Després de dos mesos d'encallament per trobar un consens sobre el català a les aules davant les imposicions dels tribunals espanyols, finalment ahir a la tarda pocs minuts abans de tancar-se el registre del Parlament PSC, ERC, Junts i comuns van presentar una nova llei ad hoc sobre l'aprenentatge de les llengües, que fixa el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular, sent aquesta última denominació un punt on no hi ha entesa total entre els quatre partits. Sigui com sigui, la proposició de llei està feta i registrada, i aquest dimecres a l'inici del ple del Parlament ha superat la seva primera votació, després d'un debat en què els quatre grups signants han tancat files al voltant del consens i han volgut reivindicar la seva perspectiva sobre l'acord, mentre que la CUP i la dreta espanyolista s'ha mostrat molesta, per raons molt diferents. Finalment, no hi ha hagut cap novetat d'última hora i la mesura legislativa ha pogut superar aquest tràmit parlamentari amb 105 vots a favor, el 77% del total del Parlament, i 28 en contra.

 

Un cop passada aquesta pantalla, s'ha obert un període d'esmenes de 48 hores. La previsió dels partits era que el text quedés aprovat divendres, però una maniobra d'última hora de Vox, PP i C's per impedir-ho allargarà el termini previst. Els partits a favor havien mogut fitxa per tramitar-ho en lectura única, un procediment de màxima urgència que permet aprovar la llei en aquest mateix ple. Així doncs ara els grups parlamentaris presentaran les seves esmenes, i qui ja ha avançat també que ho farà és Plataforma per la Llengua, que malgrat estar satisfeta amb el fet que no s'hagi modificat la llei de política lingüística, ha alertat que definir el castellà com a "llengua curricular" pot permetre al govern espanyol exigir un 50% de castellà a les aules, emparant-se en l'article 6 de la LOMLOE. 

 

Defensa i crítiques dures

Les dues formacions del Govern, Esquerra Republicana i Junts, han aprofitat l'oportunitat per celebrar l'acord, com ja van fer ahir durant les explicacions posteriors a l'anunci de l'acord al Parlament. Des d'ERC, Marta Vilalta ha assegurat que la mesura permet "evitar unes ingerències judicials que volen percentatges sense cap mena de sentit". "Sabíem que calia el màxim consens possible", i per això ha celebrat la transversalitat del pacte, mentre que també s'ha ofert a la CUP. "Ens trobaran sempre al davant aquells que volen utilitzar la llengua com a eina partidista per dividir el país", ha advertit. Per la seva banda, des de Junts, Mònica Sales ha volgut remarcar que amb la llei es preserva el model d'immersió català després d'unes ingerències judicials "que el volen posar en dubte". A més, ha insistit que deixa el català com a única llengua vehicular "sense cap altra interpretació possible". "És fonamental acordar que l'aprenentatge de les llengües només es farà amb criteris pedagògics i no fent cas a la sentència", ha remarcat enfront del 25% imposat pel TSJC.

Marta Vilalta, ERC, i Albert Batet, Junts - Foto: Sergi Alcàzar

 

Per la seva banda, els socialistes a través d'Esther Niubó no han usat l'expressió de llengua vehicular per a referir-se al castellà, com ja van fer ahir, però sí que han considerat que aquesta llengua en surt reforçada perquè se la situa com d'ús curricular. "És un pas important per reconèixer i respectar una llengua que no és estrangera i que és la pròpia de molts catalans". A més, ha destacat que amb l'acord es permet avançar en la cerca del consens i dels acords amplis, "malgrat els horitzons i els projectes diferents" dels quatre grups. Mentrestant, Jéssica Albiach dels comuns també ha esmentat aquest caràcter transversal, i ha volgut insistir que la llengua catalana es manté com a única vehicular a les escoles, mentre que "s'enterren els percentatges i la Lei Wert". En aquest punt, ha volgut subratllar el paper que han tingut els comuns en el Govern espanyol per a derogar aquesta legislació i obrir la porta al blindatge de la immersió. I ha tingut temps per a llançar un avís a la dreta que ha estat aplaudit per una majoria de diputats: "A tots aquells que intenten tombar la immersió, no ho aconseguireu. Primer van ser els nostres avis i àvies, i ara estem nosaltres per a defensar-la".

La principal crítica ha vingut des de la bancada de la CUP. Dolors Sabater ha tornat a insistir que amb el pacte només s'aconsegueix "adaptar la legislació al 25% i convertir en llei la sentència". "Qui està legislant són els membres del TSJC, no els diputats, i qui premerà el botó divendres per aprovar la mesura seran les togues". Així, també ha lamentat que s'estigui legislant sobre el català "retrocedint" en la llei vigent, perquè ha recordat que el PSC remarca que el castellà es converteix a vehicular, i ha reclamat que calia fer front a la sentència del TSJC amb un front polític i una resposta "de país i intel·ligent". Des de la dreta espanyolista, Vox ha carregat contra els partits per no complir la sentència ni el 25% i ha acusat l'acord de ser "un pacte trampós" que no reconeix la vehicularitat del castellà, una llengua que ja parlen 600 milions de persones en 20 països, com ha recordat el portaveu del grup. Ciutadans l'ha titllat de "nou frau" i ha avisat que recorreran la mesura fins on puguin i impulsaran accions penals, mentre que el Partit Popular ha carregat contra Salvador Illa: "S'ha sumat a les jugades mestres del separatisme, i no va dir que faria això".

Què diu la llei sobre el català?

La proposició de llei presentada conjuntament per PSC, ERC, JxCat i ECP sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari fixa que el català és l’idioma normalment emprat com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i el d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. També inclou que el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre. En aquest sentit, fixa que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius” i inclou que la presència de les llengües oficials “ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic”.