La reforma del Codi Penal, impulsada per ERC, el PSOE i Podem, que ha entrat en vigor aquest dijous, no beneficia el president Carles Puigdemont ni els exconsellers a l’exili, i menys els manifestants anònims, a parer d’alguns juristes. I és que el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa contra els independentistes catalans, en l'actualització del seu processament ha retirat el delicte de sedició, des d’avui derogat, però imputa a Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig el delicte de malversació (art.432 del Codi Penal), que implica fins a 12 anys de presó de forma agreujada, ja que sosté que no se li pot aplicar la malversació atenuada (art.433) introduïda en aquesta reforma, i que castiga amb fins a 4 anys de presó i 6 d'inhabilitació la malversació que no implica un lucre personal. Hi ha juristes que han qualificat la interpretació del jutge del Tribunal Suprem “d’inversemblant”.

En concret, el jutge imputa al president Puigdemont com a màxim representant del govern català el conjunt de les despeses per 1-O, mentre que a Comín i Puig les despeses de l'encàrrec de les cartes censals a Unipost, que van costar 1 milió d’euros, però que al final no es van pagar. Aquesta interpretació de la malversació feta per Llarena també pot perjudicar els presos polítics condemnats pels delictes de sedició en concurs medial amb malversació, que són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Caldrà veure la revisió de la seva condemna que farà la sala presidida per Manuel Marchena. També podria perjudicar els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici al TSJC, així com els alts càrrecs del jutjat d’instrucció 13 i el 18, acusats de malversació per l'1-O i Exteriors.

L’ànim de lucre

El magistrat Llarena exposa que no es pot aplicar el nou delicte de malversació (art.432 bis, que castiga fins als 3 anys de presó) en les despeses pel referèndum de l’1-O perquè “s'hi pot apreciar aparença de concórrer ànim de lucre”. Hi afegeix que la jurisprudència del Tribunal Suprem manté que es pot aplicar el delicte de malversació bàsic i agreujat, quan “l’ànim del subjecte actiu és disposar com a propietari, a títol definitiu, del patrimoni públic, mentre que el tipus atenuat és únicament si es disposa temporalment d’una cosa amb intenció de tornar-la posteriorment, i per tant com a mera voluntat d’ús temporal d'aquesta, i —conclou— que en aquest cas no s’aprecia”.

Pel que fa al modificat article 433 del Codi Penal, Llarena qualifica que és “inviable” en els fets de l’1-O, ja que assegura que es va tractar “d’aplicar fons públics a sufragar la decisió personal de contravenir l’ordenament jurídic i cometre un delicte” i “no es tractava pas d’un transvasament pressupostari entre finalitats públiques legítimament administrades”.

"Només" canvia el verb sostreure per apropiar-se

El magistrat Llarena afirma que “la nova regulació preveu la mateixa pena que la legislació anterior” per a tots els supòsits en els quals l’autoritat o funcionari públic, amb ànim de lucre, s’apropiï o consenti que un tercer, amb igual ànim, s’apropiï del patrimoni públic que tingui a càrrec seu per raó de les seves funcions. Exposa que “l’única diferència” de la norma que entra en vigor aquest dijous és que "la redacció actual ha substituït la vella acció de sostreure pel verb apropiar-se”, mantenint una redacció idèntica en la resta d’exigències del precepte penal. I afegeix que aquest canvi “no presenta un significat substancialment diferent del comportament que es busca reprimir”.

El jutge Llarena raona que la jurisprudència del Suprem “ha proclamat que mentre el delicte de malversació constitueix un delicte d’adjudicació de béns que han estat confiats a l’autoritat, l’ànim de lucre no resulta diferent de l’ànim de tenir o disposar de la cosa com a pròpia i que el fet d'apropiar-se'n és el que atribuïa el seu contingut semàntic al verb sostreure anteriorment utilitzat i avui substituït pel més precís d’apropiar-se”. 

Per tot això, Llarena conclou que el delicte de malversació “està clar que no pot ser d’altra manera, ja que el tipus penal no requereix l’enriquiment de l’autor, sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels cabals públic o béns assimilats a aquests”. I insisteix que els fets de l’1-O “no són mereixedors de l’aplicació de cap dels nous subtipus atenuats”.