Tancat en banda. El magistrat del Tribunal Suprem i instructor de la causa contra els independentistes catalans, Pablo Llarena, ha respost al president Carles Puigdemont que rebutja la seva recusació per haver rebut una distinció de la Fundació Villacisneros, a la qual “identifica amb polítiques contràries a les seves”, i ho argumenta tot dient que també va rebre un premi de la Guàrdia Urbana de Barcelona, quan Joaquim Forn era el tinent d’alcalde de Seguretat, “i del mateix partit” que Puigdemont, Junts. Forn va ser condemnat per sedició pel Suprem en ser el conseller d'Interior durant el referèndum de l'1-O.

En l’escrit, comunicat avui pel Suprem, el jutge Llarena també rebutja la recusació presentada per l’advocat Gonzalo Boye, en nom dels eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí. I sosté: “La nova recusació no compromet la imatge d’imparcialitat que l’actuació jurisdiccional ofereix a un observador imparcial”. I afegeix que ha rebut premis d’altres institucions, com la medalla del mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que l'hi va entregar el 2011 el llavors alcalde de la ciutat Xavier Trias, quan Puigdemont era alcalde de Girona i “del mateix partit”, com del tinent d’alcalde Joaquim Forn.

Credibilitat

El jutge Llarena hi afegeix que tots els reconeixements que ha rebut “no comprometen ara la seva credibilitat pública que ha realitzat una actuació neutral". En el seu informe, Llarena sosté que “els autors de la recusació esquiven que la imparcialitat és una actitud interna i objectivable del jutge, i, per tant, la percepció que tingui la societat sobre la seva neutralitat ha de sorgir de l’actitud o del comportament propi del magistrat". No obstant, el magistrat es va emocionar en rebre el premi de la Fundació Villacisneros, que en el recurs dels exiliats es va definir com “una organització nacionalista espanyola, que es va afegir al manifest que demanava la detenció de Puigdemont l’octubre del 2017”.

A més de perseguir-los judicialment, el jutge Llarena també renya Puigdemont, Comín i Ponsatí en assegurar que “només introdueixen referències al pensament o afiliació política d’alguns dels integrants” del consell directiu de la Fundació, quan “oculten” que el premi és donat pel patronat de l’entitat, el 16 de juny de 2021, ni que tampoc analitzen el seu discurs en rebre el premi, i que és accessible.

Llibertats

A més, el jutge detalla actuacions seves com a instructor en la causa contra els líders catalans, per evidenciar que “no s’ha produït persecució personal”, com el fet que va deixar en llibertat els membres de la Mesa del Parlament en la primera declaració, com també d’alguns membres del Govern de la Generalitat, tot i que en la segona declaració els va fer empresonar. I també cita el cas de “no apreciar signes racionals de criminalitat en Artur Mas, Marta Pascal o Neus Lloveras”. I conclou que les resolucions que va dictar adverses per a alguns, van ser “validades en nombroses ocasions” per la sala d’apel·lacions del Suprem. També s’empara en la llei per justificar la seva persecució als polítics en l'exili.

 Foto principal: El magistrat del Suprem Pablo Llarena / Europa Press