Embolica que fa fort. Una llei que, a priori, havia de servir per exhibir una unitat política poc habitual en l’actualitat ha acabat enfrontant, novament, el PP amb el PSOE. Es tracta d’una reforma legislativa que podria permetre escurçar l’estada a la presó de 44 presos d’ETA, ja que permetria convalidar les penes que van complir a França. Per tant, es podria escurçar la seva estada a la presó restant-hi el temps que van estar empresonats en un altre país. És una notícia que ha publicat aquest matí El Confidencial i que ha provocat una cascada de reaccions i moviments. Aquesta modificació es va introduir a través de dues esmenes presentades per Sumar al Projecte de Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica 7/2014, de 12 de novembre, sobre intercanvi d’informació d’antecedents penals i consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea, una iniciativa que es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats fa quinze dies. Demà es vota al Senat. I ara, el PP, que no va presentar cap vet, diu que hi votarà en contra i està buscant la fórmula per evitar que la llei arribi al Butlletí Oficial de l’Estat enmig de la indignació de les associacions de víctimes del terrorisme. No està gens clar que sigui possible. Mentrestant, el PSOE i Sumar ho desvinculen per complet del terrorisme d’ETA.
El govern espanyol va presentar al Congrés aquesta iniciativa legislativa el passat mes de març. El text original no retocava cap aspecte relacionat amb les condemnes a altres països europeus i va ser Sumar qui va presentar dues esmenes per modificar l’article 14.1 de la Llei Orgànica 7/2014 i eliminar-ne la disposició addicional única. D’aquesta manera, s’establia que les “condemnes anteriors fermes dictades en altres estats membres contra la mateixa persona per diferents fets” tindran els “mateixos efectes jurídics” que les dictades a Espanya i se suprimia la previsió que no es tindran en compte les “condemnes dictades per un tribunal d’un estat membre de la UE abans del 15 d’agost del 2010”. Per majoria, la ponència (un òrgan que es reuneix a porta tancada) va introduir les dues esmenes al redactat, i el text va ser aprovat sense cap vot en contra a la Comissió de Justícia (Vox es va abstenir per fer front a un president “autòcrata”) i va rebre llum verda per unanimitat del ple de la cambra baixa. Ningú va alçar la veu en cap moment sobre aquesta qüestió.
El PP vol ara “revertir-ho i impedir-ho” al Senat, però no va presentar cap vet
Des del PP, Borja Sémper ha assegurat aquest migdia que els populars faran tot el que estigui a les seves mans per “revertir-ho i impedir-ho” des del terreny “polític i judicial”. “Confiem que serem capaços d’aconseguir-ho, aquest tema ens el prenem molt seriosament i és crític, no quedarà així”, ha afirmat. Ha expressat que Gènova encara està “analitzant les mesures”, ha assegurat no en descarta cap que tingui el “rigor suficient” i “l’impacte necessari” i ha sostingut que la directiva europea “no contemplava els aspectes que s’han modificat”. De portes endins, des del PP no donen detalls sobre quina podria ser la fórmula. I és que el PP no ho tindrà fàcil: el termini per presentar esmenes i propostes de vet al Senat està exhaurit. Fonts del PSOE a la cambra alta donen per fet a ElNacional.cat que la llei, per molt que demà es voti en contra, s’aprovarà definitivament. Fonts del Senat consultades per aquest mitjà assenyalen que la Constitució només preveu els vets i les esmenes, no aclareixen què passaria si demà el ple vota en contra de la norma i mantenen la incògnita sobre si el PP podria trobar una “escletxa” per frenar l’aprovació de la norma.
Això sí, Borja Sémper ha atribuït l’aprovació de les modificacions a una “trampa” i a un “engany” del PSOE i al fet que el procés legislatiu a Espanya estigui “pràcticament adulterat”. “És recurrent que el govern espanyol sotmeti a consideració del ple, a través de lleis que no tenen res a veure, esmenes. I això fa que el procés legislatiu no sigui transparent, clar i net i que tot estigui subjecte a ardits i subterfugis i a «Et colo per aquí una esmena en aquesta llei que no té res a veure»”, ha afirmat el portaveu dels populars en roda de premsa. Tot i això, les dues esmenes que va presentar Sumar modifiquen dos preceptes de la llei 7/2014, que era la llei, precisament, que s’estava reformant a través de la iniciativa original.
Per la seva banda, Vox demana al govern espanyol la “retirada immediata” de la llei, d’acord amb l’article 127 del Reglament del Senat, com a única fórmula per evitar-ho. Això sí, el portaveu del partit d’extrema dreta, José Antonio Fúster, reconeix que “no està clar” que la llei benefici els presos d’ETA i assegura que, si es confirma, els de Santiago Abascal demanaran disculpes.
Sumar defensa que la modificació “corregeix una discriminació”
Des de Sumar, el portaveu de Justícia al Congrés, Enrique Santiago, ha expressat que les dues esmenes es limiten a “corregir una discriminació” per no aplicar una decisió marc del 2008 sobre resolucions condemnatòries de la Unió Europea. El raonament ha estat el següent: “Qualsevol condemnat europeu a Espanya pot gaudir de beneficis d’execució de condemna al seu país de nacionalitat del qual no poden gaudir espanyols condemnats en altres països europeus”. Es referia a la Decisió marc del Consell de la Unió Europea relativa a la consideració de les resolucions condemnatòries entre els estats membres de la Unió Europea amb motiu d’un nou procés penal, que estableix, a l’article 3, que “cada estat membre garantirà que es prenguin en consideració les condemnes anteriors pronunciades a altres estats membres contra la mateixa persona per fets diferents”.
Tornant a l’actualitat, Enrique Santiago ha atribuït les crítiques que han arribat des del PP i des de Vox a la seva “ofensiva” contra la reforma de la llei mordassa pactada entre el PSOE i Bildu i ha reprovat que la dreta espanyola “torni a recórrer al fantasma del terrorisme al País Basc que fa més d’una dècada que va deixar d’existir”. El diputat de Sumar ha instat el PP i Vox a aclarir si estan defensant una “aplicació discriminatòria” de la llei “en funció del veïnatge civil de la persona” i si estan d’acord amb una “norma discriminatòria” pel “mer fet que els bascos són ciutadans espanyols”. “Per cap concepte, permetré que tota la ciutadania d’aquest país es vegi discriminada i no es vegi beneficada d’una norma penal que la pot beneficar perquè a algú no li agraden els bascos”, ha conclòs.
El PSOE defensa que és una transposició d’una directiva europea
I quina és la posició del PSOE? Juan Espadas sosté que l’ordenament jurídic espanyol no pot ser “insubmís” o “objector” davant la directiva comunitària que obliga a aprovar aquesta norma. En una entrevista a Servimedia, el portaveu socialista al Senat ha afirmat que es tracta d’una “modificació del Codi Penal que és transposició d’una directiva europea” que es va aprovar per unanimitat a la cambra baixa. “L’ha votat Feijóo”, ha afegit. Tot i això, la iniciativa original presentada pel govern espanyol no incloïa aquesta modificació. Preguntat pel fet que es descomptin els anys de presó complerts a presons europees, ha sostingut que les lleis són de “caràcter general” i “no entren en la seva aplicació concreta a aquest cas o a aquell altre”.
També s’ha pronunciat, de manera inconcreta, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. En una atenció als mitjans de comunicació en la qual només ha acceptat una única pregunta, Félix Bolaños ha sostingut que la tramitació parlamentària de la llei ha estat “absolutament pacífica” i ha posat en relleu que la norma va ser votada per tots els grups parlamentaris i no es va presentar cap esmena al Senat.
Els col·lectius de víctimes del terrorisme alcen la veu
En les darreres hores, també s’han pronunciat les víctimes del terrorisme. L’Associació Víctimes del Terrorisme “no dona crèdit al que està passant”. En un comunicat, esgrimeix que tenien “clar” que el govern espanyol “compliria aquesta reivindicació històrica de l’entorn d’ETA”, però dispara directament contra el PP, Vox i UPN. “De veritat ningú s’ha adonat que la modificació de la llei afectava també els etarres? No hi ha ningú al volant en aquest país?”, es pregunta. Per la seva banda, Covite (el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc) exigeix que “es paralitzi” la llei, considera que és “gravíssim” i sosté que suposa un “atac més al dret a la justícia de les víctimes d’ETA”. Les dues entitats recorden que, el 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar que Espanya no computés les condemnes d’etarres a França. En aquell cas, el recurs apel·lava al Conveni Europeu de Drets Humans.