Falten 33 dies per al referèndum, i el full de ruta va superant les darreres etapes, indiferent a les advertències de l'Estat. L'últim moviment dels grups independentistes ha estat la presentació aquest dilluns de la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, el text concebut com la “norma suprema de l’ordenament jurídic català” fins que la nova República pugui aprovar la seva Constitució.

A mig matí JxSí i la CUP van presentar públicament la llei, gairebé per sorpresa, després de mantenir-la guardada sota pany i forrellat. Com pràcticament tots els detalls del full de ruta, el moment de la presentació va ser també resultat d'un intens debat.

Tot seguit, els grups de l'oposició van fer les seves valoracions al faristol de premsa, mentre els diputats independentistes encara explicaven el text —de 89 articles i tres disposicions addicionals— als periodistes en una de les sales de la Cambra.

A primera hora de la tarda, la tranquil·litat havia tornat als passadissos del Parlament, que viu ja amb normalitat les puntes sísmiques d'intensitat informativa. Els diputats independentistes van tramitar la llei davant del registre a les dues de la tarda, mentre la Cambra catalana, en horari d'estiu, es preparava per tancar les portes i tot just quedaven a l'edifici els operaris que aquests dies aprofiten per rentar les grans aranyes que il·luminen els Passos Perduts.

Trucada Sánchez-Rajoy

No obstant això, l'efecte de la presentació del text al Parlament va ressonar amb contundència a la capital espanyola. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, fins i tot va sentir la necessitat de telefonar al president espanyol, Mariano Rajoy, per garantir-li que estarà al seu costat a l'hora de plantejar una posició conjunta “en defensa de la legalitat”.

De moment, però, no se sap quina serà la base de la resposta de l’Estat per aturar el referèndum, tot i que mitjans de Madrid especulen insistentment amb l’aplicació de la llei de Seguretat Nacional, del recurrent article 155 de la Constitució o, fins i tot, de la declaració de l'estat d'excepció.

De fet, ahir mateix el líder del PP català, Xavier García Albiol, no va descartar que s'intervingui la Generalitat a través de l'article 155, mentre que el socialista Miquel Iceta parlava d'un "nou engany" i la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, atribuïa la presentació del projecte a un intent de tapar la manifestació de dissabte a Barcelona on es va registrar la xiulada al rei Felip VI.

Desconnexió ordenada

La llei de Transitorietat que ahir va presentar JxSí i la CUP és una de les lleis clau per garantir una desconnexió ordenada de l’Estat. Aquí s’especifica des de la nacionalitat dels ciutadans del nou Estat català, fins al compromís de continuïtat de feina i sou dels funcionaris —inclosos els de l’administració de l’Estat— o l'organització de l'entramat institucional.

Tot, però, de manera transitòria, com indica el títol de la llei, atès que si l’1-O guanya el 'sí', s’obrirà un procés per a l’elecció d’una Assemblea Constituent que s’encarregarà de redactar el text de la nova Constitució, el qual haurà de ser ratificat en referèndum després de convocar unes noves eleccions.

De la mateixa manera, tal com indica la disposició addicional tercera de caràcter supensiu, la llei serà efectiva en el benentès que guanyi el 'sí'. Atès que si guanya el 'no', es convocaran eleccions autonòmiques i aquesta norma deixarà de tenir raó de ser.

Abans de l'1-O

Malgrat tot, el president del grup de JxSí, Lluís Corominas, i el diputat de la CUP Benet Salellas van voler deixar clar en anunciar la presentació de la llei que el text s’aprovarà abans de la celebració del referèndum per tal que els votants del 'sí' i els votants del 'no' sàpiguen quines seran “les conseqüències” del seu vot. 

Salellas tampoc va amagar la voluntat que aquesta llei esperoni els ciutadans, tant partidaris com detractors de la independència, a anar a votar l’1 d'octubre.

L'aprovació de la llei abans o després del referèndum era un dels debats pendents entre els grups independentistes. Ara falta saber exactament en quin moment s’aprovarà. De fet, també es una incògnita quan s’aprovarà la llei del Referèndum —que està registrada al Parlament, però la Mesa encara no l'ha admesa a tràmit, per la qual cosa el TC no hi pot actuar en contra—, i com s'aprovarà —atès que algunes veus del PDeCAT demanen que ho faci el Govern en forma de decret llei, tot i que aquesta possibilitat no desperta un especial entusiasme en l'Executiu.

Setmana decisiva

Tot apunta que la setmana vinent serà decisiva. El ple que comença dimecres podria aprovar la llei del Referèndum.

Malgrat que el Tribunal Constitucional va recórrer contra la reforma del reglament, que havia de permetre l’aprovació de la proposició de llei per via d’urgència i lectura única, els grups disposen d’altres vies per aprovar el text sense seguir els tràmits habituals. 

Des del primer moment s’ha assenyalat l’article 81.3 del reglament que permet alterar l’ordre del dia, a petició de dos grups o una cinquena part dels diputats. Aquest mateix article obre la porta a incorporar en l’ordre del dia assumptes que no hagin “complert els tràmits reglamentaris” que estableix la Cambra, si així ho demana la majoria absoluta de l’hemicicle.

D’aquesta manera, els grups independentistes podrien superar de manera ràpida els entrebancs que pot plantejar l’oposició per aprovar la llei del Referèndum i, un cop publicada, el Govern podria signar la convocatòria a urnes de forma immediata. Aquest dilluns les peces del tauler han avançat algunes caselles molt significatives.