La Llei de Paritat ja és una realitat. La norma, que ha de contribuir a trencar el sostre de vidre i millorar la representativitat i la presència de les dones en tots els àmbits, es va aprovar definitivament al Congrés dels Diputats el 23 de juliol i, després de publicar-se al Butlletí Oficial de l’Estat el 2 d’agost, ha entrat avui en vigor. La nova llei supera la formulació genèrica que contenia la Llei d’Igualtat del 2007, que es limitava a apostar per “mesures específiques a favor de les dones per corregir situacions patents de desigualtat”, i introdueix un mínim del 40% de dones en moltes institucions, òrgans i àmbits. Modifica divuit lleis, afecta una multitud de sectors i tindrà una aplicació desigual en el temps. Qui s’hi veurà afectat? A quin nivell? Quina és la situació actual que es pretén millorar? Donem un cop d’ull a tots els interrogants sobre la Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes.
Les llistes electorals hauran de ser cremallera
Un dels principals titulars de la nova llei afecta les eleccions municipals, autonòmiques, generales i europees: a partir d’ara, les llistes electorals hauran d’estar formades per “persones d’un sexe i un altre ordenades de manera alternativa”. Per tant, caldrà alternar homes i dones successivament en tots els llocs de la candidatura. Hi ha tres excepcions. En primer lloc, queden exempts els municipis amb menys de 3.000 habitants. En segon lloc, en els municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, el 40% de presència de dones s’aplicarà només al conjunt de la llista. En tercer lloc, les comunitats autònomes podran aplicar les seves pròpies lleis “sempre que el seu objectiu sigui afavorir la representació paritària”.
I què passava fins ara? Des de l’aprovació de la Llei d’Igualtat del 2007, les llistes electorals havien de complir dues condicions en termes de paritat: estar integrades, com a mínim, pel 40% de les dones en conjunt i mantenir aquesta proporció del 40% en cada tram de cinc llocs.
D’altra banda, en relació amb els partits polítics, la nova norma també introdueix l’obligació que les formacions tinguin un pla d’igualtat intern que inclogui “mesures per prevenir i detectar la violència masclista” i un protocol d’actuació davant la violència masclista que “exerceixin, dins o fora de l’organització, afiliats o persones que tinguin un càrrec de representació o hagin estat designades per a una funció específica”.
El 40% de dones en “òrgans constitucionals” i de “rellevància constitucional”
Un altre dels grans canvis: la llei fixa, com a mínim, una presència del 40% de dones en els principals “òrgans constitucionals” i de “rellevància constitucional” de l’Estat. En concret, són sis institucions, la majoria de les quals ja compleixen amb una representació paritària (en els casos que no sigui així, s’haurà d’aplicar en la pròxima renovació):
- Tribunal Constitucional. Està integrat actualment per set jutges i cinc jutgesses: les dones representen el 41,6% del ple.
- Consell d’Estat. La llei fixa que han de ser paritaris tant els Consellers Permanents com els Consellers Electius. En el primer cas, avui en dia hi ha sis homes i tres dones (el 33%, per sota del mínim legal requerit a partir d’avui). En el segon cas, hi ha sis homes i quatre dones (just el 40%).
- Consell Fiscal. La norma al·ludeix només als nou membres elegits per un període de quatre anys: ara mateix són cinc homes i quatre dones: el 44,4% de presència femenina.
- Tribunal de Comptes. Està format dotze consellers, el Congrés i el Senat n’elegeixen sis i sis, i la llei estableix que cada cambra ha de respectar la paritat. En l’última renovació, la presència d’homes i dones va ser del 50% en els dos casos.
- Consell General del Poder Judicial. Amb la mateixa lògica anterior, la paritat s’ha de complir tant al Congrés com al Senat. El passat mes de juliol, fa poques setmanes, cada cambra va escollir deu vocals. La votació al Congrés va tenir una paritat del 50%, però al Senat es van elegir set homes i tres dones (el 30%).
- Govern espanyol. La paritat s’ha de mantenir entre les vicepresidències i les persones titulars dels ministeris. En l’actual executiu de Pedro Sánchez, hi ha onze homes i onze dones.
En el cas del CGPJ, una reforma de la Llei del Poder Judicial que es va aprovar el 2018 fixava que els vint vocals del Poder Judicial es designarien “atenent al principi de presència paritària entre homes i dones”. Tanmateix, no fixava cap percentatge. A més, la nova llei també estableix que el mínim del 40% s’haurà d’aplicar a “tots els nomenaments que impliquin algun marge de discrecionalitat o apreciació de mèrits” en un termini d’un any.
El PSOE i Podemos van pactar que es pugui superar el 60% de dones
La Llei de Paritat va experimentar múltiples canvis durant la tramitació parlamentària. Un dels més significatius és el que van introduir el PSOE i Podemos a proposta de la formació morada: permetre que la presència de dones pugui superar el 60%. En paraules de Ione Belarra, secretària general de Podemos, la seva voluntat era corregir un “error de naixement” de la llei, que “plantejava una quota d’homes”. El redactat que ara entra en vigor contempla que, en “consonància amb el principi d’acció positiva”, podrà “no aplicar-se el criteri de representació paritària i presència equilibrada entre dones i homes” quan hi hagi una “representació de dones superior al 60%”, que “s’haurà de justificar”.
També el 40% de dones al sottogoverno
Les mesures no acaben en les cares més visibles. En cada ministeri, el 40% de dones s’haurà d’aplicar entre les persones titulars de les Secretaries d’Estat i en els òrgans directius de l’Administració General de l’Estat. Segons les dades de l’INE, l’any passat ja s’arribava al nou mínim legal establert: les dones ocupaven el 40,7% de les secretaries d’Estat, el 46,4% de les subsecretaries i secretaries generals i el 40,2% de les direccions generals i secretaries generals tècniques. És el que popularment es coneix com a sottogoverno.
A més, la “presència equilibrada de dones i homes” també s’haurà de garantir en els nomenaments de les persones titulars dels “òrgans superiors i directius” i en el “personal d’alta direcció de les entitats del sector públic institucional estatal”. La llei dona un termini de cinc anys per complir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tots aquests àmbits.
Possibles infraccions greus per a les empreses cotitzades i una aplicació a dues velocitats en les entitats d’interès públic
Les dones també hauran de ser el 40% en els consells d’administració de les empreses cotitzades. I si no assoleix aquest percentatge, s’hauran “d’ajustar els processos de selecció de les persones candidates”. La llei deixa clar que “en cas que diverses persones estiguin igualment capacitades des d’un punt de vista de competència i aptitud”, caldrà “donar preferència” a la persona candidata del “sexe menys representat”. “Només es podrà incomplir aquesta obligació en supòsits excepcionals, quan hi hagi motius de més abast jurídic, com que es persegueixin altres polítiques de diversitat”, afegeix el text.
El 40% també incumbeix l’alta direcció de les companyia, tot i que si en aquest cas no es compleix, es podrà donar una “explicació dels motius” i les “mesures adoptades per assolir el percentatge mínim” en el següent exercici. Tot això haurà de quedar recollit en l’informe de sostenibilitat, que inclourà informació sobre la “representació del sexe menys representat”. Aquests preceptes seran d’obligat compliment a partir del 30 de juny del 2026 per a les companyies de l’Ibex-35 i del 30 de juny del 2027 per a la resta d’empreses cotitzades. A més, la llei considera com a infracció greu no complir el 40% de presència femenina en els consells d’administració o no publicar la informació requerida. Què diuen les dades? El 2023, hi havia un 11,8% de presidentes a les empreses de l’Ibex-35 i les dones ocupaven el 39,4% de les cadires als consells d’administració.
El mínim del 40% també serà d’aplicació en les entitats d’interès públic que tinguin més de 250 treballadors i negocis de més de 50 milions d’euros. La primera fase d’aplicació serà fins al 30 de juny del 2026, quan hauran d’haver assolit el 33% de presència femenina. A partir del 30 de juny del 2029, serà obligatori arribar al 40%.
Altres sectors: universitats, Consells d’Informatius de RTVE i entitats d’economia social
Més modificacions. La presència mínima d’un 40% de dones també s’ha d’aplicar en la composició del Consell d’Estudiants Universitari de l’Estat (l’òrgan de deliberació, consulta i participació dels estudiants davant el Ministeri d’Universitats), en l’elecció dels Consells d’Informatius de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (el de TVE, el de RNE i el de Mitjans Interactius) i en les entitats d’economia social que tinguin més de 125 treballadors i un pressupost de més de 20 milions d’euros.
Excepcions per a col·legis professionals, sindicats, patronals, fundacions i entitats del tercer sector
Tanmateix, la regulació és una mica més laxa en els òrgans de govern i representació en diferents àmbits. En primer lloc, els comitès de direcció dels col·legis professionals hauran de garantir el 40% de dones excepte si hi ha “raons objectives i degudament fundades” i “sempre que s’adoptin mesures per assolir” el percentatge mínim. Caldrà nomenar una persona que s’encarregui de “supervisar” l’aplicació de l’excepció i les accions que s’impulsin. S’aplicarà a partir del 30 de juny del 2029.
En segon lloc, si els sindicats o les patronals no compleixen amb el 40% que estableix la norma, hauran de donar una “explicació motivada de les causes” i detallar les “mesures adoptades per assolir” el percentatge. Començarà a aplicar-se el 30 de juny del 2028.
Finalment, en relació amb les fundacions i les entitats del tercer sector, el mínim del 40% s’aplicarà quan tinguin més de 125 treballadors i un pressupost de més de 20 milions d’euros. Tanmateix, en els dos casos, la llei puntualitza que estaran “exemptes de complir aquesta obligació” si “les seves finalitats o objectius així ho justifiquen”. També serà efectiu a partir del 30 de juny del 2028.
El món de l’esport: un protocol contra l’abús sexual i drets de conciliació
La llei també incideix en el món de l’esport. Per una banda, a partir d’ara, les federacions esportives i les lligues professionals hauran de comptar amb un “protocol de prevenció i actuació per a situacions de discriminació, abusos o assetjament sexual i assetjament per raó de sexe” que hauran de subscriure les entitats esportives. En segon lloc, s’introdueix com a “infracció molt greu” qualsevol actuació que pugui ser considerada “discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat”.
Finalment, contempla que els esportistes professionals “gaudiran dels drets de conciliació”, inclosos els permisos de maternitat i paternitat. També hi entra l’etapa de l’embaràs i l’atenció als menors en les visites mèdiques o actes escolars. Això sí, estableix que s’intentarà “facilitar la continuïtat en la disciplina de l’equip” i “compatibilitzar l’entrenament amb l’atenció al menor”.
Els jurats de premis i el personal investigador
Finalment, la llei garanteix la “participació equilibrada” de dones i homes en els òrgans que concedeixin premis o condecoracions i tinguin alguna relació amb l’Administració General de l’Estat. En concret, estipula que en la “composició dels tribunals, jurats o òrgans col·legiats que es constitueixin per atorgar premis o condecoracions finançats o concedits per l’Administració General de l’Estat o entitats integrants del sector públic institucional estatal” (o si el tribunal, jurat o òrgan col·legiat està presidit per un representant d’elles) s’haurà de “garantir que els membres del sexe menys representat ocupin com a mínim el 40% dels llocs”. Si està integrat per tres membres, hi haurà d’haver representació dels dos sexes.
Pel que fa al personal investigador, estableix que, a partir d’ara, en les bases de les convocatòries d’ajudes s’introduirà un “factor corrector” per “compensar” els períodes d’inactivitat investigadora en els quals s’hagi gaudit de permisos de maternitat, paternitat, per adopció o acolliment, per risc durant l’embaràs, per lactància o per raons de violència de gènere. L’objectiu és “garantir la igualtat d’oportunitats”.
Cap regulació per als militars
Ara bé, la nova norma deixa completament fora la carrera militar. Es limita a assenyalar que per al nomenament dels tinents generals i dels generals “es tindrà en compte la legislació específica de l’organització militar”.
Un “error tècnic” facilita als acomiadaments a qui tingui jornada adaptada
Malgrat tots aquests avenços, la Llei de Paritat té una taca. I no és menor: conté un “error tècnic” que desprotegeix els treballadors que tinguin una adaptació de jornada o s’acullin al nou permís de cinc dies per cura d’un familiar després d’un accident, malaltia greu o hospitalització. És una errada en el redactat de la disposició final novena de la llei, que modifica l’article 55 de l’Estatut dels Treballadors: s’introdueixen les víctimes de violència sexual en els supòsits previstos perquè l’acomiadament sigui nul, però s’oblida de mantenir-hi les persones que s’hagin acollit al nou permís de cinc dies per, entre altres, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau per consanguinitat. Aquest col·lectiu havia quedat inclòs en els supòsits d’acomiadament nul a través del Reial decret llei 5/2023, aprovat el juny de l’any passat, però ara en queda fora.
La setmana passada, la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va admetre que és un “error tècnic” que es va produir “contra la voluntat de tots els que han participat” en la llei i que “no respon a la voluntat política”. A més, va avançar que el ministeri ja “està preparant la correcció” amb la voluntat i el desig de solucionar “ben aviat” (a poder ser, en les “primeres accions parlamentàries en les quals es tingui oportunitat”) el que considera que és un “problema tècnic lamentable”.