És possible un acord entre el PSOE i Unidas Podemos per a una reforma pactada de la llei del ‘només sí és sí’? Ambdues parts sostenen que sí, que volen arribar a un acord i que encara hi ha marge de temps per presentar esmenes a la proposició de llei que van registrar unilateralment els socialistes. Ara bé, aquest escenari es presenta ara mateix llunyà. Per què? Té a veure amb un aspecte tècnic, es tracta d’un detall que porta PSOE i Podemos al xoc i que, alhora, és l’escletxa perquè ambdues parts arribin a una entesa.
Es tracta, tot plegat, d’on es col·loca la violència i la intimidació en la nova versió del text. Com que l’obsessió de Podemos i del Ministeri d’Igualtat és que el consentiment es mantingui ben intacte en el cor de la llei, demanen que la violència i la intimidació es col·loquin en la reforma com a agreujants d’una agressió sexual. El PSOE no ho veu de la mateixa manera; i és per això que en la proposició que ha registrat al Congrés ho ha plantejat com un subtipus dins del Codi Penal. És a dir, que sigui en ell mateix una forma d’agredir sexualment.
Fonts del Ministeri de Justícia ja reiteraven la mateixa idea aquest dilluns: la proposta d’Igualtat de situar la violència i la intimidació com a agreujants dispara les penes. L’argument és el següent: si un home magreja una dona al metro i, a més, l'agredeix físicament, li podrien arribar a caure fins a vuit anys de presó, cosa que sembla desproporcionat. La ministra Pilar Llop intentava convèncer els oients de la cadena SER aquest dimarts utilitzant el mateix argumentari: “Introduir-ho com un agreujant suposaria una exageració punitiva, una desproporció”.
Jaume Asens no ho veu de la mateixa manera. El president d’Unidas Podemos al Congrés dels Diputats assenyala que la ministra Llop diu mitges veritats. “Això seria així si l’agreujant es col·loqués en el redactat que ells presenten”, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa a la cambra baixa. Preguntat per aquesta especificitat del conflicte entre els dos socis de govern, l’advocat amb amplis coneixements jurídics ha assenyalat que les penes es disparen si es col·loca la violència i la intimidació en dos llocs a la vegada; en el subtipus i en l’agreujant. “Però nosaltres només ho volem col·locar en l’agreujant”, ha expressat.
De fet, fonts coneixedores de les negociacions entre PSOE i Podemos assenyalen que aquest punt, per molt que sigui el que fa xocar ambdues parts, és el que genera més esperances per tal d’arribar a un acord. Des de l’esfera de Podemos s’assegura que hi ha converses paral·leles amb els socis parlamentaris del govern espanyol, i que veuen amb bons ulls introduir la violència i la intimidació com a agreujant i no tant com a subtipus. “Esperem que això acabi pressionant el PSOE i acabi situant-lo en una posició de més consens”, apunten les mateixes fonts.
De la mateixa manera, fonts d’Esquerra Republicana admeten que tot aquest tema és “molt tècnic” i que entrar al fons de la qüestió pot complicar el debat. De fet, el líder de la formació al Congrés, Gabriel Rufián, no ha acabat de deixar del tot clara la posició dels republicans en aquesta qüestió: ha demanat mantenir el consentiment al centre, i alhora ha insistit que es tracta d’un text millorable.