidir a qui amnistiar o no ho fan des de "la ignorància o la mala fe" i ha citat per a això la Comissió de Venècia.
Crítica a la Comissió de Venècia
Llarena ha explicat que “ens trobem amb aquesta llei d'amnistia que passa per ser la desactivació de la norma per a un grup de persones. Això genera debat i es qüestiona dins de la societat”, i tot seguit ha fet al·lusió als criteris establerts per la Comissió de Venècia, que va avalar les lleis d’amnistia per la “reconciliació social i política” i la “unitat nacional”, ja que considera que són “objectius legítims en interès de la comunitat”. “La Comissió de Venècia diu que les lleis d'amnistia són divisòries a la societat. És el poder judicial el que tria qui s'aplica la norma. Des de la ignorància del dret o la mala fe es pot dir que el Tribunal Suprem s'extralimita a l'aplicació de la Llei”, ha defensat en la seva exposició.
“La llei no és constitucional”
Llarena ha analitzat les raons per les quals el Tribunal Suprem ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia, però ha deixat clar que el debat no rau en si la norma és inconstitucional o no. "El Tribunal Suprem no planteja la qüestió d'inconstitucionalitat perquè té dubtes de si la llei d'amnistia és constitucional o no, sinó perquè no té dubtes que no ho és (constitucional)", ha expressat Llarena, que va rebutjar els recursos plantejats per Puigdemont, Comín i Puig, i per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra la seva decisió de deixar-los fora de la llei, emparant-se que aquesta exclou els delictes de malversació quan qui cometi el delicte “actuï amb l’objectiu d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”, que és el que Llarena afirma que van fer els tres processats independentistes.
“Ho tornaran a fer”
El magistrat instructor del procés va esmentar l’article 1.4 de la llei d’amnistia, que especifica el concepte d’enriquiment, i sosté que "inclou aquell qui, amb càrrec als cabals públics, obté qualsevol benefici que hagués exigit del pagament d'una contraprestació dinerària, encara que no augmenti materialment el seu nivell de riquesa". A més, sense citar el cas concret del president a l’exili Carles Puigdemont, Llarena ha defensat que "l'amnistia es demana per a unes persones que es jacten que ho tornaran a fer", ha esgrimit.
“Lawfare, propi de prestidigitadors”
Finalment, sobre aquestes lleis d'amnistia o d'indult general, Llarena ha reconegut que la seva legislació i aplicació estan immerses en un procés de debat marcat per la "polarització de la societat, tant en l’àmbit polític, social i dogmàtic a tots els nivells", que afecta també l'essència d'un Estat i la seva separació de poders. "Tot discurs que parli de lawfare (en la llei d'amnistia) és propi de prestidigitadors", ha reblat Llarena, que ha indicat que aquests discursos, en realitat, estan "allunyats de l'anàlisi jurídica" i són propis del panorama polític. El magistrat, a més, està tan segur que la interpretació del Suprem sobre l'amnistia és “tan sòlida” que no creu que “el Tribunal Constitucional la pugui modificar”.