Aires independentistes bufen al nord-oest de l’estat espanyol, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, la de major extensió de l’estat espanyol i una de les més extenses de la Unió Europea, formada per nou províncies, Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora. Les tres que estan situades més a ponent, Lleó, Zamora i Salamanca, formaven la Regió Lleonesa, Regió de Lleó o Regne de Lleó, segons la divisió territorial d’Espanya de 1833 que va impulsar Javier de Burgos, i que va quedar esborrada del mapa quan es va constituir la comunitat de Castella i Lleó el 25 de febrer de 1983, soterrant 150 anys d’una divisió administrativa fortament arrelada a la història d’Espanya. La megacomunitat autònoma quedava constituïda, doncs, per la unió de dues regions històriques, l'antic Regne de Lleó i Castella la Vella, amb el retall de les antigues províncies castellanes de Santander i Logronyo, que es van constituir en les comunitats de Cantàbria i La Rioja, respectivament. Els antics regnes de Castella i Lleó es van unir en l'edat mitjana. Ara, però, la Regió Lleonesa vol ressorgir de les seves cendres i el ple de la Diputació de Lleó ha aprovat aquest dimecres la moció a favor de la independència de Castella i Lleó i de la constitució d’una autonomia pròpia.
Suport majoritari dels ajuntaments
La moció presentada per la Unión del Pueblo Leonés (UPL) ha tirat endavant amb els vots favorables del partit lleonesista i del PSOE, que sumen 13 diputats, i el vot contrari del PP i Vox, que sumen 11 diputats. En el ple celebrat aquest dimecres, hi han participat 24 dels 25 diputats, amb 10 representants del PP, 10 del PSOE, 3 d’UPL i 1 de Vox, i l’absència d’una diputada del partit popular per malaltia. La moció a favor de l’autonomia per Lleó arriba després d’aconseguir el suport institucional de 63 ajuntaments de la Regió Lleonesa i de 7 en contra, incloent-hi dos canvis de vots de diputats provincials respecte al que van votar en els seus propis municipis. El diputat de Vox havia votat a favor de la moció en el ple del municipi de San Andrés del Rabanedo, i pel contrari, els diputats del PSOE de La Robla i Valdefresno havien votat en contra i ara ho han fet a favor. El procés va començar l'any 2019 amb l’aprovació de mocions en ajuntaments com el de Lleó, i en aquests darrers anys la reivindicació ha reviscut socialment i políticament fins a arribar a la moció d’aquest dimecres, la qual que partits com el PP consideren “focs d’artifici” i que respon a plantejaments “populistes irresponsables de divisió dels ciutadans, que assenyalen quins lleonesos són bons i dolents”.
Apel·lant a la Constitució
La petició s'empara en l’article 2 de la Constitució, que recull el dret a l’autonomia de les regions, i la regió llonesa és una de les oficialment reconegudes en el moment d’aprovar-se la Constitució. El diputat d’UPL Valentín Martínez assegura que, a més, una autonomia lleonesa compliria fidelment també l’article 143 de la Constitució, que assenyala que en l'exercici del dret a l'autonomia reconegut a l'article 2, les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes es poden constituir en comunitats autònomes, requisit que es compliria amb les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca. UPL defensa que la petició el que pretén és “revertir un greuge comès contra una regió històrica d’Espanya com la lleonesa”, i remarca “l’evident disconformitat de la majoria dels lleonesos respecte a la seva integració en la comunitat autònoma de Castella i Lleó”, recordant que en maig del 1984 cent mil lleonesos es van manifestar per reclamar una autonomia lleonesa, o que el febrer del 2020 van tornar a sortir al carrer.
La moció demana a les Corts de Castella i Lleó i a les Corts Generals que es donin per assabentades de l'adhesió de la Diputació de Lleó sobre una autonomia per a la Regió Lleonesa, i insten que es portin a terme les mesures oportunes per a la seva configuració. En cas d'arribar a constituir-se una realitat, seria la divuitena comunitat autònoma de l'estat espanyol.