Aquest dijous es compleixen 20 anys de la històrica imatge de Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura firmant l'acord per al primer govern de coalició a la Generalitat format pel PSC, Esquerra Republicana i ICV-EUiA al Saló del Tinell. Aquell 14 de desembre de 2003 va suposar el tret de sortida al primer tripartit. Dues dècades després, alguns dels qui van protagonitzar el primer Govern de les esquerres liderat per Maragall s'han aplegat per commemorar l'efemèride del Pacte del Tinell en un acte organitzat per la Fundació Catalunya Europa a la Sala Mirador del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
L'acte, que portava per títol 'Maragall president del Govern catalanista i d'esquerres. 20 anys del Pacte del Tinell', ha reunit exconsellers del primer tripartit, així com diversos dirigents del PSC, Esquerra Republicana i l'espai d'ICV, que més tard, ha estat el dels comuns. En el marc de l'esdeveniment, hi ha hagut una taula rodona amb politòlegs, economistes, empresaris i periodistes on han analitzat què va suposar un Govern que va posar fi a l'etapa de 23 anys d'executius encapçalats per Jordi Pujol i el llegat que el tripartit va deixar. Alguns dels ponents han manifestat que va suposar un "aprenentatge democràtic" i que va contribuir a la "consolidació de les institucions" per convertir-se en la primera alternança en el Govern des de la Transició i ser la primera experiència d'un Consell Executiu de coalició. Una de les idees que ha planat és que aquella experiència va suposar la "llavor de tot el que ha vingut després" en la política catalana. I la llavor va ser la reforma de l'Estatut.
El debat ha comptat amb vuit ponents: els politòlegs Jordi Muñoz (director del Centre d'Estudis d'Opinió), Mireia Grau i Júlia Miralles; els economistes Eloi Serrano i Carles Rivera (va dirigir el gabinet del conseller d'Economia); l'empresari Marcel Prunera (fou director general de Promoció Econòmica); el periodista Roger Palà i la científica Pastora Martínez. Ha estat Jordi Muñoz, que lidera el CEO, qui ha sostingut que "una majoria de 90 diputats van plantejar una reforma i la resposta de l'Estat es va sortir del guió". "És la interacció de tot això el que acaba tenint les conseqüències dels anys següents", ha sintetitzat, apuntant que "el terratrèmol de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut canvia la història de Catalunya".
Els qui han intervingut han assenyalat que el Govern de Pasqual Maragall va implicar una "onada d'esperança" que va acabar amb un executiu convergent "amb una visió patrimonialista i reduccionista" del país. En aquesta línia, Carles Rivera ha indicat que la derrota en escons de les eleccions de 1999 va ajudar a construir un treball "estratègic i d'agenda política per governar des del primer dia". "Va ser l'inici d'una etapa basada en el diàleg, l'acord i el pacte, un Govern innovador i amb vocació social", ha postulat. Els ponents també han coincidit a l'hora d'afirmar que un dels aspectes positius de l'acord va ser que van ser capaços d'unir-se les esquerres "tot i tenir horitzons nacionals diferents", cosa que ara creuen que seria més complicada. De fet, Eloi Serrano ha criticat que, quan es va "posar el focus en l'eix nacional", va fer que resulti "impossible el retorn de les esquerres al Govern". Amb tot, creu que "cal aprendre dels errors del passat i potser el futur immediat ens dona una nova oportunitat".
Assistència de José Montilla, exconsellers de Pasqual Maragall i els caps dels grups parlamentaris del PSC, ERC i comuns
La trobada per commemorar els 20 anys de l'inici del tripartit ha reunit exconsellers de l'executiu com Joan Saura o Montserrat Tura; el també exconseller i germà de l'expresident, Ernest Maragall; el successor de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat, José Montilla o líders actuals dels socialistes, republicans i comuns —hereus d'ICV—com Salvador Illa, Josep Maria Jové i Jéssica Albiach. Per part del Govern, hi han acudit la titular d'Educació, Anna Simó (que ja fou consellera durant el primer tripartit de Benestar i Família), i la responsable de Justícia, Gemma Ubasart. També convé nomenar l'assistència de Joan Herrera, Joan Ridao o Gerardo Pisarello.
Airy Maragall reivindica el llegat del seu pare
L'acte l'ha tancat la presidenta de la Fundació Catalunya Europa, Airy Maragall, que és filla de l'expresident. Durant la seva intervenció, ha fet èmfasi en què "una bona manera de preservar i fer-se ressò del seu llegat era fent aquest acte coral". "El seu Govern va proposar-se millorar l'Estatut, una qüestió ineludible si es volia millorar la vida de la gent", ha asseverat. Airy Maragall ha apuntat que el llegat més important del seu pare ha estat "creure en la política com a eina de transformació": "Ens proposem preservar aquest llegat amb memòria, però sense nostàlgia".
