El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat aquest dimarts plantejar un "acord de claredat democràtica" a l'Estat per celebrar un referèndum a Catalunya, una idea que s'inspira en la llei de claredat referendària que es va aprovar al Canadà l'any 2000, després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Aquesta llei canadenca estableix les condicions de negociació entre el govern federal del país i alguna de les seves províncies, en cas de voler-se independitzar. Per començar la negociació, segons indica la llei del país, s'ha de fer un referèndum preguntant "amb claredat" als votants si volen la independència de la regió i s'ha d'obtenir un resultat "clarament" majoritari a favor.
Aquesta llei estipula que la Cambra dels Comuns del Canadà, la cambra baixa del Parlament, és qui té la responsabilitat de decidir si la pregunta és suficientment clara i no causa confusió al votant. En cas que consideri que la qüestió és ambigua, pot obligar a modificar-la. Aquest organisme també és l'encarregat d'establir quin és el percentatge necessari perquè tiri endavant la secessió. Un punt que demostra que es necessita tenir una majoria que superi el 50% dels vots i que deixa en mans del Parlament del Canadà, i no de les Assemblees de les províncies, establir quin és aquest percentatge de vot a favor que permet aprovar la independència del territori.
La Cambra dels Comuns, a més, pot anul·lar una decisió, si considera que s'ha violat algun dels principis de l'Acord de Claredat. Si una província mostra un suport majoritari a la secessió, la llei estipula que s'ha de fer una esmena a la constitució del país i acceptar la independència del territori.
La Llei de Claredat Referendària va ser aprovada pel Parlament del Canadà l'any 2000, després que el Quebec organitzés dos referèndums unilaterals que el Tribunal Suprem del Canadà va considerar il·legals. El segon referèndum, celebrat l'any 1995, va tenir un resultat molt ajustat, amb un 50,6% dels vots en contra de la independència i un 49,4% a favor. El Parlament del Canadà va assegurar que la pregunta no era clara i podia causar confusions als votants. Davant d'això, el Parlament del país va decidir crear aquesta llei per garantir una consulta amb una pregunta clara i que comptés amb resultats amb el suport majoritari.
Per la seva part, l'Assemblea del Quebec no va reconèixer aquesta llei i, després que el Parlament del Canadà l'aprovés, en van crear una altra d'alternativa coneguda com la "Llei sobre el respecte de l'exercici dels drets fonamentals i prerrogatives de les persones i l'Estat del Quebec".