En el seu segon discurs d’investidura, on ha desenvolupat més el pla de govern, el candidat Quim Torra s’ha compromès a recuperar 16 lleis catalanes tombades pel Tribunal Constitucional. El nou president ha avançat que el seu executiu impulsarà que el Parlament les torni a aprovar. “Amb la República tothom hi guanyarà drets i ningú en perdrà”, ha defensat. Aquest és justament un dels punts que reclamava la CUP per a la nova legislatura. Torra ja n’ha donat algunes pistes, com la llei contra la pobresa energètica, la llei contra el canvi climàtic, la llei d’igualtat o el cànon digital.

En total, més de quaranta lleis han estat recorregudes davant l’alt tribunal espanyol, que les ha anul·lat de forma parcial o total, o les ha suspès de forma cautelar. La gran majoria d’elles tenen caràcter social, i algunes han comptat fins i tot amb el vot favorable del PP. Això no ha estat obstacle per ser recorregudes per Rajoy.

Desnonaments i pobresa energètica

La llei de mesures urgents per l’emergència habitacional i la pobresa energètica, fruit d’una iniciativa legislativa popular, va ser aprovada el 29 de juliol del 2015 per unanimitat en la majoria de punts, des de CiU i la CUP fins a Ciutadans i el PP. La norma prohibia els desnonaments sense abans oferir un lloguer social. També establia la necessitat de garantir els subministraments bàsics, amb ajudes per evitar els talls de subministrament.

Argumentant la invasió de competències de l’Estat, el govern espanyol —llavors en funcions— la va impugnar l’abril del 2016 i, el juny d’aquell any, el Tribunal Constitucional va suspendre-la parcialment. Prèviament, el TC ja havia tombat altres iniciatives en matèria de pobresa energètica, com el decret llei de desembre del 2013 amb el qual la Generalitat prohibia tallar el subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març en casos de pobresa energètica.

L’alt tribunal espanyol ha suspès altres iniciatives en matèria d’habitatge, com és el cas de la Llei del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, que pretenia refer els articles recorreguts de la llei d’emergència habitacional. No va esquivar el veto del TC i també va ser tombada.

Foto: EFE

Igualtat de gènere

El juliol del 2015, el Parlament va aprovar la primera llei catalana d’igualtat entre homes i dones. Va comptar amb el suport de tots els partits, malgrat que PP i Unió no van donar suport als punts relatius a l’avortament i Cs als que feien referència a les quotes de paritat. La norma abordava diversos àmbits, com l’administració o el laboral, i preveia un règim sancionador.

Però de nou van aparèixer les togues. El maig del 2016, el Tribunal Constitucional va suspendre cautelarment la norma, després del recurs d’inconstitucionalitat de l’executiu de Rajoy. L’octubre d’aquell mateix any, el tribunal va declarar nuls i inconstitucionals cinc articles, argumentant que la Generalitat va legislar en matèries que no són de la seva competència com la regulació en l’àmbit laboral, la igualtat sindical, l’assetjament laboral i els plans d’igualtat.

Canvi climàtic

Una de les lleis que també ha citat Torra en la presentació del seu programa de Govern és la llei del canvi climàtic, “una de les primeres lleis a Europa contra el canvi climàtic”. Aprovada el juliol del 2017, preveia la creació d'impostos per gravar els grans vaixells i també les activitats econòmiques que contaminen. El text aprovat per la cambra va comptar amb el suport de gairebé tots els grups, amb l’única abstenció del PP. 

Però el desembre de l’any passat va ser suspesa cautelarment pel TC, previ recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol. Aquesta suspensió ha estat parcialment aixecada —excepte l’article amb què la Generalitat volia prohibir el fracking—, tot i que també de forma cautelar, fins que es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes.

Foto: Sergi Alcàzar

Cànon digital audiovisual

En les mesures que adoptarà en l’àmbit de la cultura, el president Torra ha defensat la reactivació del cànon digital audiovisual. Aquest impost, aprovat el 2014, cobrava a les operadores 25 cèntims per cada connexió que hi hagués a Catalunya, que representaven uns 20 milions d’euros l'any i tenien per objectiu finançar projectes del sector audiovisual català i també continguts culturals digitals en català.

Però el TC va tombar-lo el juliol del 2017, perquè justificava que es trepitjava amb l’IVA, impost d’àmbit estatal. Cinc dels dotze magistrats van fer un vot particular perquè consideraven que sí que és clara la distinció entre l’IVA i el cànon digital català.

Una quarantena de lleis i impostos

Les esmentades per Torra en el seu discurs, però, no són les úniques lleis catalanes tombades pel Tribunal Constitucional. En total en són fins a una quarantena, i la majoria no tenen res a veure amb el procés d’independència, sinó amb l’àmbit de les polítiques socials o ambientals. Entre aquestes també hi ha la llei de mesures fiscals, administratives i financeres del sector públic, que contemplava la prohibició del fracking.

La piconadora de la justícia espanyola ha afectat especialment la política fiscal de la Generalitat. El TC ha tombat la gran majoria d’impostos creats durant els últims anys, com ara l’impost als pisos buits, als dipòsits bancaris, a les centrals nuclears, a les operadores d’Internet o sobre els actius no productius de les persones jurídiques.