El jutge Pablo Llarena ha acordat la conclusió de la causa del "procés", ha declarat la rebel·lia dels processats a l'exili, així com la suspensió de funcions de Carles Puigdemont i dels altres cinc diputats processats per delicte de rebel·lió, són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez.

Pablo Llarena fa constar en la interlocutòria que s'ha de "comunicar a la Mesa del Parlament" que els diputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez "han quedat suspesos ―automàticament i per l'imperi de l'article 384 bis de la LECRIM― de les funcions i càrrecs públics que estaven desenvolupant" i insta la Mesa a "adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat de la previsió legal".

Per suspendre les funcions del president Puigdemont i part dels presos polítics, Llarena els ha declarat en rebel·lia. Segons l'escrit, "configura una mesura cautelar de naturalesa pública i extraordinària", que persegueix preservar l'ordre constitucional "impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de manera greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, entre els quals es troba el delicte de rebel·lió, puguin continuar en l'exercici d'una funció pública de risc per a la col·lectivitat quan concorren a més en ells els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat".

Llarena concreta que els escons es podran ocupar per altres diputats "de manera plena, però limitada al temps de l'eventual suspensió" si el Parlament així ho creu necessari. I alerta que emprendrà les accions que cregui adients si la Mesa del Parlament no suspèn els sis diputats.

El magistrat ha notificat vuit interlocutòries on respon a diferents peticions i recursos. En el seu escrit de conclusió del sumari el jutge explica que la suspensió de funcions és automàtica per aplicació de la Lecrim i deixa en mans del Parlament de Catalunya la possibilitat que els diputats suspesos siguin substituïts temporalment per altres de les seves respectives candidatures.

La suspensió no s'aplica a Toni Comín perquè el jutge ha acceptat la petició per poder recórrer el processament. Tampoc s'aplica a Meritxell Serret, pels mateixos motius. 

Llarena tanca així el sumari i passa la competència a la Sala d'enjudiciament.

Suspensió automàtica per imperi de la Llei d'enjudiciament criminal

Llarena recorda que, a diferència del que passa amb una pena que comporti la privació definitiva del dret de representació (inhabilitació), l'article 384 bis preveu una mesura d'eficàcia merament provisional. Destacant que la mesura de suspensió quedaria sense efecte si finalment s'atribueix als processats altres infraccions penals diferents de la rebel·lió, o si es modifica la situació de presó provisional a la qual estan subjectes, cosa que suposaria la immediata reactivació del dret dels processats a representar els seus electors.

Per això, remarca que aquesta possibilitat "resultaria ineficaç si la lògica i legítima aspiració de mantenir la majoria parlamentària obtinguda en els comicis, forcés els processats suspesos a renunciar de manera irrevocable a una representació que la llei els limita només temporalment".

Serret i Comín, al marge

Meritxell Serret i Toni Comín queden fora d'aquesta mesura i deixa sense efecte la providència de 27 de juny del 2018 per la qual es va declarar ferma la interlocutòria de processament respecte a aquests dos processats, que van al·legar que no se'ls havia notificat el processament ni s'havia fet cap declaració indagatòria.

El jutge relata que, després de diverses negatives dels processats a personar-se, el 6 de juny del 2018 el procurador i l'advocat dels dos processats van presentar un escrit en el qual sol·licitaven que se'ls tingués per compareguts en representació i defensa de Meritxell Serret i Toni Comín. Així, el magistrat considera que, tot i que l'assistència lletrada dels processats va tenir coneixement de la resolució de processament des del moment mateix de l'emissió de l'acta i, malgrat que va poder impugnar la decisió des del moment mateix de la seva compareixença en el procés , "la consideració de la part que el terme de la impugnació només s'obre a partir d'una notificació específica i posterior a la personació, és una observació que troba el seu reflex en l'article 384 de la llei processal". L'esmentat article estableix que: "Contra les interlocutòries que dictin els jutges d'instrucció, decretant el processament d'alguna persona, podrà utilitzar-se, per la representació d'aquesta, recurs de reforma dins dels tres dies següents d'haver-li estat notificada la resolució; i contra les interlocutòries denegatòries de la reforma es pot interposar recurs d'apel·lació en un efecte dins dels cinc dies següents al de la notificació de la interlocutòria denegatòria a la representació del recurrent".

 

El magistrat conclou que "per més que els processats Meritxell Serret i Toni Comín no estiguin a disposició del tribunal, i malgrat que van avançar en diversos escrits que no era la seva intenció personar-se en la causa mentre no fossin haguts, atès que finalment han comparegut en el procediment, per més que hagi estat amb posterioritat al fet que es desestimaren els recursos de reforma interposats per la resta de processats, i posteriorment també al fet que s'interposessin i tramitessin els seus corresponents recursos d'apel·lació, procedeix deixar sense efecte la providència de 27 de juny del 2018, en el que fa referència al fet que l'acta de processament de 21 de març de 2018 compti amb els efectes de la cosa jutjada formal respecte dels processats abans indicats, havent de notificar-se l'acta a la seva representació processal, amb indicació dels recursos que poden interposar contra aquesta resolució".