El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat una ordre de detenció per a Anna Gabriel. Ha fet el que li demanava VOX i la Fiscalia però s'ha quedat a mig camí entre la prudència i el ridícul.

Ara mateix l'ordre de detenció no serveix per a res, perquè només afecta el territori espanyol i és obvi que Gabriel, que aquest dimecres no ha comparegut al Tribunal Suprem, com havia anunciat, no pensa posar un peu a Espanya. És a Ginebra, treballant en la seva defensa, i ni ella sap quan podrà tornar. Espera que li arxivin el cas per fer-ho. I és obvi, també, que no s'hi exposarà.

Tots els líders independentistes que han estat imputats i investigats i han acudit a declarar al Tribunal Suprem han acabat a la presó o pagant fiances per no anar-hi. Només s'han salvat de les fiances Mireia Boya, exdiputada de la CUP; Neus Lloveras, expresidenta de l'AMI; Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT i l'expresident Artur Mas. Fonts judicials ja apuntaven aquests dies que no tenien sentit aquestes imputacions perquè cap d'ells va tenir cap paper en la preparació del referèndum de l'1-O.

El cas de Gabriel, però, és diferent. "Li tenen moltes ganes", deien fonts de la seva defensa. I per això es va preparar una estratègia que ha acabat deixant amb un pam de nas la justícia espanyola. No sense l'enuig de la Fiscalia, que en la petició perquè detingui i empresoni Anna Gabriel, retreu a Llarena que ja se li va escapar el 14 de febrer, el primer dia que estava imputada. L'advocat Benet Salellas havia demanat un ajornament, i això va donar aire i més temps a Gabriel, i de passada, temps també per no perjudicar Boya, que ja hauria declarat quan s'anunciés l'estratègia suïssa de Gabriel.

Llarena no ha volgut fer el ridícul dictant una ordre internacional i demanant l'extradició. Però l'ha acabat fent activant una ordre de detenció per a un territori que tothom sap que Anna Gabriel no pensa trepitjar en mesos: l'espanyol.

Marxa enrere tres vegades

Gabriel queda ara en la mateixa situació que el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, que es van establir a Brussel·les després de la declaració d'independència. Es poden moure per tot arreu menys per l'Estat espanyol. Va quedar demostrat quan Puigdemont va anar a Copenhaguen, on tot i la petició de la Fiscalia per cursar de nou l'euroordre, Llarena es va fer enrere.

El magistrat no vol que la justícia europea, deixi en mal lloc l'espanyola. I per això va retirar l'euroordre quan a Bèlgica tot semblava indicar que no s'acceptaria l'extradició de Puigdemont i els consellers.

El jutge Llarena ha fet marxa enrere tres vegades ja: retirant l'euroordre per l'extradició de Brussel·les, no demanant la detenció a Copenhaguen i ara en no demanar una ordre internacional perquè la Interpol vagi a Suïssa a buscar Anna Gabriel. Tres de tres.

La idea del magistrat és tancar la instrucció i acotar bé els delictes, per quan faci l'escrit d'obertura del judici, demanar, llavors sí, l'extradició. Això que havia de passar a l'abril, es podria endarrerir un any, si la causa es declara complexa tal com a demanat la Fiscalia.

Un any més d'instrucció

Un any més de decisions judicials compromeses per Llarena, a qui se li va escapçant la relació amb la Fiscalia, que té cada cop més pressions del govern espanyol i a qui l'acusació popular de VOX posa entre l'espasa i la paret quan ara ja li demana que citi el president Mariano Rajoy, tensiona encara més l'escenari i allunya qualsevol possibilitat de negociació. 

Un any més amb 4 investigats a la presó i 6 més a l'exili.