El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, demana que el govern de Bèlgica defensi en els seus propis tribunals "la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem" demandat per Carles Puigdemont i els consellers a l'exili Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La denúncia contra Pablo Llarena està basada en les declaracions que el magistrat que ha instruït el cas de l'1-O ha fet fora dels jutjats i avalada pels escrits judicials del cas.
Lesmes ha demanat al Ministeri de Justícia i al d'Exteriors que "assegurin la integritat de l'acció de l'Estat" perquè la demanda "posa en qüestió les institucions de l'estat espanyol i la pròpia correcció de l'Estat".
Llarena hauria d'anar a declarar el 4 de setembre, però el jutge degà de Madrid, que és qui ha rebut la notificació, ha rebutjat donar trasllat a Llarena perquè entra dins una de les excepcions del Reglament europeu perquè "la demanda no és civil, tot i l'aparença amb què es pretén presentar, sinó que pretén qüestionar i examinar actuacions sobiranes portades a terme per l'estat espanyol a través dels seus organismes jurisdiccionals".
Segons el president del Suprem, Carlos Lesmes, la demanda "s'emmarca en una actuació dirigida a defraudar les garanties de la independència del magistrat del Tribunal Suprem encarregat de la causa".
"Davant d'aquesta situació, li poso de manifest que, més enllà de la necessitat d'actuació per dispensar la deguda protecció dels servidors públics que es veuen pertorbats en l'exercici de la seva funció, el text de la demanda revela que, de manera obliqua, tot i que en absolut dissimulada, el que es posa en qüestió són les institucions de l'estat espanyol i la pròpia correcció de l'Estat", diu Lesmes.
Lesmes finalitza assenyalant que, en aquestes circumstàncies, estima "absolutament necessari i imprescindible que es duguin a terme les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l'acció de l'Estat i del magistrat afectat, i específicament, les que siguin procedents davant la jurisdicció i les institucions que corresponguin del Regne de Bèlgica, ja que, tot i que consta el rebuig de l'emplaçament, les decisions que puguin arribar a adoptar els tribunals belgues són una incògnita".
Per això, sol·licita al ministre d'Afers Exteriors espanyol que, "d'acord amb la pràctica processal belga", requereixi al Ministeri d'Afers Exteriors de Bèlgica "perquè Bèlgica comparegui davant del tribunal belga, en representació de l'Estat belga, però en defensa de la immunitat de jurisdicció d'Espanya i del jutge del Tribunal Suprem demandat".