La llei de memòria democràtica ha rebut el sí definitiu del Senat, sense que el PSOE hagi acceptat cap de les esmenes d'ERC. Es tracta d'una norma amb la qual es vol reforçar el compromís de l'Estat en la recerca de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, alhora que obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983. Va ser pactada amb EH Bildu, Más País, PDeCAT i PNB al principi, mentre que ara ha comptat amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. La cambra alta ha rebutjat els vetos del Partit Popular, Vox, Ciutadans i UPN, de la mateixa manera que ha descartat les 521 esmenes al text que venia de la cambra baixa.

Com que el text no ha incorporat cap modificació respecte de l'aprovat al juliol pel Congrés dels Diputats (sense el suport dels partits independentistes), la llei no haurà de tornar a la cambra baixa i la seva aprovació aquest dimecres en el Senat és definitiva. Entrarà en vigor en els pròxims dies, quan es publiqui en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Però és veritat que el debat s'ha allargat durant més de cinc hores, amb retrets creuats entre l'esquerra i la dreta. La norma també ha comptat amb crítiques de socis del govern espanyol com ERC, EH Bildu i Compromís: coincideixen en el fet que el text és insuficient.

Abstenció d'ERC i vot a favor d'EH Bildu

Els republicans s'hi han abstingut, però el senador Josep Maria Reniu ha assegurat que "és una llei que es queda curta en el just, necessari i indispensable procés de garantir l'accés a la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes de la dictadura franquista". En canvi, EH Bildu hi ha votat a favor perquè és "una passa en la direcció correcta", tot i que no estan d'acord amb "alguns dels seus continguts". "Aquella mal anomenada Transició ni va ser modèlica, ni va posar fi a l'herència franquista, ni va terminar amb la vulneració de drets humans i polítics. D'aquella pols, venen aquests fangs", ha explicat el senador Gorka Elejabarrieta.

La llei de memòria democràtica derogarà la de memòria històrica del 2007. Va ser aprovada pel Consell de Ministres fa gairebé un any i presa en consideració pel Congrés dels Diputats l'octubre del 2021. Al principi no tenia prou suports, ja que va comptar amb el rebuig d'ERC. Però al juny es van apropar postures entre el PSOE, Unidas Podemos i formacions minoritàries com EH Bildu, PNB, el PDeCAT, Más País i Coalición Canaria. La majoria dels acords es van assolir amb EH Bildu, entre els quals destaca l'ampliació fins al 1983 el reconeixement de víctimes de violacions de drets humans i la possible reparació econòmica que això comporti.

Històrics del PSOE, contra la llei

L'opció de crear una comissió que estudiï vulneracions de drets humans entre el 1978 i finals del 1983 (inicis del govern de Felipe González) és un dels punts més polèmics per als socialistes. El mateix González va dir que no li sonava bé el text, però José Luis Rodríguez Zapatero va respondre a les crítiques de l'expresident espanyol: "Se l'hauria de llegir". Altres històrics del PSOE, com l'expresident del Senat Juan José Laborda, van signar un manifest contra la llei perquè consideren que "tergiversa" el "gran pacte constitucional" del 1978.

El debat l'han seguit des de la tribuna de convidats representants d'associacions memorialistes, així com alguns representants del govern espanyol: el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, i el secretari general d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López. El president Pedro Sánchez ha celebrat l'aprovació definitiva de la norma, que servirà per "consolidar la democràcia" i fer "una passa més per la justícia, la reparació i la dignitat per totes les víctimes". En canvi, fora del Senat s'han concentrat una desena d'activistes memorialistes per denunciar que la llei no posa fi a "la impunitat del franquisme".