La llei de memòria democràtica espanyola 2022: trampes i ambigüitat

La llei de memòria democràtica de l’Estat espanyol va entrar en vigor el 20 d’octubre passat, sense que el PSOE recollís cap de les esmenes d’ERC. Una anàlisi de la llei 20/2022, que substitueix la llei de 2007 amb el repte -segons s’assegura- d’emparar millor la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, també crea recels entre experts i entitats catalanes. “És una llei plena de trampes”, afirma el jurista i historiador Pep Cruanyes, que és coordinador de la Comissió de la Dignitat, entitat memorialista creada fa vint anys per reclamar el retorn dels coneguts com a papers de Salamanca i que no ha deixat d’exigir el retorn del patrimoni espoliat als catalans. El president de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), Pep Morella, qualifica la llei  20/2022 “d 'ambigua”. Cruanyes i Morella també reclamen que no es demori més l’aprovació de la llei de memòria democràtica catalana, l’avantprojecte de la qual està en fase d’incorporar o no les al·legacions presentades en l’exposició pública i que la seva aprovació pel Govern es pot veure endarrerida, ara pel trencament de l’acord entre ERC i Junts. Una novetat de la llei espanyola i de l’esborrany de la catalana és que contenen un règim sancionador per evitar l’enaltiment del règim franquista i l’exhibició de simbologia del dictador espanyol.

Pep Morella i altres representants de la Federació d’Ateneus de Catalunya van visitar el secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, el 6 d’octubre passat, justament l’endemà que el Senat donés llum verd a la nova llei.  “Després de 45 anys de governs democràtics, la llei no ens convenç per la seva ambigüitat i falta de concreció en els terminis, però vam trobar predisposició del secretari d’Estat, el qual ens va assegurar que amb la llei està obligat a tancar aquesta ferida”, declara Morella i afegeix, que la federació farà un “seguiment” dels compromisos acordats pel retorn dels béns espoliats pel franquisme, i si no es compleix ho denunciaran.

Les víctimes del franquisme

Pel jurista Pep Cruanyes la llei de memòria democràtica de 2022 no compleix els mandats internacionals perquè “no aborda que els crims del franquisme siguin jutjats”, quan des de Nacions Unides i tractats internacionals han indicat que els crims contra la humanitat no prescriuen, com van ser els ordenats pel règim de Franco, i assegura que no poden ser esborrats o tapats per la Llei d’Amnistia de 1977. Certament, la llei fixa que s’investigarà els crims, i es crearà la figura d’un “Fiscal de Sala per a la investigació dels fets que constitueixin violacions de Dret Internacional i drets humans, incloent-hi, el cop d’estat, la guerra i la dictadura”. No obstant això, es deixa clar que l’Estat espanyol no serà responsable, i es vincula la resposta a través de la norma de jurisdicció voluntària, que significa donar informació a l’afectat i prou.

Una altra “trampa” a parer de l’advocat és que “tampoc hi ha una afirmació clara que es retornarà el patrimoni expoliat, sinó que detallen que ara es faran auditories i estudis”. En aquest sentit, Cruanyes és molt crític, ja que la llei recull la indemnització a partits i sindicats, però, “s’oblida totalment dels ciutadans”, a qui, per exemple, se’ls va requisar diners republicans que es van declarar il·legals, i que “el Banc d’España va documentar i és ben fàcil de provar”, segons Cruanyes.  També recorda el cas d’un veí de Lleida, a qui l’any 1939 se’l va castigar amb una multa de 100.000 pessetes (uns 3 milions d’euros actuals) i els seus hereus no seran rescabalats.

La llengua catalana, perseguida

Una fita assolida, segons Cruanyes, és que la llei sí que recull una de les esmenes reclamades i és que qualifica a la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i entitats catalanes com a “víctimes” de la guerra i del franquisme. També es reconeix la persecució de les llengües catalana, basca i gallega.  En concret, la llei afirma: “Es reconeix la política de persecució i repressió contra les llengües i cultures catalana, gallega, basca, aragonesa, occitana i asturiana perpetrades pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de la dictadura.”  Amb aquest reconeixement l’advocat espera que es compleixi el respecte a la llengua pròpia de cada territori. No obstant això, en el cas català, continua el conflicte ben viu als tribunals, ara amb la sentència del 25% de castellà i la nova normativa catalana, recorreguda al Tribunal Constitucional. 

Pel que fa a les anul·lacions de judicis i processos franquistes, Cruanyes afirma que “l’Estat arriba tard. Primer ho va fer Catalunya el 2017 i ja s’han anul·lat uns 60.000 processos, com els de Txiqui, Puig Antich i el president Companys. ” En aquest sentit, ERC i el govern espanyol van mostrar el seu estira-i-arronsa, dimarts passat. La senadora d'ERC Sara Bailac va retreure al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que l'entrada en vigor de la Llei de la Memòria Democràtica la setmana passada no s'hagi traduït en un reconeixement per escrit de la nul·litat de la sentència a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. "Portem 82 anys esperant que es faci justícia i que s'anul·li la sentència que va condemnar a mort Lluís Companys, i esperem que ho facin", va afirmar Bailac durant la sessió de control al Senat. Bolaños va retreure a Bailac que plantegi aquesta pregunta una setmana després de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria: "El que fa és precisament reparar les víctimes que havien estat afusellades i perseguides pel franquisme i la dictadura."

Via Laietana, espai de memòria

La llei estatal recull la delimitació d’espais de memòria, i Pep Cruanyes afirma que “un dels llocs més emblemàtics de la repressió i violència del franquisme” és la Prefectura de la Policia espanyola de la Via Laietana, que entitats com la Comissió de la Dignitat i la sectorial de l’ANC reclamen que es converteixi en un centre d’interpretació i memòria de la repressió, i així ho reivindiquen en convocatòries davant l’edifici cada primer i tercer dimarts de cada mes, amb la intervenció de víctimes de les tortures i vexacions viscudes. El Govern i l’Ajuntament de Barcelona comparteixen que cal recuperar aquest edifici, al número 43 de la Via Laietana, per a la memòria democràtica però, inicialment, amb projectes diferents.

El retorn dels 11 ateneus espoliats 

Pel que fa al retorn de patrimoni, la Federació d’Ateneus de Catalunya té documentats 11 ateneus espoliats i espera que el govern espanyol amb la nova llei no trigui a donar-hi resposta. La llei fixa un termini d’un any per fer una auditoria sobre els béns a retornar. El president de la FAC afirma que “un any és just” perquè el govern espanyol reclama una documentació “molt clara” de les propietats i en la majoria de casos va ser eliminada. Pep Morella espera que la secretaria d’Estat de Memòria Democràtica compleixi els seus compromisos de fer convenis amb universitats per documentar el patrimoni dels ateneus que encara continua en mans de l’Estat espanyol. Morella explica el cas de l’ateneu republicà de Cervera, que està actiu, però la seva propietat està en mans del Ministeri de Treball, fet que per exemple li impedeix fer reformes. La recopilació de documentació és molt difícil perquè per exemple hi ha  el cas d' ateneus que estaven dins d’una cooperativa agrícola, ara desapareguda.

“Els ateneus no són entitats memorialistes, sinó víctimes de la guerra i el franquisme”, insisteix Pep Morella i reivindica el paper clau que van jugar aquestes entitats, impulsades pel moviment obrer i associatiu català durant el segle XIX. Manifesta que són “espais de socialització i lliure pensament” ben necessaris en la societat actual, que està “molt individualitzada”. Morella afirma que els ateneus  van ser “les primeres escoles de democràcia, republicanes, on les persones debatien i es formaven, mantenien la cultura popular i les tradicions, així com l’ús de la llengua catalana”. Per Morella, el dictador Franco va apoderar-se dels ateneus “com a botí de guerra i a punta de pistola”, i va aprofitar tots aquests equipaments que hi havia repartits pel país per a retallar llibertats i imposar-se. Una mostra evident és la fotografia principal que il·lustra aquesta notícia de la llei 20/2022, on es veu la instrucció militar dels nens del Centro Nacional, nom donat a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, un cop extingit i requisat.

La FAC va promocionar un estudi per demostrar aquest càstig al teixit associatiu català amb l’entrega dels seus béns als afectes al Movimento. L’estudi, realitzat per la doctora en Història Neus Moran, detalla “un saqueig metòdic i ben planificat”, per ara concretat en 298 immobles que pertanyien a 232 entitats diferents. Per exemple, s’han documentat els casos de: l’Orfeó Badaloní; la Casa del Poble de Blanes; l’Ateneu Centre Democràtic i Progressista, de Caldes de Montbui; el Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana, de Cervera; la Unió del Casal Gelidenc, de Gelida; el Centre Obrer, de La Sénia; Centre Agrícola i Social, El Pla del Penedès; l' Ateneu Santfeliuenc, de Sant Feliu de Llobregat; l' Ateneu Agrícola, de Sant Sadurní d’Anoia, i la Societat Coral La Unió Santcugatenca, Sant Cugat del Vallès. Pel que fa a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, la FAC informa que ja ha recuperat els béns espoliats, i la Societat Coral Obrera La Glòria de Sentmenatenca li queda pendent de recuperar un local.

Així doncs, els objectius de Veritat, Justícia, Reparació i No repetició anunciats en la llei 20/2022, de memòria democràtica, s’hauran de demostrar i comprovar.

A la foto principal,  instrucció militar de nens del Centro Nacional, nom donat a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, un cop extingit i requisat, al fos les escoles de l'Ateneu.  / Foto: Arxiu Ateneu Igualadín