El jutge Pablo Llarena manté la seva persecució contra Carles Puigdemont. I suma ara el seu entorn a la croada. El jutge del Tribunal Suprem, que continua desoint la llei d’amnistia, no està satisfet amb les explicacions que li van donar els Mossos d’Esquadra i el Ministeri de l’Interior sobre la no detenció de Puigdemont a Barcelona el passat 8 d’agost i ha decidit enviar als jutjats de Barcelona els informes que li van remetre per tal que ho investiguin. Segons el magistrat, el que exposen els dos documents “impedeix excloure” la “participació d’altres responsables no aparents” en els delictes d’omissió del deure de perseguir delictes i d’encobriment. Actualment, la titular del Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona ja està investigant la denúncia que va presentar el cos de Mossos contra els tres agents detinguts aquell dia. Caldrà veure si la petició de Llarena l’assumeix ella o un altre jutjat.

En una breu interlocutòria, Pablo Llarena és crític amb l’actuació dels Mossos i considera que els informes “no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial pogués abordar la detecció del processat rebel en el seu trànsit fins al lloc on es va unir a l’aglomeració de persones que l’esperaven” ni la “impossibilitat d’abordar amb efectivitat el seu posterior seguiment i abast, fins al punt que es va materialitzar la seva fuga del territori nacional”. El magistrat assenyala que el document remès per la policia catalana expressa la “dificultat d’abordar la detenció del processat al si de l’aglomeració de persones a la qual es va incorporar” i indica la “possible participació de tres individus en la fuga”. Així mateix, assenyala que els informes aporten una “explicació detallada de les circumstàncies en les quals es va produir l’aparició pública” de Puigdemont i de les “raons per les quals no va ser detectada la seva entrada/sortida d’Espanya” i “no va poder materialitzar-se la seva detenció”.

En concret, Pablo Llarena assenyala dos delictes: l’omissió del deure de perseguir delictes, quan una autoritat o funcionari “deixa intencionadament de promoure la persecució dels delictes dels quals tingui notícia o dels seus responsables” (article 408 del Codi Penal), i l’encobriment, quan algú que “obra amb abús de funcions públiques” i que té “coneixement de la comissió d’un delicte” ajuda els presumptes responsables a “eludir la investigació de l’autoritat o dels seus agents o a sostreure’s a la cerca o captura” (article 451.3.b del Codi Penal). Just ahir, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va arxivar les autoinculpacions dels diputats i senadors de Junts pel retorn de Carles Puigdemont al·legant la “inexistència d’elements d’infracció penal en els fets descrits”.

 

Els Mossos admeten una cadena d’errors en el dispositiu per detenir Puigdemont

En la seva resposta a Pablo Llarena, els Mossos d’Esquadra van admetre “errors” en l’operativa i la planificació per detenir Puigdemont. El document apuntava que els agents no van contemplar la possibilitat que Puigdemont tornés a marxar i reconeixia que el dron aeri amb càmera que va utilitzar el cos per controlar l’arribada del líder de Junts va deixar d’enfocar el punt on era Puigdemont, ja que es va centrar en la comitiva de Junts que caminava des de l’Arc de Triomf cap al Parlament de Catalunya. Els arguments de l’escrit signat pel comissari en cap, Eduard Sallent, apuntaven a una estratègia de “confusió i engany” orquestrada per un “grup de fidels de Junts”.

La policia espanyola no va detectar Puigdemont i va oferir suport als Mossos

Per la seva banda, el Ministeri de l’Interior va al·legar que “als dispositius de control i vigilància establerts per la policia espanyola i la Guàrdia Civil a la frontera amb França, així com a ports i aeroports, no es va detectar en cap moment” la presència de Puigdemont. El ministeri encapçalat per Fernando Grande-Marlaska assegurava que el dispositiu per detenir-lo anava a càrrec dels Mossos d’Esquadra i assenyalava que va oferir a la Generalitat “qualsevol suport operatiu” per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil després que, a través dels canals i mitjans habituals de comunicació, la policia catalana els informés del “disseny del seu dispositiu específic i especial” per detenir Puigdemont. Ara bé, aquesta ajuda no va ser “requerida” pels Mossos, més enllà dels “suports habituals prestats a través de la taula de coordinació operativa i d’intercanvi d’informació i intel·ligència”.

Els juristes sostenen que Jordi Turull i els acompanyants de Puigdemont no van cometre cap delicte

El mateix dia del retorn i desaparició de Carles Puigdemont, els juristes consultats per ElNacional.cat deixaven clar que ni el secretari general de Junts, Jordi Turull, ni els dos mossos i el bomber acusats per la policia catalana d'haver ajudat Puigdemont havien comès “cap delicte”. Així ho subratllaven Gonzalo Boye, que encapçala la defensa de Puigdemont, i el penalista Jordi Pina, defensor de Turull. Un dels principals arguments per desmuntar un presumpte delicte d’encobriment és que perquè es doni aquest tipus penal han de concórrer certs requisits, com ara que el fet encobert sigui constitutiu, entre altres, de traïció, homicidi del rei, genocidi, delicte de lesa humanitat, rebel·lió, terrorisme, pirateria, tràfic d'éssers humans o tràfic il·legal d'òrgans. En el cas de Puigdemont, el Tribunal Suprem el persegueix per malversació, així que, per tant, el delicte no encaixa en cap d'aquests supòsits.

De fet, en el seu moment, la Fiscalia va demanar tres anys de presó per encobriment pels dos agents dels Mossos que acompanyaven Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el 2018. L’Audiència Nacional els va absoldre perquè en la sentència de l’1-O el Suprem va condemnar els líders polítics pel delicte de sedició i no de rebel·lió. A més, els agents van assegurar que l’acompanyaven a posar-se a disposició de les autoritats belgues.

El TSJC no veu, d’entrada, cap delicte en la no detenció de Puigdemont a Barcelona

Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que “res apunta que hi hagi responsabilitat penal” en l’actuació dels Mossos d’Esquadra i de la cúpula del Departament d’Interior aquell dia. Així ho van manifestar fa dues setmanes fonts del TSJC, que sostenen que, donat que la detenció no la va ordenar el TSJC, en tot cas, “qui ha d’indagar” i demanar explicacions és el jutge que la va cursar: Pablo Llarena. Ara bé, al mateix temps, fonts del Tribunal Suprem consideraven que són els tribunals de Catalunya els que han d’aclarir què va passar aquell dia i per què no es va detenir el president a l’exili. I ara el jutge Llarena ha fet aquest pas. Des del TSJC, replicaven fa uns dies que l’ordre de detenció vigent anava dirigida a tots els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, no només als Mossos d’Esquadra.

Encara estan pendents les querelles de Vox i d'Hazte Oír

Des del TSJC, això sí, deslliguen aquesta primera valoració de les querelles que hi ha sobre la taula. D’una banda, Vox hi va portar Joan Ignasi Elena (l’aleshores conseller d’Interior en funcions), Gonzalo Boye, el “cap del dispositiu policial” i “tots els que van ajudar” Puigdemont. D’altra banda, Hazte Oír es va querellar contra Pere Aragonès (en aquell moment president de la Generalitat en funcions), Josep Rull (president del Parlament), Joan Ignasi Elena, Pere Ferrer (ex director general de la Policia), Eduard Sallent (excomissari en cap dels Mossos) i els tres mossos detinguts. El TSJC només es faria càrrec d’investigar l’actuació de Joan Ignasi Elena i Josep Rull, que són diputats al Parlament de Catalunya i, per tant, són aforats.