El només sí és sí continua avançant al Congrés dels Diputats sense que ningú pugui aturar-lo. Tampoc la campanya de la dreta i l'extrema dreta espanyoles, que han intentat obstaculitzar el projecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual, de la ministra Irene Montero, amb esmenes a la totalitat. S'han debatut aquest dijous a la cambra baixa, i no han prosperat. La norma, que segueix el seu tràmit parlamentari, estableix que només hi ha consentiment sexual "quan s'hagi manifestat lliurement", com estableix el Conveni d'Estambul. I també acaba amb la distinció que estableix el Codi Penal entre abús sexual i agressió sexual. Un canvi radical de paradigma després de casos com els de La Manada, que van generar gran protesta social. Ha costat, però la norma ja comença a veure la llum al final del túnel.

Així, el PP i Vox s'han quedat sols amb les seves esmenes a la totalitat, que han estat rebutjades per la majoria de grups de la cambra. 

En la seva defensa de la iniciativa, Irene Montero ha defensat que "aquesta llei és només el començament" d'una política que "doti les dones de plens drets". La ministra d'Igualtat ha lamentat que, ara per ara, "la nostra legislació, davant d'una agressió sexual, qüestiona la víctima i no l'agressor". Per això la dirigent morada ha assegurat que aquesta nova norma representarà "un canvi cultural dels drets de les víctimes" i ha sostingut que "les dones d'aquest país, votin qui votin, es mereixen aquest acord".

Com era d'esperar, la dreta i l'extrema dreta hi han anat amb tot. Per part del PP, la diputada Marta González ha considerat el projecte de llei un "despropòsit" perquè suposadament ataca la presumpció d'innocència, fent que els tribunals tinguin "problemes al voltant de l'existència o no de proves". Per la seva part, Carla Toscano, de Vox, ha arribat a dir que la norma només persegueix "criminalitzar els homes", perquè, per una sola mirada, qualsevol dona suposadament podria denunciar.

Les crítiques del CGPJ

L’informe del Consell General del Poder Judicial, que es va aprovar el passat febrer, va ser molt crític. Pel que fa al consentiment sexual, l’òrgan de govern dels jutges desmuntava el concepte, assegurant que la definició que se’n fa “determina un aparent desplaçament de la càrrega de prova”. D’aquesta manera, segons l’informe, és la defensa la que ha de provar la voluntat expressa de participar en l’acte. "D'aquesta manera, s'estarien alterant de forma substancial les normes sobre la càrrega de la prova en el procés penal amb risc d'afectació del principi de presumpció d'innocència”, assegurava el document.

Per altra banda, la llei d’Irene Montero també acaba amb la distinció d’abús sexual i agressió sexual, i tot passa a ser agressió sexual. El CGPJ també feia una esmena a la totalitat. En primer lloc, argumentava que “pot tenir un efecte de desprotecció de les víctimes, perquè per a l’autor del delicte no tindrà majors conseqüències un mitjà més lesiu que un altre d’una intensitat menor”. En segon lloc, afegia, “s’incorre en el risc de castigar amb gran severitat conductes que presenten un menor grau de lesivitat”.

El projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres el passat mes de juliol no altera cap de les dues coses, que són els seus eixos centrals.