La llei d'amnistia que avui es tramita al Congrés inclou no només el president Carles Puigdemont i la resta de líders del procés encausats pels actes vinculats a l'organització i celebració de la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O, sinó també els actes preparatoris, les accions de protesta per defensar-los o per oposar-se al processament i condemna dels seus responsables, i "l'assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol tipus, protecció i seguretat als responsables". La llei, segons el text al qual ha tingut accés i ha avançat en exclusiva ElNacional.cat, s'aplicarà en fets que hagin tingut lloc entre l'1 de gener del 2012, en què situa l'inici del procés, i avui, 13 de novembre del 2023, en què es tramitarà al Congrés. El text, que no fa cap referència al lawfare, recorda les directives europees que exclouen d'una amnistia els actes de terrorisme —delicte pel qual l'Audiència Nacional persegueix Puigdemont i la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, entre d'altres—, però puntualitza que perquè siguin considerats en aquest sentit cal que arribin a un "nivell mínim de gravetat", amb lesions corporals o patiment.
🔴 Manifestació a Madrid contra l'amnistia, DIRECTE | Última hora de les protestes a Ferraz
Sota el títol de Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, el preàmbul assenyala aquesta norma com "un pas necessari per superar les tensions" provocades pel procés polític viscut els darrers anys a Catalunya i "eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté allunyada de les institucions estatals una part de la població".
Casos inclosos
El text subratlla que l'amnistia s'haurà d'aplicar amb caràcter "preferent i urgent" i que "les decisions s'adoptaran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici dels ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius".
Pel que fa als fets que queden inclosos a la llei, l'article 1 enumera els actes per reivindicar o promoure la independència de Catalunya; actes tipificats com a delictes d'usurpació de funcions públiques o de malversació derivats d'aquest procés; actuacions per divulgar el projecte independentista, recavar informació o adquirir coneixement sobre experiències similars o aconseguir el suport d'altres entitats; actes vinculats directament o indirectament a aquests fets i realitzats per aquells que haguessin "prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables" del procés; els actes considerats d'usurpació de funcions o malversació per finançar o sufragar el Procés; actes de desobediència, que inclou desordres públics, atemptat contra l'autoritat o resistència per permetre la celebració de les consultes; delictes de prevaricació relacionats amb l'aprovació de lleis per permetre el referèndum; crítiques contra autoritats i funcionaris o contra símbols i emblemes, en manifestacions o activitats artístiques i similars; actes de desobediència i actes contra l'ordre i la pau pública vinculats al Procés; així com accions en el curs d'actuacions policials.
Entre aquests supòsits, podrien trobar cabuda, entre d'altres, el cas del director de l'oficina de president de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, encausat per un viatge a Nova Caledònia, amb motiu del referèndum d'autodeterminació del 2018; el cas contra el conseller Miquel Buch i l'escorta dels Mossos Lluís Escolà, així com els casos vinculats al Procés pendents de jutjar al TSJC i al jutjat d'instrucció número 13, per organització de l'1-O.
Casos exclosos
El text, el contingut del qual ha avançat ElNacional.cat, té 16 articles, dues disposicions addicionals i una disposició final. L'article 2 especifica els casos que queden exclosos de l'amnistia, entre els quals figuren els actes dolosos, amb resultat de mort, avortament, pèrdua d'òrgans o membres; tortures o tracte inhumà; tinència i tràfic d'armes; delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i relatius a la defensa nacional; delictes que afectin la independència financera de la UE; o delictes per motivacions racistes o discriminació.
Aquest article exclouria de l'amnistia casos com el de Roger Español, que va perdre un ull l'1 d'octubre del 2017 a conseqüència de les càrregues policials, així com els agents acusats de delictes greus.
La llei especifica l'efecte de l'aprovació d'aquesta amnistia en les diferents instàncies. Pel que fa a la responsabilitat penal, assenyala que l'òrgan judicial competent haurà d'ordenar la immediata posada en llibertat de les persones beneficiades per l'amnistia que siguin a la presó; s'eliminaran els antecedents penals derivats de la condemna per l'acte amnistiat; quedaran sense efecte les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó de les persones a les quals resulti d'aplicació aquesta amnistia, així com els ordres nacionals, europees i internacionals de detenció.
Pel que fa a les responsabilitats administratives s'ordena l'arxiu definitiu de tot procediment administratiu incoat amb objectiu de fer efectives les responsabilitats administratives, i l'aixecament de les mesures cautelars.
Tribunal de Comptes
També les responsabilitats civils i comptables derivades dels actes inclosos a l'amnistia quedaran "extingides", incloses les que estan sent objecte de procediments tramitats al Tribunal de Comptes. Precisament aquest divendres hi ha previst el judici contra membres del govern d'Artur Mas i Carles Puigdemont per les despeses de l'1-O i la projecció exterior entre el 2011 i 2017. La llei concreta que queden exclosos d'aquesta mesura els procediments que hagin ja estat sentenciats i executats. Així mateix, s'hauran d'aixecar les mesures cautelars acordades en fases d'actuacions prèvies o de primera instància.
El text assenyala la reintegració de la plenitud dels seus drets actius i passius als treballadors públics sancionats o condemnats, així com la seva reincorporació en els casos en què hagin estat separats del seu servei. No se'ls podrà indemnitzar, però sí que se'ls reconeixerà l'antiguitat perduda.
Totes aquestes mesures hauran de ser aplicades pels òrgans judicials implicats en qualsevol fase en què es trobi el procés, i s'haurà de fer "amb caràcter preferent i urgent". Aquesta revisió de la sentència inclourà també els líders del procés que van ser indultats.
El text analitza al preàmbul la presència de l'amnistia a l'ordenament espanyol, el fet que no està contemplada a la Constitució tot i que tampoc la prohibeix, però sí que està prevista a normes com la Llei d'Enjudiciament Criminal del 1882 i a un llarg reguitzell de textos aprovats des dels anys 80. Recorda que aquesta mesura està prevista a les constitucions d'Itàlia, França o Portugal i que està acceptada la seva constitucionalitat, tot i que no hi figuri expressament a la carta magna a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Irlanda o Suècia, on s'han promulgat més d'una cinquantena d'amnisties per considerar que aquesta mesura és aplicable "en circumstàncies d'especial crisi política", mentre que està igualment homologada al dret de la UE i emparada per sentències del TJUE i el TEDH.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!