La nova llei de memòria democràtica del govern espanyol, catorze anys després de la primera, ha superat el primer tràmit al Congrés dels Diputats. És cert, ha aconseguit aprovar el debat de les esmenes a la totalitat. Però també ho és que, ara per ara, no disposa de la majoria parlamentària que desitjarien des de La Moncloa. Per una banda, no compta amb el suport d'una dreta i extrema dreta disposats a dinamitar-ho tot. Però tampoc de formacions històriques d'esquerres com ERC, que ha denunciat totes les mancances i dèficits del projecte del ministre Félix Bolaños.

Avui el Congrés ha debatut les tres esmenes que s'havien presentat. Dues eren de devolució, les presentades pel PP i Vox, que només han rebut els seus vots a favor. Però la tercera era la d'ERC, que era de text alternatiu. Els republicans presentaven una nova norma molt més ambiciosa a parer seu. També ha sortit rebutjada, amb el vot favorable de les formacions independentistes. El tràmit seguirà, però seran 31 vots decisius en el futur.

En defensa de la iniciativa, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha defensat que és un text "molt equilibrat", "sensat" i "raonable". El dirigent socialista s'ha dedicat a rebatre el relat de la dreta i l'extrema dreta, assegurant que la norma no busca "un relat ideològic", ni "una imposició per llei d'una històrica única". Al contrari, Bolaños ha defensat que el que fa és "crear mecanismes perquè la veritat completa que es va ometre durant quaranta anys es conegui". I ha conclòs: "Es tracta de passar pàgina, però havent-la llegit abans".

Però molts dels potencials aliats del govern espanyol hi han vist justament mancances i dèficits. És el cas del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha defensat l'esmena de substitució. El dirigent republicà ha assegurat que és una esmena "en legítima defensa" i s'ha dirigit a les "senyories antifeixistes de la cambra". Els ha preguntat si votarien una llei que no declara "il·legal" el règim franquista, que no repara les víctimes o que no permet denunciar davant la justícia pels crims del franquisme, entre moltes altres qüestions. "La pregunta no és per què nosaltres som tan durs, sinó per què vostès són tan covards", ha conclòs Rufián. 

La resta de formacions independentistes s'han adherit a l'esmena d'ERC. Josep Pagès, de Junts, també l'ha considerat insuficient perquè "no declara la il·legalitat del règim franquista ni qüestiona la Transició". El cupaire Albert Botran ha assegurat que té coses bones, però també moltes mancances. "Per a aquests equilibris amb nosaltres no comptin", ha dit al ministre de la Presidència. Per part de PDeCAT, el diputat Genís Boadella ha valorat l'aportació d'ERC i ha assenyalat que s'haurà de treballar i esmenar el text del govern espanyol. 

Les demandes d'ERC

Fa setmanes que ERC intenta negociar la llei amb el govern espanyol, sense que es coneguin avenços ara per ara. La llista de dèficits que hi detecten, i per tant de demandes que fan, és àmplia. Per una banda, els republicans denuncien que no s'anul·la les sentències franquistes, sinó que simplement se les considera "il·legítimes", i es tanca explícitament la porta a possibles reclamacions patrimonials o indemnitzacions de les víctimes. "No n'hi ha prou atorgant un diploma als represaliats", assenyalen. Per altra banda, també assenyalen com el reconeixement de les víctimes acaba l'any 78, quan la repressió es va allargar almenys fins a finals del 82, i no posa fi a la impunitat de la llei d'amnistia. "Això ha fet que els denunciants hagin hagut de recórrer a sistemes judicials d'altres països, com la querella argentina", indiquen. Finalment, no posa el focus en altres aspectes com el "genocidi lingüístic i cultural" del franquisme, no reconeix les víctimes de deportació a camps d'extermini, no reconeix la responsabilitat de l'Església i no aclareix el repartiment competencial.

Dreta i extrema dreta, en contra

Les esmenes del PP i Vox directament buscaven que el projecte de llei decaigués. És a dir, en sentit contrari a la d'ERC. La diputada popular Macarena Motesinos ha acusat Bolaños de voler "reescriure la memòria i posar-la al servei de Pedro Sánchez" i de "voler dividir els espanyols entre bons i dolents, reobrint ferides i perpetuant l'esperit d'una guerra que va concloure fa 82 anys". Per la seva part, el diputat ultra Francisco José Contreras ha denunciat que aquest projecte "suprimeix" la llibertat d'associació, la llibertat religiosa, la llibertat de reunió, la llibertat de càtedra o la llibertat d'expressió. I ha criticat també que "converteix l'apologia del franquisme en pràcticament delicte de pensament".