El jutge del Tribunal Suprem i instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, ha respost a les crítiques per la decisió de no aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació. En una conferència a la Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya, el magistrat ha afirmat que acusar l'alt tribunal espanyol d'extralimitar-se en interpretar l'amnistia i decidir si s'ha d'aplicar o no a uns casos concrets és parlar "des de la ignorància o des de la tosca formació jurídica". En aquest sentit, Llarena ha assenyalat que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, "hi ha d'haver concordança entre el contingut de la norma i la seva interpretació", i que "si n'hi ha diverses, el TC diu que això no és qüestió constitucional, sinó que li correspon optar per l'una o l'altra al Poder Judicial".
Llarena ha volgut també explicar la interpretació que ha fet de la llei d'amnistia, concretament en el precepte en què exclou del perdó el delicte de malversació quan hi hagi "un enriquiment personal o benefici patrimonial". Sobre aquesta excepció, ha reiterat els raonaments plasmats en les seves actuacions per a no amnistiar la malversació a Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig. "Algú diria que enriquir-se és tenir més (...), però s'entén que hi ha ànim d'enriquiment no sols quan tens més, sinó també quan hagis tingut un benefici personal de naturalesa personal", ha declarat.
"La llei no parla d'ànim de lucre, sinó d'ànim d'enriquiment", i "enriquir-se és tenir més, poden ser diners o poden ser coses", i per tant la malversació la comet "qui sostreu diners de l'Administració o qui compra coses i ho endossa a l'Administració". I, al fil, ha posat com a exemple el cas que un jutge domiciliés les despeses de subministrament de casa seva en els comptes del mateix jutjat. "Aquí hi ha un benefici patrimonial", perquè si se'n fes càrrec ell, "hauria hagut de pagar una quantitat dinerària", ha argumentat.
"El dret a l'amnistia no està reconegut en la Constitució"
Llarena ha defensat que la interpretació feta pel Suprem "té una previsibilitat objectiva absoluta", que es basa en "dos-cents anys de jurisprudència del Tribunal Suprem". Aquesta interpretació té "tanta solidesa" que no creu que el TC es pugui "moure" d'aquesta, ha asseverat. En el mateix sentit s'ha pronunciat sobre la interpretació que ha fet el TS de l'afectació de l'1-O en els interessos financers de la UE, una altra de les causes d'exclusió de la llei d'amnistia. "Jo no apostaria perquè el TC, en la interpretació d'una llei ordinària, i usant conceptes del dret de la UE que ja han estat definits pel TJUE, hagi d'arribar a una conclusió sensiblement diferent de la del TS", ha afegit.
Així mateix, s'ha mostrat convençut que els recursos d'empara que puguin presentar-se per aquesta llei d'amnistia davant el TC no tindran "cap recorregut efectiu", perquè "el dret a l'amnistia no és un dret reconegut en la Constitució espanyola". "Llavors, és una qüestió de legalitat ordinària, i l'abast de la legalitat ordinària correspon al Poder Judicial (...) i al TS si hi ha discrepàncies entre els diferents jutges", ha indicat.