El jutge Pablo Llarena manté les euroordres i les ordres de detenció nacional contra Carles Puigdemont i Toni Comín. Això sí, el més important: també demana el suplicatori al Parlament Europeu perquè els aixequi la immunitat. A efectes pràctics, què vol dir tot plegat? Puigdemont i Comín no poden ser detinguts a Bèlgica ni a cap país europeu, on de facto els reconeix la immunitat. Però no a Espanya, on considera que no procedeix. La decisió arriba una setmana després que la justícia belga deixés en suspens el procés d'extradició contra el president i el conseller a l'exili per la sentència de Luxemburg sobre Junqueras.

A banda de les euroordres, el magistrat instructor del Tribunal Suprem també ratifica l'ordre de detenció en territori espanyol, on segons Llarena si són arrestats no gaudirien de la immunitat "en haver estat ja processats". Per aquest supòsit, no caldria suplicatori. En segon lloc, el jutge demana a Bèlgica que deixi sense efecte els terminis per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris. Per demanar que s'aixequi la immunitat argumenta que "els fets imputats a tots dos són molt anteriors a la seva elecció i no guarden cap relació amb la seva activitat a l'Eurocambra".

 

Llarena ha adoptat aquesta decisió després d’obrir un període d’al·legacions quan va donar-se a conèixer la sentència del TJUE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Així, el magistrat ha estimat els recursos que Puigdemont i Comín van presentar aquesta tardor per no reconèixer-los com a eurodiputats, i ara sí que els reconeix aquesta condició. No obstant això, desestima els recursos pel que fa a la revocació de les ordres internacionals i europees, encara vigents però a la pràctica en suspens.

Pel que fa a la immunitat, Pablo Llarena sosté que, segons el TJUE, els eurodiputats gaudeixen "en el seu propi territori nacional de les immunitats reconegudes als membres del Parlament del seu país", i "en el territori de qualsevol altre Estat membre, d'immunitat enfront qualsevol mesura de detenció i a tota actuació judicial". De la mateixa manera, també gaudeixen d'immunitat quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu (Estrasburg i Brussel·les) o tornin d'allà.

En aquest context, Llarena demana al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat "a la major brevetat possible". Per justificar-ho, sosté que els delictes pels quals estan processats "se centren en la seva actuació en anys molt anteriors en el temps a l'adquisició de la seva condició de diputats al Parlament Europeu".

Sense suplicatori a Espanya

La lletra petita de les resolucions del Tribunal Suprem és que, sempre segons el jutge, a Espanya no faria falta un suplicatori. Subratlla que tant la Constitució espanyola com els reglaments del Congrés i del Senat "estableixen que els diputats i senadors no podran ser 'inculpats ni processats' sense la prèvia autorització de la cambra respectiva". Així, Llarena entén que no cal demanar una autorització parlamentària "respecte de qualsevol parlamentari que accedeixi al càrrec després del seu processament".

En aquest context, el jutge fa una reflexió al voltant de la immunitat, que segons ell "protegeix enfront l'obertura de processos concebuts per alterar o pertorbar el normal funcionament de la cambra legislativa", però no "per impedir el desenllaç en una causa penal en la qual el diputat o senador hagi estat ja processat". Recorda que van ser processats el 21 de març del 2018 i que van aconseguir la immunitat el 13 de juny del 2019.

En aquest sentit, el magistrat també indica que, en el cas que fossin privats de llibertat a Espanya, i mentre mantinguessin la immunitat, se'ls podria autoritzar l'assistència a les diverses reunions del Parlament Europeu, tal com estableix la sentència de Luxemburg.

"Deure de cooperació"

En les seves interlocutòries, el magistrat instructor també envia un missatge a les institucions europees i recorda que el principi de "cooperació lleial" no només obliga els Estats membres a "adoptar totes les mesures adequades per a garantir l'abast i l'eficàcia del Dret de la Unió", sinó que també hi ha un "deure recíproc de cooperació lleial del Parlament Europeu" amb la justícia espanyola. La petició va acompanyada de les interlocutòries de processament i de la sentència del procés del passat 14 d'octubre.

Rebutja la recusació

Finalment, el jutge del Tribunal Suprem també inadmet la recusació contra la seva persona formulada per Puigdemont i Comín "per ser extemporània i haver estat desestimada amb anterioritat". També sobre la suposada falta d'imparcialitat del magistrat per no haver reconegut la seva immunitat com a eurodiputats.