És possible que en un futur veiem les seleccions catalanes de rugbi i d’hoquei sobre patins competir de manera oficial i de manera internacional? És possible, sí, però no està, ni de bon tros, confirmat. Aquesta setmana s’ha aprovat al Congrés dels Diputats la nova llei espanyola de l’esport, que pot convertir-se en una finestra d’oportunitat per a les seleccions catalanes, per tal que en un futur puguin competir a l’escena internacional i de forma oficial. No obstant això, l’aprovació de la llei va estar marcada per una picabaralla entre el PNB i Junts per Catalunya.

Tot neix d’un pacte entre el PSOE i el Partit Nacionalista Basc amb la intenció de permetre que les seleccions basques de surf i de pilota basca puguin competir de manera oficial a tot el món. Com? A través d’una esmena que contempla que les federacions esportives autonòmiques podran participar directament en l’àmbit internacional si la federació internacional corresponent contempla la seva participació, en el cas de modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social en aquell territori en particular. O bé també en el cas que la federació autonòmica hagués format part d’una federació internacional abans de la constitució de la federació espanyola corresponent. Tot això, però, si en paral·lel hi ha un acord amb el Consell Superior d’Esports, una institució espanyola.

Així doncs, els bascos ja han pactat amb l’executiu de Pedro Sánchez que es doni llum verda a aquest nou escenari pel que fa a la pilota basca i al surf. El cas és que Junts per Catalunya va presentar a l’últim minut un text alternatiu al que havien acordat PSOE i PNB en el qual demanava que això es fes extensiu a totes les seleccions esportives de cada territori. I és aquí quan van aparèixer les discussions, i el PNB va tancar la porta a la proposta feta per Junts. Per la seva part, Esquerra s'hi va abstenir, argumentant que es tracta d'una llei que no té en compte les seleccions catalanes, tot i treure pit que el text incorpora proposicions fetes pels republicans en matèria d'igualtat.

Pilar Calvo, que és la portaveu de Cultura i Esports de Junts per Catalunya, explica a ElNacional.cat que li sap greu “que la gent s’hagi quedat amb la idea de la picabaralla”. “Estem tots en la mateixa trinxera”, remarca. El cas és que els bascos patien per si el text de Junts podia enfangar d’alguna manera l’acord aconseguit amb els socialistes espanyols; un gest de poca cortesia parlamentària, segons el PNB. “Però la proposta del nostre text tenia tot el sentit del món perquè es tracta d’un acord insuficient”, defensa Calvo en declaracions a aquest diari. Cal remarcar que la formació catalana sí que va donar suport a l’esmena presentada des de la bancada basca. 

Tindrem selecció de rugbi i d’hoquei competint internacionalment?

Aquesta és la gran pregunta, i qualsevol de les escletxes que ho puguin fer possible ha de tenir en compte una qüestió: tot depèn de la llum verda que pugui donar el Consell Superior d’Esports espanyol. La Federació Catalana de Rugbi es va fundar l’any 1922, mentre que l’homòloga espanyola va néixer un any després, el 1923. No només això, sinó que la catalana fou l’any 1934 membre fundadora -juntament amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania- de la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), tot i les protestes de la federació espanyola, que també volia endur-se el mèrit.

Tot i que la federació internacional es creà més tard que l’espanyola, la catalana en va ser fundadora, i a més va néixer abans que l’espanyola. Això, sumat al fet que el rugbi és un esport altament arrelat al territori català -no tant com a l’espanyol- fa que, amb la llei a la mà, sigui un esport amb altes possibilitats que la selecció catalana en qüestió pugui participar en l’àmbit internacional i de manera oficial.

Una cosa similar passa amb l’hoquei sobre patins. La federació catalana es creà el 1930, mentre que l’espanyola va néixer el 1944. Totes dues ho van fer després que nasqués la internacional (1924). En aquest cas, però, els catalans han hagut de passar anys i panys perquè la federació internacional permetés la seva participació en una competició mundial. De totes maneres, no cal ni mencionar el fort arrelament social que hi ha entre Catalunya i aquest esport. Però insistim; sempre que el Consell Superior d’Esports espanyol ho vegi amb bons ulls.

Federacions catalanes reconegudes per federacions internacionals

Catalunya ha pogut competir i ha estat reconeguda de manera internacional en 14 esports diferents, que avui dia segueixen en actiu. La majoria, lamentablement, són esports molt minoritaris. Són els següents: bike trial, bowling, curses de muntanya (FEEC), dards, físic-culturisme, futbol sala, korfball, patinatge, Pitch&Putt, raquetbol, raquetes de neu (FEEC), rugby Lliga, tamborí, touch i twirling.

Un llarg camí i una reivindicació històrica

“Cada esport haurà de fer la seva pròpia reivindicació”, opina Calvo. En un sentit similar es pronuncia el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva. En el seu cas, explica que la seva plataforma s’ha reunit en diverses ocasions amb el Govern i que ha pogut constatar que l’oficialitat de les seleccions catalanes en l’àmbit internacional no és una prioritat per a la Generalitat. “I un reconeixement d’aquest tipus, sense suport polític, és pràcticament impossible d’aconseguir”, explica a ElNacional.cat.

De totes maneres, Esteva diu que l’acord al qual ha arribat el PNB amb el PSOE és “insuficient”. “Sí que és rellevant que l’estat espanyol hagi acceptat això”, diu, però no es mostra gaire optimista en què el panorama podrà canviar gaire. Afegeix, però, que “seria raonable que l’hoquei ho demanés, perquè és la típica definició legal oberta que qualsevol pot aprofitar en el seu propi benefici”. I posa com a exemple el surf: “No l’han inventat els bascos; una altra cosa és que allà tinguin unes condicions òptimes per practicar aquest esport”.

Apunta també que l’últim interessat en deixar que Catalunya competeixi amb les seves pròpies seleccions és Espanya. “De mitjana, les seleccions espanyoles estan formades per un 40% d'esportistes catalans; no cal dir res més”, afegeix. Potser és per això que aquesta reivindicació ha esdevingut històrica a Catalunya. De la mateixa manera es pronuncia el vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Sergi Blàzquez, que li sembla una “trampa” que, al final de tot, sempre hagi d’estar d’acord el Consell Superior d’Esports.