Pablo Llarena no dona el braç a tòrcer: considera que Marta Rovira ha de ser amnistiada per la seva participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre, però frena a l’espera de decidir si presenta una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. En la mateixa providència en la qual manté vigents les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, el jutge del Tribunal Suprem sosté que “les accions i omissions susceptibles d’integrar el delicte de desobediència”, pel qual està processada la secretària general d’ERC, “s’ubiquen en l’àmbit d’aplicació” de la llei d’amnistia. Tanmateix, no arxiva encara la causa, sinó que dona un termini de deu dies a les parts perquè al·leguin sobre la pertinència de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat respecte a la possibilitat d’amnistiar la “responsabilitat derivada” del delicte de desobediència. Això sí, aixeca l’ordre de detenció que encara hi havia contra Rovira. D’altra banda, la líder republicana encara està pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre l’aplicació de l’amnistia en la causa del Tsunami Democràtic, en la qual està investigada per terrorisme.
📝 El jutge Pablo Llarena manté l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont per malversació
Pablo Llarena relata que “deixa sense efecte” l’ordre de detenció contra Rovira perquè, encara que recorri al TC, l’article 163 de la Constitució Espanyola estipula que el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra una llei no té efectes suspensius. Argumenta que, “mentre la llei d’amnistia tingui vigència”, falta un “pronòstic legal de condemna pel delicte de desobediència”. I la norma podria deixar de tenir vigència si el jutge del Suprem, després d’escoltar les parts, decideix acudir al Tribunal Constitucional i, posteriorment, el tribunal de garanties resol que amnistiar el delicte de desobediència és contrari a la Constitució.
Fa vint dies, just després que l’amnistia es publiqués al Butlletí Oficial de l’Estat i entrés en vigor, Llarena va preguntar a les parts si havia d’aplicar l’amnistia a aquesta causa i comunicava als Cossos i Forces de Seguretat que “continuen vigents i actives”. La defensa de Rovira va sol·licitar l’alçament de l’ordre nacional de detenció, la conclusió del sumari, i que es declinés la competència a favor de l’Audiència Provincial de Barcelona a efectes de pronunciament sobre l’aplicació de l’amnistia. Llarena només ha respost favorablement a la primera petició i guanya temps abans d’alliberar Marta Rovira d’aquesta causa per complet.
🔎 El qui és qui de l’amnistia al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional
Encara pendent del cas del Tsunami Democràtic sobre terrorisme
La situació judicial de Marta Rovira no acaba aquí. La dirigent d’ERC també està pendent que Susana Polo decideixi si li aplica l’amnistia, al costat de Carles Puigdemont, en la causa del Tsunami Democràtic, en la qual tots dos estan investigats per terrorisme. El mateix dia que es va publicar l’amnistia al BOE, la jutgessa del Suprem va donar deu dies a les parts perquè es pronunciessin sobre l’aplicabilitat de la llei i ara, amb aquest termini conclòs, la pilota està a la seva teulada. Es pot pronunciar en qualsevol moment. I, igual que ha fet avui Pablo Llarena, haurà de decidir i argumentar si considera que els fets encaixen en el perímetre de l’amnistia o no i si opta per recórrer al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest pronunciament és crucial: Marta Rovira ha deixat clar que no tornarà a Catalunya fins que no quedi exempta de la investigació que la vincula al Tsunami. “Espero que sigui en els pròxims dies, la jutgessa no s’hauria d’entretenir, perquè la llei és molt clara”, sostenia el 14 de juny en una entrevista a l’Aquí Catalunya de SER Catalunya.
A l’exili des del març del 2018
La secretària general d’ERC va marxar a l’exili el 23 de març del 2018 i aquell mateix dia Pablo Llarena va activar l’euroordre contra ella. Va estar vigent fins al 12 de gener del 2023, quan el jutge va cancel·lar les euroordres després de retirar el delicte de sedició atribuït a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, a causa de l’entrada en vigor de la seva derogació, i va mantenir el processament pels delictes de desobediència. En el cas del president a l’exili i dels exconsellers, també estan processats per malversació de fons públics, cosa que va fer que dictés una nova ordre de crida i cerca a l’Estat espanyol. Respecte a Marta Rovira, ordenava la seva detenció, però “només a efectes de prendre-li declaració”, ja que el delicte de desobediència, per la qual està processada, no té penes de presó.