L'arxivament de la investigació de la Fiscalia suïssa al rei emèrit Joan Carles I ha obert un nou escenari, en el qual, fins i tot, el Borbó podria tornar a l'Estat espanyol. L'emèrit ha esquivat la justícia suïssa, però no ho ha fet sol. Més enllà dels seus advocats, les lleis de l'Aràbia Saudita han jugat un paper fonamental en el desenllaç d'aquesta investigació. Durant tres anys, el fiscal Yves Bertossa ha examinat les activitats econòmiques de les fundacions instrumentals vinculades al Borbó, Lucum i Zagatka.

En especial, el fiscal va posar el focus en els 65 milions d'euros que el Ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita va abonar l'emèrit. Bertossa volia investigar si aquest intercanvi era una comissió per l'adjudicació de l'AVE a la Meca i va considerar que el presumpte blanqueig de capitals només es podia perseguir si a l'Aràbia Saudita també era una infracció. 

El fiscal Bertossa, per esbrinar si podia perseguir els actes del rei Abdullah de l'Aràbia Saudita en donar diners públics a un altre monarca estranger per al seu gaudi personal, va incorporar al sumari tres dictàmens d'experts en llei comparada, que van concloure que el rei saudita no va concórrer en cap acte delictiu des de l'òptica de la legislació del seu país. Aquest fet trenca les expectatives del fiscal suís de poder perseguir els actes dels dos monarques, segons informa El Confidencial. 

Respostes inesperades

Bertossa va acudir a experts com l'Institut Suís de Dret Comparat, al qual va preguntar si el suposat regal d'un monarca a l'altre podia ser un acte de corrupció. Concretament va exposar: "Amb la hipòtesi que es tractés efectivament d'un present, se'm planteja la pregunta de si existeix un possible delicte de desviament de fons públics per part del dirigent saudita, atès que els fons van ser abonats al rei espanyol pel Ministeri d'Economia" d'aquell país.

La resposta que va rebre, però, no podia ser més inesperada per al fiscal. "Cal considerar que l'Aràbia Saudita no disposa actualment de Codi Penal. El seu dret penal es compon de diferents textos adoptats per les autoritats estatals que tracten sobre assumptes particulars i infraccions específiques i sobre el dret musulmà clàssic, que és bàsicament un dret doctrinal no codificat sense al·lusions precises", va contestar l'institut. Tot i això, van recomanar que es fes un informe exhaustiu per confirmar els seus postulats. 

L'informe es va fer i va analitzar les lleis islàmiques amb el dret d'aquell Estat. La investigació advertia que "per raons polítiques i culturals, l'ocupació de certs termes com a Constitució o llei és delicat a l'Aràbia Saudita". Això es tradueix en un sistema legal poc clar, en què ni tan sols hi ha una diferència clara entre els diners públics i els diners de la monarquia, fet que fa, a la pràctica, intocable el rei saudita. El monarca gairebé absolut està completament blindat i delictes com el blanqueig de capitals ni es plantegen. 

Això va deixar la Fiscalia suïssa en una via morta, de la qual l'emèrit s'ha pogut beneficiar. Si la immunitat de Joan Carles I s'ha qüestionat en diverses ocasions en alguns tribunals, la del monarca saudita és inqüestionable i d'aquest privilegi se n'ha acabat beneficiant l'emèrit. "No hi ha un concepte sobre el fet que les accions del rei puguin depassar els límits de la llei o un concepte similar, ja que no hi ha límits a l'autoritat del rei, tot i que això està subjecte al requisit que el rei ha de governar amb justícia i per l'interès públic", diuen els experts. I afegeixen: "Un pagament decidit pel rei el 2008 no pot ser impugnat per cap autoritat, dins o fora de l'Aràbia Saudita".

Fet i comptat, els experts van concloure: "La transferència decidida pel rei de l'Aràbia Saudita i efectuada pel Ministeri de Finances és per si mateixa vàlida i legal, en haver estat executada amb un estricte respecte a les lleis saudites". Això ha acabat sent una llosa més en la investigació contra l'emèrit.

 

 

Imatge principal: Joan Carles I, rei emèrit, al Congrés dels Diputats durant la celebració del 40è aniversari de la Constitució espanyola / Europa Press