La causa penal contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per la seva gestió com a directora a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) avança amb un procediment marcat per la Llei d’Enjudiciament Criminal i la normativa processal, mentre el seu futur polític és més incert. Laura Borràs, presidenta de Junts, ja ha manifestat que no dimitirà com a presidenta de la cambra catalana, i ha apel·lat als membres de les altres forces independentistes que no la condemnin abans del judici.
Aquesta setmana s’ha sabut que la fiscalia li demana: sis anys de presó, el màxim càstig que fixa el delicte de falsedat en document públic (que va de 3 a 6 anys); i 21 d’inhabilitació a càrrec públic, dels quals 15 pel delicte de prevaricació (també el màxim legal, ja que va dels 9 anys als 15) i 6 anys més pel primer delicte de falsedat documental (i que novament s’aplica el càstig més alt). Les dues fiscals del cas acusen Borràs d’haver concedit 18 contractes menors de la web de la Institució al seu amic Isaías Herrero, sense garantir un concurs públic obert, amb la presentació de “pressupostos comparsa”. Herrero, però, va fer tota la feina que li van adjudicar, entre el 2014 i el 2017. Així, tot i que el procediment penal és clar, hi ha una lletra petita, que com tot contracte important, cal llegir i saber abans de signar-lo o de decidir qualsevol actuació. Per exemple:
Quan dictarà el jutge l’obertura del judici oral?
El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Jordi Seguí que ha instruït la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va dictar el processament de Laura Borràs, Isaías Herrero, el seu amic Andreu Pujol, i el funcionari de la ILC Roger Espar per quatre delictes: malversació de fons, frau, prevaricació i falsedat documental, el 27 de juny passat. I ordenava: “Doneu trasllat d’aquesta causa al ministeri fiscal per què en el termini de deu dies sol·liciti l’obertura del judici oral formulant escrit d’acusació o el sobreseïment de la causa.” És a dir, que la presentació de l’escrit d’acusació implica, ja que la fiscalia sol·licita l’obertura del judici contra Borràs.
L’últim dia d’aquest termini, dijous passat, la Fiscalia va presentar el seu escrit d’acusació amb criteris diferents dels del jutge. Primer, ha reduït de quatre a dos els delictes pels quals acusa. I, en segon lloc, ha demanat l’arxivament del procediment contra Roger Espar, el funcionari que a darrera hora va canviar d’advocat, amb Carlos Zayas, i va declarar al TSJC que Borràs era la que escollia l’adjudicació de tots els contractes i aportava uns àudios comprometedors per a Borràs, ja que s’interessava per la investigació penal de la Institució quan ja no era directora, i era diputada al Parlament.
Pel que fa a les defenses, només la de Borràs, exercida pel penalista Gonzalo Boye, ha presentat recurs contra la resolució del seu processament. Ha demanat al jutge que es jutgi Borràs dos cops, i un d’ells pel de jurat. Aquesta segona opció ha decaigut, ja que la fiscalia no l’acusa del delicte de malversació, competència del tribunal popular. Si el jutge li ho denega, Borràs pot presentar un recurs d’apel·lació a la sala civil i penal del TSJC.
Habitualment, el magistrat s’espera a tenir tots els recursos resolts per dictar l’obertura del judici oral, però fonts judicials aclareixen que aquests recursos no són suspensius i, per tant, el jutge Seguí podria dictar la setmana vinent l’obertura del judici oral. I contra aquesta interlocutòria no es pot presentar cap recurs. Aquesta resolució, però, no implica que el judici s’hagi de celebrar aviat, sinó que obre una nova crisi al Parlament, ja que el reglament de la cambra aprovat per Junts, ERC i la CUP indica que se suspendrà el diputat a qui se li dicti obertura del judici oral per un cas relacionat amb la corrupció. Una mesura extrema i gens respectuosa amb el dret de defensa.
Si el jutge Seguí decideix esperar a la resolució dels recursos, l’obertura del judici oral no es faria fins a la tornada d’estiu, ja que les anomenades sales de vacances, que es constitueixen a l’agost en totes les jurisdiccions, no avancen procediments i només resolen recursos de persones privades de llibertat o de mesures cautelars privatives de drets.
Es pot acusar Borràs de més delictes?
No. La fiscalia és l’única part acusadora en la causa de la ILC, i, per tant, la presidenta del Parlament i els altres dos processats seran jutjats pels delictes de prevaricació i falsedat documental. No hi hauria judici si la fiscalia es retira, i pot haver-hi una conformitat fins al mateix dia del judici. En la seva intervenció, Borràs ha exposat que la malversació de fons és la que socialment es considera un delicte de corrupció. És cert, que el Codi Penal no defineix què és un delicte de corrupció ni existeix un delicte com a tal. No obstant això, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elabora una estadística sobre l’evolució dels delictes relacionats amb la corrupció pública, i el delicte de prevaricació és inclòs.
En concret, el CGPJ detalla que des del maig del 2017 elabora el repositori sobre la denominada corrupció pública, perquè és la que causa més preocupació a la ciutadania, especialment quan són protagonitzats per funcionaris, governants i polítics en exercici del seu càrrec. I, inclou els delictes de: prevaricació urbanística; prevaricació administrativa, pel qual s’acusa Borràs; infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets; suborn, tràfic d’influències, malversació, frau i exaccions il·legals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics, i abús en l’exercici de la seva funció, entre d’altres. Hi afegeix que en el primer trimestre del 2022 s’han processat 45 persones a l’Estat espanyol per corrupció, deu de les quals a Catalunya en dos procediments. També precisa que els principals delictes investigats han estat la prevaricació administrativa, la malversació de fons i contra l’ordenació del territori i el medi ambient.
La inhabilitació a càrrec públic pot afectar-la com a professora?
A més de la pena de presó, la fiscalia demana per a Borràs la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic a l’administració local, comarcal, provincial, autonòmica i estatal per designació d’autoritat competent durant 21 anys, amb la incapacitat conseqüent per obtenir-los durant el mateix temps.
En la intervenció de dijous passat, Laura Borràs recordava que és professora d’universitat, en concret professora a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, i que la seva inhabilitació li podria afectar també a la docència. No hauria de ser així. Hi ha un precedent recent. És el cas del llavors conseller Bernat Solé, a qui el TSJC va condemnar a un any d'inhabilitació a càrrec públic, el gener de 2021, per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) perquè com a alcalde d'Agramunt va impulsar i permetre el Referèndum de l'1-O. En la resolució, el tribunal català especifica aquest càstig i deixa escrit que aquesta inhabilitació: "Per descomptat no afecta la seva condició de funcionari d'Educació." Solé va ser el primer alcalde condemnat per l'1-O, i encara hi ha investigacions obertes a prop d'una desena.
Quin tribunal jutjarà la presidenta Borràs?
La norma fixa que quan es dicta l’obertura del judici oral és el moment fins al qual es respecta l’aforament d’un càrrec públic. És a dir, si Borràs dimitís abans, seria jutjada per l’Audiència de Barcelona per les elevades penes que li demanen (com passa amb l’exconseller Miquel Buch pel cas del mosso que acompanyava el president Puigdemont). Ella ja ha anunciat que no dimitirà, i, per tant, el tribunal que l’ha de jutjar és el TSJC, tal com s’ha fet en la instrucció. A més, el Parlament tampoc pot reactivar la seva suspensió de presidenta, que va implícita a la diputada, fins que no es dicti aquesta resolució.
Un altre capítol serà quins magistrats formaran part del tribunal del TSJC que jutjarà a Borràs. El jutge instructor i els magistrats que han resolt recursos de la causa de la Institució en queden exclosos. I l’actual president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, ha estat apartat pel mateix tribunal català per jutjar la Mesa del Parlament que encapçalava Roger Torrent, per l’aparença de no imparcialitat a membres de la causa independentista. Així, la data de judici contra la presidenta Borràs no es preveu fins d'aquí a uns mesos, malgrat que el TSJC no pateix el col·lapse de la majoria dels tribunals.