El jutge instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, assegura que la reactivació de l’ordre europea de detenció contra Carles Puigdemont i Toni Comín és “processalment previsible”. Així ho argumenta en una interlocutòria enviada aquest divendres al migdia en què rebutja de ple la cinquena recusació contra ell que li han presentat els polítics catalans a l’exili. Llarena interpreta que, presentant recusacions, Puigdemont i Comín persegueixen l’objectiu de “demorar” la seva actuació per emetre una altra fornada d’euroordres.

En la interlocutòria Llarena recorda que és la cinquena vegada que el volen apartar de la instrucció a ell i a la “pràctica totalitat” de magistrats del Suprem i integrants del Tribunal Constitucional que han tingut contacte amb la causa de l’1 d’Octubre. Aquest últim incident presentat per la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es basa en una conferència que Llarena va pronunciar a mitjan setembre a la Facultat de Dret de Burgos, on va assegurar que “no hi ha raó suficient per a la llei d’amnistia”. A parer dels processats, l’actuació de l’instructor és parcial perquè, segons diuen, estava anticipant les seves intencions d’impedir l’aplicació de l’eventual norma que podria beneficiar-los a tots tres.

Per això, Llarena argumenta que no es pot considerar “compromesa” la seva neutralitat, atès que la conferència va tenir lloc en un espai “estrictament acadèmic” i va respondre a “l’anàlisi dels criteris tècnics bàsics de supervisió de constitucionalitat de qualsevol norma jurídica”. A més, afegeix, “sense avaluar cap aspecte concret” d’una possible llei d’amnistia que el PSOE i Junts estan negociant per assegurar la investidura de Pedro Sánchez. “Va ser un plantejament acadèmic general i obert”, diu el jutge.

 

En qualsevol cas, el magistrat insisteix que si s’arriba a aprovar la llei no li correspondrà a ell resoldre sobre la constitucionalitat de la norma “ni el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat”. Per tot això, considera que l’incident de recusació es basa en una causa d’abstenció “manifestament infundada”, que justifica que quedi rebutjada de ple. De fet suggereix que els recusants estan “instrumentalitzant” aquesta eina jurídica per “demorar qualsevol actuació” que tendeixi a emetre una altra ronda d’ordres europees de detenció “processalment previsible”.

En aquesta línia, el magistrat, que veu “finalitat dilatòria” en l’estratègia de la defensa, considera que volen limitar-li “les possibilitats d’actuació”. Les recusacions “injustificades” contra ell i la resta de membres del Suprem, amb l’objectiu de crear una “cadena d’exclusions”, persegueixen la intenció d’arribar al juny de 2024 “sense que es reclami la cooperació jurisdiccional d’altres països”. Llarena es refereix a la convocatòria d’eleccions europees, previstes del 6 al 9 de juny de l’any que ve. Allargant els terminis per evitar una ordre europea de detenció, el jutge recorda que decaurà el suplicatori sol·licitat al Parlament Europeu.