El Congrés dels Diputats comença a tramitar una proposició de llei impulsada per Junts per Catalunya per permetre desallotjaments d’ocupes en 48 hores. Ha fet el primer pas superant la presa en consideració amb 300 vots a favor i 44 en contra. Hi han donat suport el PP, el PSOE, Vox i el PNB, mentre que Sumar, ERC, Bildu i Podemos hi han votat en contra. Ara, la llei comença el seu recorregut parlamentari, on els partits podran registrar esmenes per retocar el text. Els socialistes ja anticipen que no comparteixen el redactat al complet i que voldran modificar-lo. Fonamentalment, la iniciativa, segons resa l’exposició de motius, pretén “dotar els tribunals de millors eines legals perquè puguin tramitar els processos de desocupació i llançament d’immobles ocupats il·legalment d’una manera més eficaç i ràpida”. “La modificació que proposem no té com a objectiu augmentar les penes ni les sancions, sinó assegurar que propietat pugui recuperar urgentment la possessió del seu habitatge que li ha estat manllevat il·lícitament”, ha defensat Marta Madrenas durant el seu discurs. “En cap cas hem d’alimentar el problema com fan alguns, però tampoc amagar-lo com fan d’altres”, ha reivindicat.
“És innegable que algunes polítiques recents han aguditzat el problema, han resultat contraproduents o gens efectives. No ha sigut neutre el biaix del discurs d’alguns actors polítics i activistes mediàtics de l’extrema esquerra que, juntament amb la permissiva resposta legal i judicial, ha contribuït els darrers anys a la proliferació d’ocupacions il·legals”, ha lamentat Marta Madrenas. La diputada de Junts ha defensat que “han de ser els poders públics els que han de procurar l’accés a l’habitatge”, un dret que “no ha de recaure sobre les espatlles de pocs particulars de manera individual”, sinó que “ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat”. “Les administracions no poden abdicar de protegir la vulnerabilitat derivant-la cap a alguns particulars”, ha insistit.
Marta Madrenas també ha posat algunes dades sobre la taula: cada any, Catalunya, que és la comunitat autònoma amb més casos d’ocupacions il·legals, en té més que la suma de les següents tres comunitats (Andalusia, el País Valencià i Madrid), el 4% dels casos afecta domicilis (que inclou les segones residències, que són la immensa majoria) i, 2,5 de cada 1.000 habitatges són ocupats. “No són certs alguns discursos populistes que alarmen la ciutadania suggerint que qualsevol persona que surti de casa fàcilment es pot trobar el seu domicili ocupat”, ha subratllat. Però ha reconegut que “això no significa que el problema no sigui greu i no generi múltiples conseqüències negatives”. “Degraden les comunitats, posen en risc d’incendis i fuites de gas els veïns i posen en perill especialment les persones més vulnerables perpetuant la pobresa”, ha reiterat.
Els tres punts principals de la llei
La llei que ara comença a tramitar-se al Congrés incorpora tres punts primordials. En primer lloc, estableix que la recuperació de l’immoble ocupat serà en un termini màxim de 48 hores i “impedint dilacions en la recuperació per l’al·legació de vulnerabilitat per part dels ocupants il·legals”. En segon lloc, vol permetre l’enjudiciament del delicte d’usurpació pels tràmits del “judici immediat”. En tercer lloc, estipula que els delictes d’usurpació i violació de domicili són “flagrants” pel seu “caràcter de permanents” des que es produeix l’ocupació i fins que es desocupa efectivament l’immoble. Així doncs, per exemple, es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal per permetre que la policia “procedeixi a l’immediat desallotjament del bé immoble” en casos de delictes flagrants. I un altre article: “L’ocupant tindrà un termini de 48 hores per acreditar la seva possessió legítima. Si no l’aporten, es procedirà al desallotjament immediat del bé immoble”. I, simultàniament, “es donarà coneixement als serveis socials competents perquè puguin procedir al seu reallotjament abans que finalitzi el termini màxim i improrrogable de 48 hores”.
ERC denuncia una “maniobra de distracció” amb “pur màrqueting electoral”
Esquerra Republicana ha votat en contra de la proposta de Junts. La diputada Etna Estrems ha reprovat que la presentació de la iniciativa és una “maniobra de distracció del que realment està demanant la ciutadania, que és que se solucioni el problema de l’habitatge” i ha rebutjat “perdre’s en debats que es presenten com a solucions màgiques i que, en realitat, són pur màrqueting electoral”. “No acceptem que sigui el mateix legislar una violació de domicili que una ocupació d’un habitatge buit d’un banc, d’una multinacional o d’un fons d’inversió”, ha subratllat. Així mateix, ha apel·lat a posar fi a la crisi de l’habitatge, per exemple, a través de la regulació dels lloguers de temporada i, enviant un dard a Junts, ha reclamat que “els més poderosos deixin d’especular amb l’habitatge i deixin de canviar-se cromos a polítics absurds embolicats en estelades”.
Sobre el text de la iniciativa, ha reconegut que és “real” que “hi ha bandes organitzades que actuen com una màfia i que trafiquen amb cases buides i amb la desesperació de molts” i que la justícia és “lenta” i que “moltes vegades la policia no arriba a temps”. Ara bé, ha puntualitzat que la llei “contempla que si entren a casa teva, puguin treure aquesta gent en 48 hores”. “El problema és que el sistema no funciona, perquè la justícia està col·lapsada. Falten trenta jutjats a Catalunya i aquí el Partit Socialista té molt a dir perquè això és un tema de voluntat política”, ha conclòs.
El PSOE i el PP coincideixen en el vot, però no comparteixen el diagnòstic
Durant el debat, s’han constatat les diferències discursives entre el PP i el PSOE, encara que ambdós partits han acabat apostant per donar suport a la iniciativa de Junts. “No suposa per si mateix una solució al problema de l’habitatge”, ha afirmat el diputat socialista Guillermo Hita, que ha subratllat que el problema “se soluciona amb passos i actuacions fermes i contundents com les que està realitzant el govern espanyol”. Lluny d’aquesta afirmació, la popular Cristina Agüera ha lamentat que, a parer seu, els ocupen “actuen amb total impunitat” perquè “tenen clar que la llei i la majoria dels partits polítics de l’esquerra protegeixen més l’ocupa que el ciutadà que compleix la llei”. “En el cas de les persones vulnerables, les administracions no poden desentendre’s i ha d’assumir les seves responsabilitats i no traslladar-les al propietari”, ha afegit.
Guillermo Hita també ha disparat contra la dreta i la ultradreta: “La ciutadania està una mica farta que no facin més que posar por amb aquest tema, quan les dades no corroboren per a res aquesta situació.” I, encara que ha esgrimit que l’ordenament jurídic té prou “mecanismes per enfrontar” l’ocupació, ha reconegut que el marc legal és “susceptible de millora tenint en compte la preocupació social que es denota a determinades zones”. Amb una línia vermella: “Sempre sense detriment de la protecció dels col·lectius especialment vulnerables. Protegim el dret dels propietaris d’immobles, però protegim també el dret d’accés a l’habitatge”, ha conclòs. Finalment, el PP també ha retret a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que hagi “congelat” la seva llei contra l’ocupació que es va impulsar al Senat i que fa un any que està bloquejada a la Cambra Baixa: “Saben que perdrien la votació i que, amb la nostra llei, l’ocupació il·legal acabaria en vuit mesos i això, desgraciadament, a alguns no els interessa”.