El Parlament debatrà i votarà aquest dimecres la llei per regular els preus dels lloguers a Catalunya. I la incertesa sobre si s'aprovarà i s'aplicarà ha passat a ser màxima a causa de dos factors: les esmenes presentades per JxCat (tot i ser un dels grups que va elaborar inicialment el projecte de llei) i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que veu inconstitucional bona part de la proposta.

El passat mes de juliol, la proposició de llei va ser registrada a la cambra catalana per quatre grups que compten amb una majoria còmode: JxCat, ERC, els comuns i la CUP. Uns deu dies després, però, el grup parlamentari que lidera Albert Batet va presentar unes esmenes que van deixar en suspens l'aprovació de la llei, a causa del rebuig de la resta de grups que la van presentar. 

L'esmena de JxCat que més modifica el text és la que demana que la limitació del preu no sigui aplicable per als propietaris que tinguin uns "ingressos inferiors a 5,5 vegades l’IRSC", és a dir, a 3.130 euros al mes o 43.822 euros l'any.

Habitatge lloguers Barcelona Edificis - Sergi Alcàzar

Imatge d'un edifici d'habitatges a Barcelona | Sergi Alcàzar

En la mateixa esmena, el grup de JxCat també ha demanat que "si la renda consignada en el darrer contracte d’arrendament és inferior al preu de referència, podrà actualitzar-se la mateixa fins l’esmentat preu de referència". Precisament, a la proposta de llei s'especifica que el preu no pot augmentar respecte el darrer contracte encara que sigui inferior al de l'índex de la Generalitat.

Un altre dels canvis proposats per la formació de Carles Puigdemont és que les àrees d'habitatge tenses siguin designades pels ajuntaments, en lloc de per la Generalitat, tal com està exposat a la proposta de llei.

Els postconvergents també proposen que el preu del lloguer pugui pujar en cas que s'hagin fet reformes a l'habitatge. Concretament, apunten un 5% d'increment per "la renovació de totes les instal·lacions", un 5% per "la substitució de la totalitat dels tancaments exterior", un 5% per "la renovació total de cuines i banys" i un 5% per la "resta d’actuacions en l’habitatge diferents de l’anterior".

Crítiques a les esmenes

El Sindicat de Llogaters s'ha mostrat molt crític amb JxCat, ja que considera que les modificacions de la formació deixen la llei "en paper mullat". Una llei, a més, que el sindicat considera "de mínims".

Per altra banda, el soci de Govern de JxCat, ERC, també s'ha mostrat crítica amb les modificacions, i ha anunciat que presentarà als ajuntaments una moció per defensar la Llei de regulació dels lloguers. Els republicans també han demanat públicament a JxCat que retiri les seves esmenes.

El Consell de Garanties Estatutàries: l'altre front

Per l'altra banda, el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha considerat inconstitucionals alguns apartats de la proposició de llei a instàncies dels grups del PP i Cs. 

Concretament, el Consell ha apuntat que l'article 1, els del 6 al 13, les disposicions addicionals primera i quarta i les transitòries primera i segona no troben empara en l'article 129 de l'Estatut i contradiuen la competència de l'Estat sobre les bases de les obligacions contractuals.

De fet, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), ha volgut centrar el debat en aquest fet, i fins i tot s'ha atrevit a apuntar que el govern espanyol la portarà al TC.

Tot i que la majoria de la pressió ha recaigut sobre JxCat, part de la culpa que la llei estigui en suspens la té el PSC, socis de govern amb els comuns a l'Estat. I és que el partit de Miquel Iceta no només no ha volgut debatre i modificar la llei, sinó que ha presentat una esmena a la totalitat.