Primer pas al Parlament per tirar endavant la llei de memòria democràtica. El projecte de llei ha superat les esmenes a la totalitat de Vox i Partit Popular català i continua el seu tràmit a la cambra catalana. El projecte, impulsat per les exconselleres de Justícia Lourdes Ciutó, Ester Capella i Gemma Ubasart, estableix un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista a l'espai públic i les distincions a les persones que van donar suport al franquisme. En la legislatura anterior, ja es va tramitar una iniciativa igual impulsada pel govern de Pere Aragonès, però va decaure per l'avançament de les eleccions. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha dit des del faristol del Parlament que la llei respon a un "compromís ètic i democràtic amb totes les persones que van patir la repressió i amb la memòria dels que ja no estan entre nosaltres".
Què implica la nova llei?
El projecte de llei unifica, actualitza i completa en un únic cos legal la legislació catalana vigent en aquesta matèria, sobre la base dels principis de veritat, reparació, justícia i garantia de no repetició. Entre altres aspectes, defineix les figures de l'espai i el paisatge de memòria democràtica; sanciona els danys en fosses i l'enaltiment del franquisme; preveu que la Generalitat pugui exercir l'acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, contra la vida i contra la integritat física o moral comesos durant la Guerra Civil o la dictadura; inclou la perspectiva de gènere, i introdueix l'estudi de la memòria democràtica en els currículums educatius des de l'educació primària. Així mateix, el text inclou l'impuls d'actes de commemoració cada 14 d'abril, dia de la proclamació de la República l'any 1931, i cada 7 de novembre, data de la constitució de l'Assemblea de Catalunya, el 1971.
Per altra banda, també es persegueix l'enaltiment del franquisme. El text que aprovarà el Govern ho recull de la següent manera: "l’exaltació individual o col·lectiva del cop d’estat de 1936; del suport a aquest durant la Guerra Civil; de la dictadura franquista; dels seus dirigents; de les persones, tant físiques com jurídiques, o organitzacions que van col·laborar amb la dictadura franquista o que van participar de manera activa en el sistema repressiu, o del suport de la dictadura franquista a les potències de l’eix durant la Segona Guerra Mundial". Per a tots dos casos es contempla un règim sancionador. Les infraccions molt greus podran ser perseguides administrativament amb multes d’entre 10.000 i 150.000 euros, i les greus, amb sancions d'entre 2.000 i 10.000 euros.
Ara continuarà la tramitació del projecte de llei en ponència i comissió pel procediment d'urgència abans que torni al ple perquè en faci la votació final.