El jutge Pablo Llarena estudia la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE sobre la decisió marc relativa a l'ordre de detenció europea i als procediments de lliurament entre estats membres.

Al mateix moment que el president Carles Puigdemont sortia per la porta de la presó de Neumünster, el magistrat que l'ha processat per rebel·lió i malversació i ha dictat l'ordre de detenció per poder-lo extradir, ha anunciat que estudiarà elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aquesta figura es fa servir quan un jutge té dubtes sobre l'aplicació d'una norma comunitària en una determinada causa. En aquest cas, que el jutge de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein havia descartat el delicte de rebel·lió perquè no hi veu violència. Un fet que desmunta tot l'argumentari de Llarena, que ha processat tot el Govern per rebel·lió.

Però Llarena no té competències en la normativa alemanya i tampoc la pot qüestionar. Per tant, caldrà veure com planteja finalment el text que presenta al TJUE el magistrat per saber exactament què demana i què qüestiona, si l'euroordre i la seva aplicació a Europa, o què vol exactament.

Pablo Llarena no pot qüestionar la llei alemanya, ni les decisions dels seus jutges, i qüestionar l'euroordre i tot el seu procediment és un mal pas, tenint en compte que el país pare de les euroordres, qui la planteja i li dona forma, és la mateixa Alemanya.

Si finalment Llarena eleva el cas al TJUE, serà competència d'aquest tribunal resoldre la qüestió sobre la norma comunitària.

Si es formalitza aquesta petició al tribunal europeu amb seu a Luxemburg, la tramitació de la OEDE remesa a Alemanya pels delictes de rebel·lió i malversació quedaria en suspens fins que el tribunal europeu resolgués el dubte plantejat.

Aquesta paralització de l'OED donaria temps a Llarena per replantejar la seva estratègia processal després del revés sofert després de la decisió del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein, que únicament deixa la possibilitat de lliurar l'exmandatari català per malversació i descarta així que pugui ser jutjat a Espanya per la conducta més greu que és la de rebel·lió.

No obstant això, encara es desconeixen els termes concrets amb què Llarena es dirigirà al TJUE i si les seves preguntes suposaran posar en qüestió la decisió adoptada ahir pel tribunal alemany.

El jutge podria realitzar preguntes relatives a l'abast de la decisió alemanya —sobre si el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein es va extralimitar en entrar a valorar si hi va haver o no rebel·lió a la conducta de l'exmandatari espanyol—, o bé altres referides als termes d'una nova petició per la seva part a les autoritats judicials germàniques.

La decisió de Llarena es produeix després de conèixer-se que la fiscalia alemanya anunciés que no veu marge legal per recórrer la decisió del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein. El TJUE no és un òrgan al qual recórrer com a tal aquesta decisió, ja que la seva funció és interpretar la legislació de la UE per garantir que s'apliqui de la mateixa manera en tots els països membres i resol els litigis entre els governs nacionals i les institucions europees.

En el seu recurs de reforma després de ser processat, la defensa Puigdemont anunciava la seva intenció de presentar també una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim) espanyola és compatible amb la normativa europea.

Es refereix concretament la defensa al fet que els seus clients hagin estat privats del dret de defensa fins que no han estat processats i posats a disposició de la justícia espanyola en virtut d'una Ordre de Detenció Europea (OEDE), i això malgrat trobar-se a disposició dels tribunals espanyols —en al·lusió a la situació en Bèlgica—.

Fonts de l'entorn judicial veuen el moviment de Llarena com una bola de fum. Encara no està clar que presenti res, però si ho fa, no tenen clar què pot arribar a demanar perquè el magistrat del Suprem només pot qüestionar la seva pròpia normativa. És a dir, que els jutges poden traslladar al TJUE una norma nacional si no s'ajusta al dret de la Unió. 

La pregunta és què pretén Llarena i si finalment acabarà fent aquest pas.

De moment, oficialment, només han anunciat la intenció d'estudiar portar-ho al TJUE. Però no hi ha cap document que ho acrediti encara.