Borja Sémper s’ha submergit en la seva setmana horribilis. El diputat i portaveu de l’executiva del PP s’ha estrenat com a parlamentari al Congrés dels Diputats fent aflorar una pugna a la dreta i l’extrema dreta espanyola per l’ús de les llengües cooficials, de les quals se n’ha aprovat la universalització gràcies a la reforma del reglament. El malestar generat perquè Sémper va utilitzar puntualment l’eusquera en la seva primera intervenció en contra de les directrius del partit ha despertat un altre cop les ànimes més dures -envalentides per l’acte contra l’amnistia d’aquest diumenge-, ha posat en qüestió el suport de Vox de cara a la investidura d’Alberto Núñez Feijóo i ha deixat el líder del PP en fora de joc.
El miracle del PSOE amb el català, el basc i el gallec ha sigut considerable. De vetar-les en repetides ocasions a vetllar-ne la promoció des de la cambra baixa i a tots els efectes legals i parlamentaris. El gir de guió, forçat per la necessitat parlamentària en relació a l’independentisme, també ha resultat convertir-se en un artefacte de Pedro Sánchez per desgastar el bloc de la dreta, que té per endavant una setmana d’alt voltatge polític. La gestió que n’ha fet el Partit Popular tampoc hi ha ajudat gaire, caient en contradiccions, fent enfadar als quadres de la formació i esparverant els socis de Vox.
La contundència amb què Sémper va rebutjar utilitzar qualsevol llengua cooficial al Congrés -“no farem el paperina ni coses estranyes”, va dir dilluns- va marcar el punt de partida d’uns dies de poc lluïment. Perquè dimarts, en la primera sessió en què se’n permetia l’ús il·limitat, Cuca Gamarra va intentar frenar-la amb l’objectiu que es fes servir el castellà, “conforme al reglament”. Les cares van ser d’incredulitat a la seva bancada quan el diputat basc va defensar l’oposició a la reforma en eusquera, fent servir cites breus i autotraduïdes, en una fórmula que ja es permetia anteriorment. Alguns dels seus companys se’n feien creus en privat: “Ha estat un insòlit i gravíssim error. L’estupefacció entre els diputats és total. En tots els sectors. Veterans i joves. Durs i tous. És incomprensible”. Era un discurs pensat per a EH Bildu i el PNB i va acabar sent foc amic.
La història posterior és l’habitual. Sémper justificant-se públicament davant dels crítics del per què s’havia inclinat pel basc i al·legant que havia estat una “bona idea” per demostrar que “les llengües cooficials són patrimoni de tots els espanyols”. Génova s’ha afanyat a restar importància a la polèmica, però el xup-xup ja era una evidència i la rectificació va quedar completament certificada quan, en el debat de les esmenes a la totalitat, Sémper va ignorar el basc i es va expressar exclusivament en castellà.
L’orellera com a “símbol d’estrangeria”
Davant la incomoditat que provoca la qüestió, el PP passarà olímpicament de les orelleres que el Congrés ha disposat per a tots els diputats per fer la traducció simultània. Si no entenen alguna intervenció, asseguren fonts del PP, giraran el cap i observaran les pantalles col·locades al ple on s’hi veu la traducció en subtítols. Des del PP interpreten les orelles com una altra victòria de l’independentisme davant Pedro Sánchez i, a més, afirmen que són eines simbòliques que serveixen per diferenciar entre espanyols. Una de les que no va aplaudir el discurs de Sémper va ser Cayetana Álvarez de Toledo, que considera que l’ús d’orelleres és un “símbol potentíssim d’estrangeria” i assegura que “els espanyols no som estrangers”. En una piulada a la xarxa X deixava clar que Sánchez ha convertit Espanya en una “fàbrica d’estrangeria”.
Los nacionalistas ya no están solos. Ahora es el propio Gobierno de la Nación el que ha convertido a España en una fábrica de extranjería.
— Cayetana Álvarez de Toledo (@cayetanaAT) September 19, 2023
Vergüenza. pic.twitter.com/sDyxLVH6da
L’enrenou amb català, l’eusquera i el basc ha deixat Alberto Núñez Feijóo en una situació delicada perquè, com a parlant del gallec, defensa que el castellà sigui la llengua d’ús a la cambra baixa. De fet l’oposició li ha recriminat que no fos ell qui sortís a defensar la posició del partit en gallec. Amb les llengües el PP té un doble perfil, entre la cordialitat i el menyspreu, i Feijóo ha passat pàgina de l’embolic lingüístic escudant-se en una qüestió formal per passar-hi de puntetes. En un to d’enuig, el líder del PP manté que la presidenta de les Corts, Francina Armengol, va actuar al marge de la llei al permetre l’ús de les llengües abans que s’aprovés la reforma del reglament i es publiqués al Butlletí Oficial de l’Estat. De fet no descarta acudir al Tribunal Constitucional. “No és propi d’un parlament democràtic”, va assegurar Feijóo aquest dijous després que es repetís la majoria absoluta.
Com que expressar-se en català no està expressament prohibit, el criteri l’han establert els presidents i presidents del Congrés que, fins l’arribada d’Armengol, han optat per blindar el castellà com a llengua d’ús comú. Per girar la truita, Armengol s’ha aferrat a l’article 32.2 del reglament, que diu que “correspon al president complir i fer complir el reglament, interpretant-lo en els casos de dubte”. L’expresidenta de les Illes Balears, que té l’aval dels serveis jurídics, ha reinterpretat a la norma a la inversa fins que el ple ha referendat la reforma del reglament per la via d’urgència i en lectura única.
La maniobra de desgast de Vox
En escoltar la primera intervenció en gallec al Congrés -per part del socialista José Ramón Besteiro-, els 33 diputats de Vox van abandonar el ple com a protesta i van deixar les orelleres a l’escó de Pedro Sánchez, que no estava al ple. Van tornar a les seves cadires per poca estona perquè, en veure que Sémper també parlava en basc, van aixecar-se de nou i van deixar-lo palplantat a la tribuna d’oradors. Més enllà del numerat, el gest no és innocu tenint en compte que la setmana que ve el PP té compromesos els vots dels ultres per a la investidura insuficient de Feijóo, que abraça la solitud parlamentària.
La reforma plurilingüe evidencia la fragilitat de la relació entre el PP i Vox i, en aquest cas, l’extrema dreta ha corregut a posar-hi pressió el més ràpid possible. En aquest sentit, Santiago Abascal ha anunciat una iniciativa per frenar l’ús limitat de les llengües cooficials al Senat, on Feijóo hi té majoria absoluta. El text no té esperança de prosperar perquè, justament, el PP creu que el model de la cambra de representació territorials és l’adequat (ús parcial en textos que no tenen rang de llei).