El 2010, el Partit Popular va imposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'avortament, també coneguda com a llei de terminis, davant el Tribunal Constitucional. Onze anys després, aquest recurs segueix sense tenir una sentència. Ara, aquest document torna a estar al punt de mira, després que exdiputats del PP denunciessin el TC a Europa per dilacions indegudes i el Constitucional planegi des de l'estiu reactivar la sentència. Aquesta es decidirà amb els dos nous jutges escollits pel PP, Concepción Espejel i el polèmic Enrique Arnaldo, que ja s'havien mostrat anteriorment en contra de la norma.
A més, també cal tenir en compte que Pedro Gónzalez-Trevijano, el nou president del Tribunal, va ser la proposta del PP per participar en la subcomissió del Congrés sobre la llei de l'avortament 11 anys enrere, tot i que finalment no hi va assistir per "problemes d'agenda". La jutgessa Espejel, en el seu moment, va elaborar un informe des del Consell General del Poder Judicial contra la norma. En el cas d'Enrique Arnaldo, ara encarregat de la ponència sobre el recurs va deixar clar el 2009 el que pensava sobre el projecte de llei.
Crítiques a Aído
En un article a El Imparcial, recuperat ara per eldiario.es, Arnaldo assegurava que "l'estirament de l’ordenament jurídic a la carta és el final de la certesa, que és la clau o la raó última del Dret. Saber a què atenir-nos i no dependre de l'ocurrència del moment. Però exigir coneixements als governats és demanar massa". Aquesta última frase és un missatge a la llavors ministra d'Igualtat, Bibiana Aído.
Arnaldo es mostrava contrari al fet que les menors d'edat poguessin avortar sense el consentiment dels seus pares i també a una declaració en concret de la ministra Aído, en què assegurava que, si les menors d'entre 16 i 18 poden escollir si es casen o tenen fills, també poden decidir sobre la interrupció voluntària de l’embaràs.
Comparar embaràs i malaltia
Per la seva part, Concepción Espejel va elaborar un informe de fins a 66 pàgines en la que va fer una esmena a la totalitat de l'avantprojecte. En ell criticava els termes "ambigus, que semblen destinar cert contingut més polític o sociològic que jurídic", en aquest cas utilitzats pel llavors president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, i l'enfocament de gènere. En aquest sentit, critica que manquessin homes en l'elaboració de la llei, considerant que la desigualtat no es pot resoldre amb una "llei esbiaixada". En el text, de marcat to conservador, criticava l'absència de referències a les famílies i a l'objecció de consciència dels metges a l'hora de practicar avortaments.
Espejel denunciava que, segons el seu parer, la nova normativa comparava l'embaràs amb una malaltia i no protegia la vida dels no nascuts davant el dret a les dones de decidir si continuar o no amb el seu embaràs. Entre les recomanacions que feia en aquell moment l'ara jutgessa del Tribunal Constitucional, hi havia la d'informar a les dones puntualment sobre l'estat del seu embaràs.
Denuncies davant el TEDH
El passat mes de juliol, dos exdiputats del PP i una diputada de Vox que pertanyia als populars el 2010, any de la llei, van decidir interposar una denúncia contra el TC davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per "dilacions indegudes". Això va fer que el Constitucional recuperés del bagul dels records el recurs del PP i tingués la intenció de reactivar la sentència, però aquesta encara no ha arribat.
Ara, una de les principals propostes que té el líder del PP, Pablo Casado si mai arriba a ser president del govern espanyol, com auguren la majoria de l’enquesta, és derogar aquesta llei de terminis. Amb tot, els populars encara no han definit el contingut d'aquesta llei que està preparant, per tant, es desconeix si la reforma suposaria tornar al model basat en la concepció de l'avortament com a delicte excepte casos determinats, o mantindria el model actual de terminis, que diu que l'avortament, durant les primeres setmanes de l'embaràs, és un dret de la dona.